L’assistència i el trasllat aeri nocturn de pacients greus i crítics ja és una realitat a Catalunya. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) realitza aquest tipus d’atenció amb un triple objectiu:
- Garantir l’equitat en l’accés al sistema sanitari públic de tota la població de Catalunya, especialment la d’aquelles zones més allunyades dels hospitals que atenen els casos de major complexitat.
- Reduir el temps de trasllat interhospitalari de les zones més allunyades dels hospitals terciaris. Aquest fet és molt significatiu per a les persones que pateixen una patologia temps-dependent com ara l’ictus, l’infart o el politrauma, en què el temps de resposta és clau per a la supervivència i la recuperació del pacient. Per exemple, el temps de trasllat des de Vielha a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron es redueix en gairebé 2 hores si es fa amb l’helicòpter.
- Millorar la cobertura sanitària de zones perifèriques en alliberar el recurs terrestre que havia de fer el trasllat.
Abans de posar en marxa el vol nocturn, el SEM donava resposta a les situacions que es produïen de nit, amb pacients greus i crítics, amb les unitats de suport vital avançat (SVA) terrestres, que garanteixen l’assistència en tot el territori català. Amb la instauració d’un nou equip mèdic amb helicòpter medicalitzat en horari nocturn (de 20:00h a 08:00h), ara es disposa d’un equip medicalitzat aeri HEMS (Helicopter Emergency Medical Service) les 24 h, els 365 dies de l’any.
Característiques del vol nocturn
De les 4 bases aèries actuals del SEM, s’ha escollit la que està situada a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell per ampliar el servei, perquè és la que ofereix millor cobertura a tot el territori català i la que garanteix un menor nombre d’hores d'inoperància.
Aquest vol nocturn va començar a funcionar fa un any i ha anat incrementat els serveis conforme les infraestructures per aterrar l’helicòpter han estat operatives en modalitat H24. Aquesta fase preliminar d’implantació ens ha permès començar a desplegar la xarxa heliportuària de 24 hores i adquirir expertesa i coneixement; a més, ens ha aportat experiència per a planificacions futures.
En aquest temps, el SEM ha realitzat 177 serveis, una mitjana de 15 vols mensuals. El 51% d’aquests serveis (91 casos) han estat trasllats interhospitalaris i, el 49%, assistències primàries (86 casos). Aquesta segona xifra és especialment important perquè aquest nou equip ha permès atendre aquests primaris (en el mateix lloc on es produeix l’emergència), que abans no es podien cobrir perquè es produïen massa a prop del capvespre i no es podia garantir el retorn de l’equip mèdic i de l’aeronau per falta de llum solar.
Els heliports i helisuperfícies que a data d’avui estan certificats pel vol nocturn H24 són:
· Heliport de l’Hospital de Sant Pau
· Heliport de l’Hospital de Bellvitge
· Heliport de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron
· Heliport de l’Hospital Parc Taulí (Sabadell)
· Heliport de l’Hospital de Reus
· Heliport de l’Hospital de la Cerdanya
· Heliport del Parc de Bombers de Lleida
· Heliport de l’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat)
· Heliport de Vielha
· Heliport de l’Hospital d’Igualada
Abans d’acabar l’any estaran a punt els heliports de l’Hospital Verge de la Cinta, el de l’Hospital Germans Trias i Pujol i el de Tremp.
Properes fases del vol nocturn
Aquest projecte es desenvolupa progressivament, per fases. Actualment s'ha assolit la primera fase, en la qual es realitzen els trasllats interhospitalaris (creació dels corredors nocturns entre els hospitals) i el suport a les unitats del territori, que s’apropen a l’heliport H24 amb el pacient estabilitzat perquè l’equip HEMS en realitzi el trasllat aeri. En aquest moment estem en la fase de creació, desenvolupament i consolidació de les helisuperfícies H24. La propera fase preveu la creació d’helisuperfícies pactades amb el territori. L’objectiu és aconseguir l’ampliació geogràfica de l’operació aèria als anomenats “punts d’aterratge satèl·lit”. Es tracta de començar a operar en llocs que compleixen les condicions per permetre un aterratge nocturn amb seguretat, com ara els camps de futbol.
Són els serveis que anomenem “primaris diferits”, ja que els espais on s’aterra són molt a prop dels corredors nocturns i permeten apropar l’helicòpter medicalitzat al lloc de l’incident. Després de l’estiu es farà una prova pilot al camp de futbol de Moià, amb el qual es donarà cobertura aèria nocturna en aquest territori.
El vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, van presentar, el passat 15 de juliol a la nit, aquest nou servei a l’heliport de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. "Després d’uns quants mesos de proves hem aconseguit consolidar el vol nocturn”, va recordar la consellera, mentre que el vicepresident va subratllar que el treball en xarxa és “fonamental per garantir l’equitat territorial i el servei sanitari a tothom". L'Hospital Universitari Sant Joan de Reus acollia, el passat dimarts al matí, l'acte de presentació. Hi van participar el gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, el doctor Ramon Descarrega; el gerent de l’Hospital Sant Joan de Reus, Mateu Huguet; el cap dels Serveis Especialitzats del SEM; el doctor Josep Maria Soto; i el regidor de Salut de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats.
La Comissió de Salut de la CET demana saber per què l’hospital Joan XXIII de Tarragona no està certificat per a rebre vols medicalitzats nocturns
Per altra banda, la Comissió de Salut de la Coordinadora d'Entitats de Tarragona (CET) demana saber per què l'hospital Joan XXIII de Tarragona no està certificat per a rebre vols medicalitzats nocturns, com sí que ho està l'hospital de Sant Joan de Reus i, segons ha informat el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, també ho estarà enguany l'hospital de la Cinta de Tortosa.
La Comissió es congratula de la posada en marxa d'aquest servei mèdic, que enguany han utilitzat una quarantena de pacients del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre i que ha de garantir l'equitat en l'accés al sistema sanitari públic, reduir els temps de trasllat interhospitalari i millorar la cobertura sanitària de zones perifèriques.
No obstant això, la Comissió recorda que en determinats casos, el temps de resposta és vital, com ara persones que han patit un infart o un ictus, per posar uns exemples.
Segons les dades de Salut, en aquest primer any de servei de vols nocturns dels helicòpters del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), s'ha fet una mitjana de 15 vols mensuals, 177 en total. Més de la meitat (51%) correspon a trasllats interhospitalaris i la resta, a assistències primàries, és a dir, sobre el terreny on s'ha produït l'emergència.
Amb aquestes dades, la Comissió vol saber per què l'hospital de Joan XXIII, el de referència a la demarcació de Tarragona, no compta amb un heliport certificat pel vol nocturn.
La Comissió també està pendent de saber les dades reals de les llistes d'espera de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, tal com es va comprometre la seva gerència amb data límit aquest mes de juliol. Finalment, manifesta, un cop més, la seva oposició al tancament de llits i de serveis durant els mesos d’estiu.
