El Casal Popular "El Polvorí" va acollir, el passat divendres al vespre, la xerrada titulada "L’aberració del Valle de los Caídos" amb l’historiador Axel Baiget que es va centrar en el cas del Baix Camp. Al principi de l’acte es va disculpar la presència de l’escriptor Joan Pujol per motius de salut. Baiget va començar parlant que el cementiri havia de ser un memorial commemoratiu de totes les víctimes de la Guerra Civil, però la tipologia de construcció i la seva inauguració el 1959 va ser una exaltació del bàndol franquista. Axel Baiget va narrar que la descomunal obra es va fer amb mà d’obra de presos republicans i una part d’ells hi van morir. Un cop finalitzat i per tal d’omplir l’espai, es va establir un recull sistemàtic de restes humanes per tot el territori espanyol. L’historiador de la Selva del Camp, va detallar la total arbitrarietat en el recull d’aquestes restes: moltes famílies de soldats franquistes no van voler traslladar els seus difunts al Valle de los Caídos, mentre els republicans normalment hi eren traslladats sense consultar les seves famílies i altres no pertanyien ni als anys de la Guerra Civil sinó posteriorment.

2.135 víctimes de la demarcació de Tarragona

Durant anys, l’Estat franquista va traslladar cossos realitzant saquejos de cementiris i fosses comunes. En el punt més àlgid de la recollida arribaven fins a 3.000 cossos al dia, fins el total de 33.144. Aquesta arribada de restes humanes al Valle de los Caídos va continuar amb la mort de Franco i fins i tot en període democràtic fins el 1983. Baiget va exposar amb complets arbres genealògics els casos d’algunes de les famílies del Camp de Tarragona que ha investigat com els Gesalí Chavarria, Badia Miró o els Ribas Fort. Actualment encara existeixen cossos sense identificar i n’hi ha que els seus descendents desconeixen que són allí. De la demarcació de Tarragona hi ha 2.135 víctimes i de Lleida 1.973, dels quals n’hi ha que només se’n sap el nom, i altres el municipi d’origen. De Cambrils de moment no n’ha trobat cap, però poden aparèixer com a víctimes enterrades en altres indrets del front fora de Catalunya. Axel Baiget va explicar el treball minuciós que queda per fer a l’arxiu de l’Administració d’Alcalà d’Henares i la feina de detectar descendents. Al debat posterior amb el públic que omplia la sala, es va debatre l’excepcionalitat del cas d’aquest panteó feixista en un país de la Unió Europea així com preguntes sobre casos de familiars.