Un centenar de persones del col·lectiu dels Avis i Àvies de diferents pobles de la demarcació es van concentrar, ahir al vespre, a la presó de Mas d'Enric com a mostra de suport a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. Les concentracions a Mas d'Enric, per part del col·lectiu Taca d'oli, es van cada setmana però ahir eren els Avis i Àvies de Cambrils els encarregats d'organitzar-lo. La sorpresa dels Avis i Àvies, ahir, va ser que quan es trobaven concentrats davant la presó, en aquell moment sortien el marit de la Carme Forcadell, Bernat Pegueroles, amb el seu fill i la jove que acabaven de fer una visita a Carme Forcadell. Els Avis i Àvies van fer la lectura de la carta que havien fet per l'ocasió i els hi van lliurar als familiars de la Carme. Amb el cant dels Segadors es va cloure l'acte.

Carta a Carme Forcadell feta pels Avis i Àvies de Cambrils

Benvolguda i enyorada Molt Honorable Presidenta del Parlament Carme Forcadell.
Avui, com cada dimecres des de fa 1 any i mig, els avis i les àvies de Cambrils hem sortit a la nostra plaça de la Vila a reclamar i a exigir la llibertat dels presos, de les preses polítiques i el retorn dels exiliats. Demà anirem a l’acte de Mas Enric coordinat pel col·lectiu de la Taca d’Oli i que aquesta setmana va a càrrec del avis i de les àvies  de Cambrils. Per aquest motiu hem pensat fer un recull d’impressions per explicar-te el que sentim, com patim amb el teu empresonament i el que et voldríem dir si et poguéssim veure personalment.
El dijous 8 d’agost farà 505 nits que et tenen, injustament, tancada a la presó. Com totes les nits anteriors estaràs sola amb els teus records, les teves enyorances, les teves pors i les teves esperances. Que difícil deu ser estar privada de llibertat, sense poder sortir ni poder estar amb les persones que tu estimes! Els que estem a fora no podem ni tan sols imaginar-nos-ho! Ja sabem que reps moltes visites i podem entreveure l’alegria que deus sentir quan et venen a veure els teus familiars i la tristesa quan els veus marxar, aguantant el tipus, ja que has d’estar forta per ells perquè no pateixin més del compte amb el teu empresonament. També ens pot passar pel cap la joia de veure els amics que deuen venir carregats de missatges de la gent que vol explicar-te tots els actes que es fan arreu del país, perquè els catalans som així, com formiguetes que anem fent camí perquè ningú ens ha regalat mai res i perquè sabem que tothom és necessari per enlairar un castell. De la mateixa manera podem albirar l’orgull que deus tenir quan personalitats mundials et venen a visitar i es fan ressò del teu injust encarcerament. Malgrat tot, tu, estàs sola perquè ets l’única presa política, que hi ha, ara mateix a Mas Enric.

Tots els avis  i les àvies de Cambrils hem coincidit amb una cosa: quan siguis lliure et convidem a venir a passar el dia, amb nosaltres, al nostre poble. Podràs posar els peus a la sorra i mirar la mar, infinitament blava i on no hi ha cap paret que tapi l’horitzó. I al capvespre ens asseurem al Far Vermell i contemplàrem la posta de sol, el veurem com s’amaga darrera les muntanyes que separen la teva comarca natal de la nostra. Això sí, vine preparada, perquè et menjarem a petons i a abraçades!
Alguns dels avis i de les àvies de Cambrils et van conèixer quan eres la presidenta de l’ANC i et recorden com l’any 2012, anaves pels pobles, com Cambrils o Riudecanyes, on feies xerrades per recolzar la formació de les assemblees locals. Expliquen que parlaves de la independència o de les pensions, sempre amb paraules clares que no deixaven cap mena de dubte de què ho aconseguiríem, que seria difícil però que tindríem un país nou. Un membre de l’ANC recorda com van fer costat al moviment dels avis i les àvies de Cambrils per fer possible la seva trobada setmanal i diu: “els tristos darrers dies del mes de gener del 2018 quan ens embargava un sentiment d’immensa tristor per les notícies que s’anaven succeint en contra del moviment independentista va sorgir un grup d’avis i àvies que van començar a sortir  a la plaça cada dimecres, sense que res els aturés ni tan sols les Cadenes”

Un altre persona recorda el teu primer dia a Mas Enric, el pàrquing de la presó era ple de gom a gom, De cop i volta va veure un conegut que s’apartava del grup i mirava amb molta tristor i amb els ulls plens de llàgrimes l’interior de la presó- Li va preguntar: Per què plores? L’avi va respondre: jo també vaig estar tancat en una cel·la d’una presó. Va aixecar la vista i va tornar amb el grup.  En els seus ulls es podia llegir la ràbia, l’orgull, la dignitat i el respecte que sentia per tu.
Un avi t’ha cantat una cançó de Paco Ibáñez: “Palabras para Julia”, un cant de resistència on diu que la vida és molt complicada i que cal mirar sempre endavant. En el mateix sentit un altre avi, que et coneix personalment, ha dit: “ En mans d’aquests opressors no et facis mala sang , Referma’t en les idees i no donis mai pas al pessimisme, sempre animada i contenta. Descobreix cada dia coses positives perquè en la vida no hi ha res que sigui en va”

A la nostra manifestació sempre hi tenim una representació de gent d’Euskadi, uns perquè viuen aquí i d’altres perquè tenen una segona residència al nostre poble, sempre hi són per donar-nos suport en la nostra lluita contra un estat opressor que ha engarjolat a gent de pau i ens diuen: “Carme, aquí estamos fuertes y no vamos a cejar hasta veros a todas y a todos en libertad. Sabes que cuentas con el cariño y el agradecimiento  de todos y todas nosotros”.
Tots els escrits dels avis i les àvies de Cambrils van plens d’agraïments cap a la teva persona: Li donaria les gràcies, no sabria com agrair-li, et trobem molt a faltar, et trobem molt a faltar i et volem tornar a veure, al nostre costat... Tot això acompanyat de no tinc paraules, tinc un nus a la gola, quan hi penso em posaria a plorar i un desig només somio en el dia que sigueu lliures. Tots aquests sentiments són els que despertes en nosaltres, ets una dona valenta  i compromesa i per això t’emportes unes paraules precioses que ens han sortit de dins del cor.
 Els avis i les àvies de Cambrils estem decebuts del moment polític actual, però tot i el desencís no farà que us deixem de fer costat perquè, vosaltres els presos, les preses i els exiliats ens doneu la força per seguir lluitant contra un Estat que no té sentiments ni sap de democràcia. Com pots veure, estimada, Carme, a Cambrils els avis i les àvies continuem tossudament alçats. I com diem al nostre poble, no sou a la presó per fer-vos el sorell, ans al contrari, sinó per complir el mandat emanat d’unes eleccions legalment constituïdes i ens conjurem tots que continuarem a la plaça fins que sigueu lliures. Tots amb tu! Tots al vostre costat! Us Volem lliures!
                                 

Presó de mas Enric dijous 8 d’agost del 2019
                                    

Els avis i les àvies per la llibertat de Cambrils