Fa gairebé sis anys, a finals d'octubre de 2013, s'inaugurava la restauració de la Castlania. Aleshores es van dur a terme diferents treballs de consolidació i protecció d'aquest espai, un edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. El pas del temps però, i la falta de manteniment, han malmès els materials que es van instal·lar per protegir aquesta construcció. De fet, de la coberta que es va posar han saltat gairebé una quinzena de plaques, mentre que la tanca que delimita les restes està plena d'herbes, en un visible estat de deixadesa.

Des de l'Ajuntament de Cambrils han explicat a revistacambrils.cat que en són coneixedors de la situació d'aquest espai i que s'està treballant a nivell tècnic per tal de solucionar el tema i tornar a arranjar l'entorn d'aquest bé patrimonial cambrilenc.

Les obres van tenir un import de gairebé 190.000 euros, un 75% dels quals a càrrec del Ministeri de Foment

Recordem que les obres van començar el març de 2012, a càrrec de l'empresa RECOP (Restauracions Arquitectòniques), a qui l'Ajuntament de Cambrils va adjudicar les obres per un import de 189.661,68 euros. D'aquest pressupost, el 75% va anar a càrrec del Ministeri de Foment en el marc de l'1% cultural per l'actuació en el patrimoni històric.

La primera fase de les obres va consistir en l'excavació arqueològica en l'interior de l'edificació fins arribar al nivell d'utilització original. Un cop es va fer l'excavació, es van netejar els coronaments i es van protegir amb una capa de morter de calç, a més de reintegrar les parts dels murs que s’'havien perdut. També es van consolidar els murs existents, recuperant i segellant les petites esquerdes i pèrdues de material. Per aconseguir la coloració i textura adequades, els arquitectes municipals i els restauradors responsables de l'’obra, van vetllar per aconseguir donar una correcta integració. La segona fase va consistir en protegir el mur i l'entorn de l'edifici amb una estructura metàl·lica amb una coberta a doble vessant i una tanca perimetral de dos metres d'alçada al voltant de tot el jaciment.

Tres fases d'ocupació de l'edifici

Durant els treballs es van poder conèixer detalls de la Castlania, ja que es va identificar que hi van haver tres fases d'ocupació de l'edifici. L'excavació a l’'interior de l’'edificació fins a arribar al nivell original, va permetre evidenciar la manca de restes anteriors i l'’origen de la construcció entre finals del segle XIV i inicis del segle XV. Davant aquest fet, els arqueòlegs responsables de l'obra van deduir que la Castlania era un edifici amb una doble funció: l’'explotació agrícola de l'’entorn immediat i el control del territori.

També es hi ha la hipòtesi que, a meitats del segle XVII, coincidint amb el Setge de 1640 i la fi de la institució feudal de la Castlania el 1653, hi va haver un abandonament de l'edifici. La segona ocupació de la Castlania correspondria al període de la Guerra del Francès (1808-1814). De fet, durant l'excavació es va trobar un botó d'uniforme de la infanteria napoleònica que evidenciaria que, durant aquella època, la Castlania va estar ocupada per militars. També es va trobar una moneda anglesa del 1886. La darrera fase d'ocupació de la Castlania se situaria a finals del segle XIX, quan es van utilitzar les restes de la construcció per a usos de suport a les tasques agrícoles.