Ahir al vespre, al Centre Cultural, es va fer la inauguració oficial del curs 2019-2020 del Campus Extens de la URV a Cambrils. L'acte inaugural va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Cambrils –Camí Mendoza–, la regidora de Cultura –Cinta Ballesté–, la vice-rectora de Relacions Institucionals, Cultura i Compromís Social de la URV –Cori Camps– i el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí.

La regidora de Cultura –Cinta Ballesté– va valorar el treball transversal que es realitza per programar les diferents activitats i va destacar que aquest primer trimestre les activitats vindran marcades pel Cicle de Memòria de Tardor. Per la seva part, la vice-rectora –Cori Camps– va dir que, "el Campus Extens de la URV forma part del projecte estratègic de la tercera missió de la universitat: posar el coneixement al servei de la societat del nostre territori, assumir el paper de motor d'un desenvolupament humà, responsable i sostenible, sobretot en l'àmbit cultural, social i econòmic de les comarques meridionals de Catalunya mitjançant la recerca i la transmissió del coneixement. Aquest és el compromís de la URV". Finalment, l'alcaldessa va tancar el torn de parlaments afirmant que, "des de l'Ajuntament de Cambrils hi ha hagut sempre una aposta important per consolidar i apostar en la formació continuada per als cambrilencs. Sempre hem tingut l'acompanyament de la URV i estem oberts a qualsevol projecte engrescador".

"Una constitució ha de ser vigent, vàlida i eficaç"

A continuació hi va haver una xerrada a càrrec de l'advocada i professora de Dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya, Montserrat Nebrera, en col·laboració amb Club Rotary Cambrils. De fet, Francesc Garriga –membre del Club Rotary Cambrils– va ser l'encarregat de fer la presentació. Sota el títol "El sentit de la constitució a la Catalunya d’avui", Nebrera va començar la seva intervenció explicant què és una constitució. Segons va dir, "és una norma jurídica que té voluntat de ser fonamental en una comunitat organitzada, fundant, legitimant i limitant del poder polític de l'estat. Països del nostre entorn tenen una, escrita o no. Aquesta norma jurídica té tres característiques: ser vigent, ser vàlida i ser eficaç. Han de ser vigents, s'han d'aplicar i han de ser eficaces. A més, per sobre d'una constitució hi ha cap altra norma i s'entén que és el resultat de l'exercici d'un poder constituent. A Catalunya hem viscut això: un procés constituent per fer una constitució a Catalunya".

Tal com va explicar Nebrera, "la voluntat d'una part de la gent a Catalunya era tenir una constitució a Catalunya a través d'un procés constituent, però el problema és que els òrgans, les institucions i les persones amb càrrec que ho havien de fer tenien aquests poders en el marc del que la pròpia Constitució espanyola estableix". Per altra banda, Nebrera va explicar que la Constitució espanyola "no té clàusules d'intangibilitat com tenen a Itàlia o Alemanya. A Itàlia (1947), no es podrà reformar mai perquè hi torni a haver una monarquia. La nostra no ho diu que no es pugui canviar monarquia per república. O, per exemple, a Alemanya no podria guanyar un partit independentista –a Baviera n'hi ha—, però com la constitució no permet canviar-la ni que es posés tothom d'acord amb el que volgués Baviera, mai a la vida, Alemanya deixarà de ser un unitat de destí".

"La independència d'un estat cada vegada és més difícil, ja no tenim tota la sobirania i la tendència és que no hi sigui, la tendència creixent és que els estats desapareguin"

A nivell català, Nebrera va explicar que, "es viu aquesta mena de tensió, entre la gent que voldria reformar l'estat actual, la gent que voldria tornar a abans de l'estat de les autonomies i la gent que voldria marxar. Tota aquesta gent hi conviu en aquest marc de relació –amb una certa tensió–, amb tres desitjos molt enfrontats. Què vol dir la independència d'un país, d'un estat, d'una persona? Nosaltres som interdependents, mai independents com a persones sobretot des del punt de vista emocional. La independència d'un estat cada vegada és més difícil, ja no tenim tota la sobirania i la tendència és que no hi sigui, la tendència creixent és que els estats desapareguin. Els hi costa molt, es resisteixen, perquè qualsevol organisme viu fa el que pot per sobreviure, fa el que calgui per sobreviure. Els estats són estructures i maquinàries maquiavèl·liques i fan el que calgui per sobreviure, i el qui vulgui un altre estat també farà el mateix per molt que digui que serà l'Arcàdia feliç: una vegada tingui una constitució voldrà que es compleixi i una vegada que tingui un estat voldrà que sigui obeït i farà el que calgui perquè no es desfaci. Tots els estats fan el mateix: alguns ho fan millors que altres, tenen tradicions diferents, estructures confederals diferents. La llibertat dels estats és una llibertat relativa i està condicionada, perquè les sobiranies han quedat en part cedides: unió europea".