El cambrilenc Vicente Carrasco cria entre 200 i 300 canaris cada any

Poc es pensaven el Vicente Carrasco i la seva dona, Anna M. Vilas, que en poc menys de cinc anys arribarien a guanyar tants premis quan van començar a participar en les competicions de canaris. Des del primer premi, que va ser a Lleida, fins a l’últim, celebrat a Alemanya, han guanyat una gran quantitat de guardons i tenen una mitjana de 70 premis per temporada.

Com vau començar a participar en aquests concursos ornitològics?

Vicente: Des de sempre jo m’he dedicat a criar canaris. És un hobby bastant dur i des de fa cinc anys participo als concursos.

Anna M: S’ha de dir que és un treball força dur perquè s’han de netejar totes les gàbies, tenim 120 canaris i en criem entre 200 i 300 cada any.

Quines categories hi ha en aquestes competicions?

V: Hi ha tres classes de categories. Hi ha la de cant, que és força difícil; la de color, que és la categoria a la qual jo em dedico, i per últim, la de postura, que és la categoria a la qual es dedica la meva dona.

Quins tipus de canaris crieu?

V: Jo crio els canaris grocs, grocs intens, grocs nevat, bruns òpal i els àgata òpal plata.

A: Per a la meva categoria de postura jo crio els Fiorinos. Els millors canaris de postura són els de Bèlgica. Veure la postura d’un canari també és força complicat, però el que es busca és que tingui una bona col·locació. Tampoc li pots ensenyar, a un canari, a col·locar-se, la postura li ve d’herència.

Vicente, com t’hi fixes quan un canari té un bon color i pot anar a competició?

El canari ha d’estar perfecte. Ha de tenir les ratlles a l’esquena, les ungles han d’estar perfectes, les ales... Els canaris han de tenir tots els requisits en perfecte estat. Òbviament, és bastant complicat saber si ho té tot o no, però pensa que són molts anys de dedicació.

Com cries els ocells?

Cada any crio entre 200 i 300 canaris. Aquest any s’està retardant perquè ha fet molt de fred. Quan neixen tots els canaris els poso una anella a cadascun. En aquesta anella hi ha el número del criador –el meu és W654–, l’any de la criança i el número de sèrie. Després els poso en una gàbia perquè s’acostumin a les persones. Només poden competir els canaris que han nascut aquell any. N’has de criar molts i els has de saber aparellar.

I quan arriba l’hora de competició què feu?

V: Nosaltres ens encarreguem de posar els canaris en unes gàbies especials on hi ha el nom del criador i la població. Cada campionat té els seus requisits, als individuals pots portar tres canaris i als d’equip pots portar tots els que vulguis. Les federacions s’emporten els canaris i se n’encarreguen. A la competició els deixen exposats i el jurat decideix. Quan un canari té 90 punts ja es pot considerar campió. Ha de tenir un mínim de 89 punts per optar a premis.

A: En les competicions aprofitem per comprar alguns dels ocells que han guanyat o que han quedat en una bona posició i nosaltres també en venem. En la categoria de postura és difícil veure quins serveixen o no.

Per competir s’ha de pagar una quota?

V: Normalment sí. Al Mundial vam portar 10 ocells, la inscripció de cada exemplar costava 8 euros i a més 12 euros per al catàleg, que és obligatori. En canvi, al campionat d’Espanya cada inscripció costa 4 euros.

Quan se celebren aquests concursos?

V: Els concursos se celebren des d’octubre fins a finals de gener.

En quins campionats participeu?

V: Actualment hem participat als campionats de Tarragona, Catalunya, Espanya i el Mundial. Abans participàvem més en els campionats territorials, però hem començat a ser una mica objectius, ja que tampoc tenim temps per anar a concursos de Lleida o de pobles d’aquí al voltant. Tenim moltes premis, per temporada podríem dir que tenim uns 70 guardons.

Hi ha molta participació en els campionats d’Espanya i el Mundial?

V: En el Campionat d’Espanya hi havia 16.000 canaris i es van haver d’utilitzar dos pavellons. I en el Mundial la participació va ser de 22.000 canaris. En el Mundial vaig quedar primer i segon en la categoria de color de la raça òpal groc.

A: En aquestes competicions s’hi reuneixen molts criadors. Coneixes moltes persones que es dediquen a aquest món. Aprofitem per parlar i comprar ocells. Dels 300 que vam criar l’any passat ja els tenim tots venuts, i això que només en van competir 100, però pensa que la gent ara compra més pel nom que per si n’entens o no.

Són molt cars els canaris?

V: Sí que són cars. Fa quatre anys la primera parella que vam comprar ens va costar 25.000 pessetes, així que ara ja tenen un preu elevat, tot depenent del criador.

Pertanys a alguna associació ornitològica?

V: Sí, sóc vocal del Club Ornitològic de Tarragona i possiblement seré el president aquest mes que ve. Enguany farem nosaltres el Campionat de Catalunya a Tarragona.