Rozalén va captivar el públic del Festival Internacional de Música de Cambrils, el passat divendres 1 d'agost. Coneguda i reconeguda per ser una de les principals veus de la cançó d'autor d'Espanya, Rozalén va posar-se el públic a la butxaca des del principi i fins al final del concert amb les seves cançons, les seves lletres i les seves històries, però també amb la seva senzillesa, simpatia, espontaneïtat i proximitat amb la gent. Els versos de Benedetti –en veu en off–, No te salves, van encetar el concert i van seguir amb Será mejor i El hijo de la abuela. Com sempre en tots els seus concerts, Rozalén va estar acompanyada de Beatriz Romero, intèrpret de la llengua de signes. 

La cantant d'Albacete va adreçar-se al públic per dir: "portem uns dies per aquestes terres que tant estimem i estem molt feliços perquè ens tracteu molt bé. Moltes gràcies, aquesta és la nostra primera vegada aquí! Aquesta gira que arriba al seu final ens està donant moltes alegries i molts aprenentatges. Volíem començar amb els versos de Benedetti perquè és una filosofia que compartim i que volem contagiar-vos: tot el que facis, fes-ho de veritat i amb l'ànima. Volem portar-vos per moments de reflexió, d'emoció, però també anem a passar-ho bé. Sobretot volem que marxeu d'aquí amb moltíssimes ganes de viure". Amb aquestes paraules va donar pas a la cançó Vivir, un cant a l'optimisme i vitalitat, escrit contra el càncer de mama. 

"S'ha de parlar de tot allò que ens dol"

El concert va seguir amb els temes Ahora, Para los dos i Justo. Abans d'aquest darrer tema, Rozalén va explicar que al seu últim disc "Cuando el río suena...": "he explicat moltes coses de la meva família; temes que tenen a veure amb la història d'Espanya. Estic molt orgullosa d'haver-ho fet perquè he après que s'ha de parlar de tot allò que ens dol. La cançó Justo va dedicada al germà gran del meu avi. A través de la cançó vaig trobar la fossa comuna on hi ha les seves restes després de gairebé 80 anys i he pogut dir-li al meu avi on anar a deixar-li una flor al teu germà". Després va interpretar les cançons Las hadas existen –dedicat a totes les dones–, Antes de verte i Amor prohibido. De fet, aquest darrer tema explica "la història d'amor dels meus pares. El meu pare va ser sacerdot durant 10 anys fins que va anar al poble de la meva mare i es van enamorar. Era cap a finals dels 70; van haver de prendre decisions i van ser molt criticats. Estic molt orgullosa d'on vinc i per conèixer la paraula amor només he de mirar a casa meva. Amb això vull dir que les coses que us fan mal, no les deixeu en un calaix perquè es podreixen". 

Feminisme, memòria històrica, lluita social

Molt còmoda, propera i parladora Rozalén va manifestar que estava molt a gust a Cambrils "per culpa vostra". Va seguir amb la profunda Llorona de Chavela Vargas o La belleza de Luis Eduardo Aute. Després va oferir un ampli repertori de temes propis com Me arrepiento, Tu nombre, Asuntos pendientes, Somos, Bajar del mundo, Vuelves, Comiéndote a besos, 80 veces, Saltan chispas i Dragón rojo. Cançons amb lletres que són veritables poesies i que abracen temàtiques que van des del feminisme, la memòria històrica, la lluita social, l'amor i el desamor. De fet, Rozalén és una important activista social i defensa amb la seva música els drets de les minories i comunitats més desfavorides.

Al tram final del concert, Rozalén va cantar dos dels seus temes més coneguts: La puerta violeta –un cant reivindicatiu contra la violència de gènere– i, Girasoles, que tothom va cantar i va ballar. A les acaballes del concert, molt agraïda, Rozalén va dir, "en els últims temps ens estan passant coses molt boniques. Jo estava acostumada a cantar per a 20 persones o per a 30 el dia que anava bé i que, ara, vingui tanta gent! El que estem vivint és gràcies a vosaltres, s'ha de ser agraïda i tant de bo no em faltin cançons que us serveixin. Gràcies per escollir-nos". Per tancar un excel·lent espectacle, Rozalén va presentar a tots els membres de la seva banda ballant, perquè tal com va dir, "a la vida s'ha de ballar i, a veure com balla Cambrils!?" va dir animada.