Més de 200 persones es van aplegar ahir al vespre a la plaça de la Vila, en motiu de la concentració que es va convocar arreu de Catalunya pel fet de ser el darrer dia del judici als presos polítics, que ha durat quatre mesos. Sola el lema de "Llibertat, l'autodeterminació és un dret" i convocat per l'ANC, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, ERC i la CUP, es va llegir un manifest en el que es qualificava el judici "d'escarni" i "d'atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l'autodeterminació".

El manifest també deia que " les 12 persones jutjades al Suprem no són culpables de res. No ho poden ser, perquè només han
permès que tothom s’expressés lliurement en un referèndum, pacíficament; van obeir el mandat popular expressat a les urnes. I qui no entengui això és que està més a prop dels totalitarismes que de la democràcia. A poc a poc, les veritats van aflorant. I la justícia de veritat comença a despertar-se i a deixar en evidència davant del món la injustícia espanyola, cada vegada més aïllada i tancada en si mateixa, que considera Franco cap d’Estat des del 1936, ignorant el govern republicà, i que afirma que el delicte d’odi també ha de protegir els nazis. Una autarquia que prefereix anar de bracet amb l’extrema dreta abans que amb el dret internacional".

El manifest també recordava que fins i tot les Nacions Unides havien titllat el tribunal de no ser imparcial i reclamava que, "davant d’aquest fet no podem sinó demanar l’anul·lació del judici. Volen decapitar l’independentisme, criminalitzar la dissidència i atemorir tot aquell que no només cregui que la independència és la millor opció, sinó que també la vulgui aconseguir mitjançant procediments democràtics i pacífics. I seguiran tensant la corda, exercint la repressió, fins que no teixim una estratègia unitària. Ja ho deia Rosa Parks: “com més cedíem i obeíem, pitjor ens tractaven”. Tenim centenars de causes obertes arreu del país; tenim presos i exiliats polítics que no sabem quan podran tornar a casa seva; tenim una persona que ha estat un any confinada al seu municipi sense poder-ne sortir; tenim 17 encausats al jutjat 13 de Barcelona, amb bens embargats per haver-se deixat la pell per fer possible l’1-O. I la llista segueix, i és llarga. No podem esperar més: o ens
plantem davant de la repressió i teixim una estratègia realista per fer efectiva la independència, o la repressió seguirà indefinidament."

El manifest acabava dient que "l’1 d’Octubre ens va marcar el camí: societat mobilitzada, institucions compromeses, fermesa, solidaritat, unitat i apoderament popular. Reprenguem el camí allí on el vam deixar i comencem
a caminar de nou cap a la independència. Només així deixarem enrere el llast de la repressió i podrem construir la República catalana dels drets i les llibertats que volem per a tothom."

La concentració va continuar amb la reproducció de fragments de les declaracions dels presos polítics al Tribunal Suprem i amb la lectura d'un text, a càrrec de la presidenta de l'ANC Cambrils, convidant a tothom a sumar-se a l'ANC i a mobilitzar-se. Per acabar es va cantar l'Estaca i els Segadors i amb crits d'independència es va tancar l'acte.