Infocomercial
L'Obra Social «la Caixa» i la Fundación Secretariado Gitano impulsen la inclusió social de les persones gitanes
El director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”, Jaume Giró, i el director general de la Fundación Secretariado Gitano, Isidro Rodríguez, van signar, el passat 7 de juny, un conveni de col·laboració que contempla l’impuls d’actuacions socials al voltant de la promoció de la convivència ciutadana intercultural, l’atenció a la infància en risc d’exclusió social i el foment de l’ocupació entre col·lectius amb dificultats. L’acte va tenir lloc al Palau Macaya de ”la Caixa”, a Barcelona. Després de la signatura del conveni, es va presentar la instal·lació al Palau Macaya de l'obra Família gitana, del pintor català Joan Martí. El quadre tindrà una ubicació d'honor a la Sala Macaya com a símbol del compromís de l'Obra Social "la Caixa" amb la comunitat gitana, que es remunta a més d'una dècada, des de 2007.
L'any 2018, els programes d'acció social conjunta impulsats per "la Caixa" i la Fundación Secretariado Gitano, van comptar amb una inversió acumulada de prop de 7 milions d'euros. D'ells, el Fons Social Europeu aporta pràcticament el 50%. Amb l’acord signat, la Fundación Secretariado Gitano (FSG) i l’Obra Social ”la Caixa” intensifiquen el seu compromís amb l’atenció a persones desafavorides de la comunitat gitana, composta per més de 750.000 persones a Espanya, cosa que suposa l’1,6 % de la població. Més de 7.400 persones en situació de vulnerabilitat social de la comunitat gitana van participar el 2018 de manera directa en els diferents programes d’inclusió sociolaboral i de lluita contra la pobresa infantil de l’entitat. A aquestes cal afegir-hi 18.160 persones més que es van involucrar en el projecte de convivència intercultural.
L’aliança entre la Fundación Secretariado Gitano i l’Obra Social ”la Caixa” neix de la ferma convicció que la construcció d’una Europa moderna, cohesionada i socialment inclusiva passa per l’extensió de la justícia social, la igualtat i la solidaritat entre totes les persones. Per això, l’objectiu de totes dues entitats és la promoció de la inclusió social, el desenvolupament i el progrés de la comunitat gitana.
Línies d’acció social compartides
Pobresa infantil: L’atenció a la infància és una de les prioritats de l’acció social de l’Obra Social ”la Caixa”, en aquest cas a través del programa CaixaProinfància, centrat en l’atenció a famílies amb menors de 0 a 18 anys en situació de vulnerabilitat. La iniciativa vol trencar el cercle de la pobresa que es transmet de pares a fills, i garantir que els infants tinguin accés a una educació de qualitat, eina clau per a la seva inclusió en la societat. El 2018, amb les accions de CaixaProinfància dutes a terme per la FSG es van atendre 2.600 menors a 21 ciutats de 10 comunitats autònomes.
Inserció sociolaboral: L’Obra Social desenvolupa el programa Incorpora, dedicat a la integració laboral, a 12 ciutats en col·laboració amb la FSG. L’ocupació és una altra de les principals vies d’inclusió en la societat dels col·lectius amb dificultats especials per accedir al mercat de treball, com ara persones amb discapacitat, aturats de llarga durada, víctimes de violència de gènere, immigrants, joves que tenen dificultats per trobar feina i exreclusos, entre d’altres. Només l’any passat, es van aconseguir més de 600 insercions laborals.
En aquesta línia, també s’impulsa el programa Més Feina de ”la Caixa”, cofinançat per la Fundació Bancària ”la Caixa” i el Fons Social Europeu. El programa es dirigeix a entitats socials, centres especials de treball i empreses d’inserció, que faciliten l’accés a l’ocupació a col·lectius en risc d’exclusió social a través d’itineraris integrats personalitzats.
Convivència intercultural: Així mateix, l’Obra Social ”la Caixa” desenvolupa el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (Projecte ICI) a 36 territoris d’Espanya, quatre d’aquests juntament amb la FSG a tres ciutats: barris de La Coma i Santa Rita (Paterna, València), Sant Cosme (el Prat de Llobregat, Barcelona) i Cañada Real Galiana (Madrid). L’objectiu és impulsar un treball conjunt entre administracions, professionals i ciutadania per treballar la promoció de la convivència intercultural a través d’accions en l’àmbit educatiu, de la salut i de les relacions ciutadanes, amb una atenció especial a la infància, la joventut i les famílies.
El 2018 es van dur a terme prop de 270 accions i processos de desenvolupament comunitari, amb una participació de més de 18.000 persones.
A més, la Obra Social ”la Caixa” impulsa els programes propis de la FSG següents:
Aprendre Treballant i accions de formació amb joves: La FSG gestiona el Projecte de Millora de l’Ocupabilitat de Persones Joves Gitanes: Aprendre Treballant i altres actuacions de formació en el marc del Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil (POEJ), amb els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus 2014-2020 (aprovats fins al 2022).
Amb aquest projecte es vol augmentar l’ocupabilitat, les competències professionals, bàsiques i transversals, i la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat laboral de persones joves gitanes no ocupades i no integrades en els sistemes d’educació o formació, a través de l’adquisició de coneixements i habilitats, i l’entrenament en competències i hàbits laborals. El 2018 es van portar a terme aquestes actuacions a 50 ciutats, en què van participar 1.846 persones joves, de les quals 381 han aconseguit una inserció laboral i 453 han retornat al sistema educatiu.
Programa Calí - Per la Igualtat de les Dones Gitanes: El Programa Calí - Per la Igualtat de les Dones Gitanes s’implementa a 27 localitats de 14 comunitats autònomes. Té com a objectiu millorar la inclusió sociolaboral de les dones gitanes que estan en situació d’alta vulnerabilitat, amb mancances en competències personals per a la ciutadania activa, un nivell educatiu o formatiu baix, escassa ocupabilitat, situació socioeconòmica precària i responsabilitats familiars, com també víctimes de la violència de gènere.
El 2018 es van portar a terme un total de 916 itineraris de desenvolupament de competències sociopersonals amb dones gitanes: 152 van accedir a un programa de recerca activa de feina i 33 van reiniciar els seus estudis acadèmics. A més, es van portar a terme 141 activitats de sensibilització de la comunitat gitana sobre promoció de la igualtat de gènere i conciliació i prevenció de la violència de gènere, en les quals van participar 1.501 persones gitanes (967 dones i 534 homes).
Xarxa Europea EURoma: La FSG coordina, en qualitat de Secretaria Tècnica, la Xarxa Europea per a la Inclusió Social de la Població Gitana en el Marc dels Fons Estructurals i d’Inversió Europeus (Fons EIE), EURoma, finançada en el context del Programa Operatiu d’Inclusió Social i de l’Economia Social del període de programació 2014-2020. Amb aquest projecte es vol millorar l’ús dels Fons EIE per a la inclusió social de la població gitana, així com l’efectivitat de les polítiques i els programes dirigits a aquesta població, tant a Espanya com a la Unió Europea.
L’Apunt
Sobre l'exposició Família gitana: l’obra i el pintor
Joan Martí (Barcelona 20 de setembre de 1936 - 20 de febrer de 2009) va retratar "La família gitana" a finals de 1988, a La Perona, antic barri de barraques de Barcelona, en els actuals La Verneda i La Pau. El contacte amb la família va sorgir a través de l'escriptor Francesc Candel, que va demanar al Joan Martí que l'acompanyés per conèixer aquesta part de la ciutat. El pintor va quedar enamorat d'aquesta comunitat. Després de molt conversar amb la família, i especialment amb l'àvia, va aconseguir que li donés permís per dibuixar-los. Els seus treballs van ser publicats al diari, amb textos de Candel.
Nascut en plena Guerra Civil, Joan Martí va completar la seva formació gràcies a beques que li van permetre residir a París, Itàlia i els Estats Units. En tornar, va treballar com a il·lustrador d’historietes bèl·liques i per a revistes romàntiques britàniques, com Roxy, Valentine o Marilyn. Amb només 21 anys, el 1959, va fer la seva primera exposició individual a la desapareguda Galeria Atena, i sis anys més tard, després d’un període de reflexió sobre el seu estil, va exhibir-ne una segona a la Galeria Jaimes a Barcelona, que fou un gran èxit.
Durant els anys següents va compaginar la seva tasca com a il·lustrador amb la pintura artística, però des de mitjan dècada dels setanta es va dedicar de ple a aquesta última. Al llarg de la seva trajectòria, va retratar des de l’equip del FC Barcelona fins a personatges rellevants com el Rei Joan Carles I, Plácido Domingo o Josep Pla. Aquest últim va dir que la pintura de Martí posseïa un «realisme pràctic, gairebé màgic, extremament intel·ligent i agradable».