Viatges
Núria Borràs i Lluís Núñez expliquen el seu viatge a través de «La Ruta de la Seda, seguint les passes de Marco Polo»
El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència i projecció fotogràfica "La Ruta de la Seda, seguint les passes de Marco Polo", a càrrec dels viatgers Núria Borràs i Gómez, comptable i post-graduada en Cooperació Internacional, i Lluís Núñez Bono, bloguer de viatges i fotògraf. L'activitat, presentada pel director del Museu d'Història –Gerard Martí–, estava inclosa dins de la programació del Campus Extens de la URV.
Segons va explicar Núria Borràs a revistacambrils.cat es van decidir a fer aquest viatge perquè, "sempre ha estat el nostre somni, som uns enamorats de les històries i de les llegendes de la ruta de la seda. Quan vam tenir temps i diners suficients vam aconseguir fer aquest viatge: vam començar a Istanbul i vam acabar a Xiam. La idea era seguir els mateixos camins que havien seguit feia molts segles les caravanes de mercaders i veure què en quedava de tot allò. Per suposat que viatjar ara no és com abans, que anaven a peu o en animals. Ens vam trobar ciutats que ja estaven derruïdes i d'altres que sí estaven rehabilitades i que encara conserven l'esplendor". Concretament, la ruta de la Núria Borràs i el Lluís Nuñez va passar per Turquia, Geòrgia, Iran, l'Uzbekistan, Kirguistan i, finalment, Xina. Un dels països que es van haver de saltar, segons va dir Núria Borràs, va ser Turkmenistan: "quan estàvem tramitant el visat hi va haver un atemptat d'Al Qaeda a la frontera i el govern va tancar la frontera; vam haver d'agafar un avió, tot i que la idea era fer-ho tot per terra com els mercaders que passaven els antics passos de muntanya, els deserts, els camins...". Durant uns quatre mesos, els dos viatgers es van anar desplaçant en transport públic: autobús, tren o fins i tot fent auto-stop.
Tota una experiència de vida de la qual Núria Borràs va voler destacar la gent d'aquests països. "La gent, a Iran, l'Uzbekistan o Kirguistan era molt amable o a Xina, per exemple, eren molt curiosos de veure estrangers. Ens va agradar molt l'hospitalitat musulmana d'aquests països: et conviden a dormir, menjar... Són molt agradables i això ens va sorprendre molt i vam gaudir-ho molt".