La Laia Homdedeu i l'Anna Assens són dues joves cambrilenques que juguen a l'únic equip de la província de Tarragona d'un esport molt particular: l'horseball. Aquesta modalitat eqüestre tan poc coneguda, que converteix cada partit en tot un espectacle visual, es podria definir com una barreja entre el bàsquet, perquè també es marca encistellant; el polo, perquè es munta a cavall; el rugby, pel contacte físic que hi ha entre els jugadors i l'handbol, per la manera de passar-se la pilota.

És un joc de dos equips, on l'objectiu és fer els màxims gols possibles

Aquest esport enfronta a cada partit dos equips de quatre jugadors cadascun jugant a la pista, en aquest cas anomenada buda, encara que normalment hi ha dos genets més perquè es puguin fer les substitucions necessàries. L'objectiu del joc és fer els màxims gols possibles encistellant la pilota, la qual està embolicada amb unes anses de cuir perquè sigui més fàcil d'agafar sense baixar del cavall, ja que està prohibit. Tot i això, el gol només és vàlid si anteriorment s'han fet tres passades entre tres jugadors diferents. La intensitat és una altra característica de l'horseball, perquè un partit es compon de dues parts de tan sols 10 minuts cadascuna, amb un descans de 3 minuts entremig. Per aquest motiu, és força diferent d'altres disciplines eqüestres, i els genets han d'escalfar molt bé els animals abans de començar a jugar.

Tant la Laia com l'Anna es van iniciar al món de l'hípica des de ben petites practicant doma, una modalitat individual, més seriosa i clàssica. Forces anys més tard, la seva entrenadora, una exjugadora d'horseball, va animar a la Laia a provar aquest esport, i a poc a poc el va anar aprenent, fins que va passar a formar part d'un equip. L'Anna, per la seva banda, va començar a jugar-hi a través de coneguts del món de l'hípica. Ambdues confessen que, després de quatre anys practicant-lo en el cas de la Laia i dos en el cas de l'Anna, s'hi han enganxat.

Són l'únic equip de horseball de la província de Tarragona

Actualment, juguen a l'equip West Fork de Reus, juntament amb Elena Domingo, Jennifer Geerts i Tania Luceño, i les entrena Izaskun Igarreta, la principal impulsora d'aquest esport a la província de Tarragona. Entrenen de dos a tres dies a la setmana, i això els ha permès posicionar-se a segona divisió femenina, ja que l'horseball tan sols compta amb equips mixtes i femenins. Pel que fa a les competicions, fa anys que participen a la Lliga Catalana, però aquesta temporada han debutat al Campionat d'Espanya, celebrat el juny a Pamplona, per viure una nova experiència després d'uns anys practicant l'esport. Les dues jugadores destaquen que els costa tirar endavant en tractar-se de l'únic equip de la província, fet que dificulta el transport fins a les competicions o la seva participació en partits amistosos. Per això, volen que s'estengui, encara que admeten que és complicat per ser poc conegut i alhora força car.

Les diferències de l'horseball amb altres esports eqüestres

Una de les claus de l'horseball també és la cura dels cavalls, ja que abans de cada partit hi ha controls veterinaris per veure la seva condició i cada genet s'ha de responsabilitzar del cavall que munta, així com preparar la seva alimentació cada vegada que marxen de competició. Les jugadores expliquen que és un joc basat en la protecció l'animal i el genet i, per exemple, hi ha tres tipus de faltes en un partit, classificades segons la gravetat de la infracció i les probabilitats que hi havia de fer mal a algun dels dos. Per això, encara que el joc pugui semblar molt agressiu, sempre hi ha penalitzacions.

Practicant esports eqüestres, en general, aprens a responsabilitzar-te des de ben petit d'un animal que tens a càrrec teu durant les competicions, al qual has d'alimentar i cuidar. Però, mentre altres esports del món del cavall, com la doma, són molt més individuals i competitius, alguns aspectes positius que les dues cambrilenques destaquen de l'horseball és el fet de jugar en equip, de poder compartir la passió pel món de l'hípica amb els altres genets durant les competicions, de desconnectar mentre estan sobre el cavall o que hi hagi un bon ambient. En definitiva, tot allò que aporten els esports d'equip, ja que admeten que l'horseball els ha ensenyat que no tot és guanyar, sinó que han après a preparar tàctiques conjuntament, a prendre moltes decisions en només 20 minuts de partit o a saber que no estan soles, i que de la mateixa manera que falla una altra persona poden cometre errors elles.