El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, una nova conferència del programa Veus cambrilenques, amb la presentació del llibre La direcció literària d’edicions Proa a l’exili del cambrilenc Oriol Teixell Puig, autor del llibre i professor del Departament de Filologia Catalana de la URV. L'acte, inclòs dins del Cicle de Memòria de Tardor i dins del Campus Extens de la URV, va ser presentat pel director del Museu d'Història, Gerard Martí.

Aquest llibre ha sorgit del treball de recerca en l'elaboració de la seva tesi doctoral. Oriol Teixell és doctorand en Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili, on exerceix com a docent des de l'any 2015. En aquests moments es troba en el seu tercer any de la tesi doctoral que tracta de la recuperació de la història de l'editorial Proa a l'exili. En la presentació d'ahir, Oriol Teixell va fer una panoràmica general i divulgativa del llibre, al voltant d'unes preguntes bàsiques com: qui és Joan Puig i Ferreter, què són les edicions Proa i quina importància tenen; com és la figura de Puig i Ferreter dins d'aquesta editorial, perquè es van haver d'exiliar i quina és la seva tasca a l'exili.

De fet, el llibre no és només un estudi, sinó que és una edició d'unes cartes amb una introducció. Hi ha unes 120 cartes reproduïdes i 700 notes relatives a elles, que és on hi ha la feina d'aquest llibre. Comprèn el període que va del 1948 al 1954 i es tracta de correspondència bidireccional de Joan Puig i Ferreter. Sobre aquesta qüestió, Teixell va explicar a revistacambrils.cat que, “si algú agafa el llibre per primera vegada potser li sorprendrà l'estructura, per tant, cal explicar també què és un epistolari i com s'edita un epistolari”.

"Joan Puig i Ferreter és un home molt polèmic"

Sobre la figura de Joan Puig i Ferreter, Teixell va comentar que, “és un home molt polèmic, a través d'aquestes cartes que van sortint i que hem anat editant, es veu la manera de com ell va explicant i com es va excusant de totes aquestes ombres que el van perseguint com: apropiació indeguda de fons de la Generalitat, comissions per compra-venda d'alguns armaments suposadament per la república...”.

Pel que fa al paper de l'editorial Proa a l'exili, Teixell va explicar que, “venia de ser una de les editorials més importants a Catalunya del segle XX. En qüestió de 10 anys, en una col·lecció ja tenia publicats un centenar de llibres. A l'exili les condicions són molt precàries i també hem d'entendre que Proa a l'exili no és l'estructura d'una empresa sinó que al capdavall són 2 o 3 persones que, amb el mecenatge d'algunes personalitats a l'exili –que amb més bona voluntat que amb diners– van aportant el que bonament poden. Proa a l'exili és molta voluntat i amb gran voluntat aconsegueix publicar una vintena de llibres en 8 anys. No és la Proa de Catalunya que publicava centenars de llibres en poc temps. De totes maneres, després Proa torna a Catalunya i és una editorial que a dia d'avui encara existeix”.

Cronològicament cal dir que l'activitat de l'editorial s'estronca l'any 1939 amb l'inici de la Guerra Civil i no es reprèn fins a principis de 1948, tot i que el primer llibre a l'exili no es publica fins el 1951 o 1952. Durant aquest període a l'exili compta amb el mecenatge de Puig i Ferreter que aporta molts diners i que exerceix com a director literari. Ell mor l'any 1956. El retorn de l'editorial a Catalunya no serà fins als anys 1964-1965.