Joan Pedrell i Fanni Pallejà, la seva esposa, regenten actualment el restaurant Joan Gatell

Un dels elements que forma part del paisatge del port de Cambrils, a tocar de la torre del Port, és l’establiment de la família Gatell. El negoci el va iniciar el 1914 l’avi de la família –Josep Font– i el 2004 se’n celebraven els 90 anys. Joan Pedrell Font –nét del fundador– i Fanni Pallejà –la seva esposa– regenten actualment el restaurant Joan Gatell. Revista Cambrils ha entrevistat Joan Pedrell amb motiu d’aquest aniversari.

ELS INICIS

D’on va sorgir la idea de posar el negoci?
El meu avi era pescador però es marejava. Era una feina dura i incerta. Va comprar el bar del Carrillo, que estava situat a la mateixa casa que ocupem ara, i va reconvertir el negoci. Hi van fer una barberia, un cafè, la fonda i el restaurant, i l’avi li va posar el nom Cafè del Gatell. En deien “can Gatell”, però ell no se’n deia; era a l’àvia a qui li deien “la Gatella”. Als anys 20 vam deixar la barberia i vam fer més gran el cafè. En aquells moments era el cafè més gran del poble i era més important que el restaurant.

Quines records teniu d’aquella època?
La mare i el pare explicaven que durant la nit la gent els cridaven des del carrer: “Eugènia, venim a sopar”. I ells es llevaven per fer el sopar. Abans de la guerra la gent dels pobles del voltant venien els diumenges a fer un refresc a Can Gatell perquè no hi havia cap altre establiment. De petit, recordo estar esperant les barques, agafar el peix i portar-lo cap a casa perquè els clients esperaven. Anys després, els diumenges venien equips de futbol de Tercera Divisió que jugaven als pobles del voltant. Jo era jove i tot el personal anàvem al cine; a mitja pel·lícula paraven la projecció: “els de Can Gatell, que ja hi ha els futbolistes”. I marxàvem.

L’arribada del turisme va comportar molts canvis?
Els primers turistes devien ser un centenar, no més, i venien en cotxe de Barcelona i rodalies. Famílies senceres durant tres mesos s’allotjaven a les poques cases o habitacions que es llogaven. Quan el cotxe es va popularitzar van venir els primers francesos i vam passar de 100 a 1.000 turistes. Més tard es va popularitzar el 600 i els dissabtes i diumenges s’omplia de famílies.

TRES GENERACIONS

Com vas aconseguir ser el propietari del negoci familiar?
L’avi va començar el 1914 i el 1955 l’oncle es va quedar el cafè i els meus pares el restaurant i la fonda. Als anys 60 ens vam quedar amb dos restaurants perquè el meu cosí va transformar el cafè en restaurant i nosaltres vam treure la fonda. El 1970 el meu germà i jo vam decidir que havíem de continuar cadascú pel seu compte. Jo tenia mig emparaulat anar-me’n a Salou i posar un restaurant al Mas Enriqueta. La mare volia que el meu germà Josep, que és el gran, es quedés amb negoci familiar, però ens ho vam fer a sorts. Vam llençar tres monedes, que encara conservo, i vaig guanyar. El meu germà va obrir un altre restaurant a Cambrils.

La teva vida sempre ha estat vinculada a l’establiment?
Jo vaig néixer al segon pis, on llavors hi havia l’habitació dels meus pares. La nostra casa era el negoci: al segon pis hi havia les habitacions i quan ens llevàvem baixàvem a baix, que era la nostra cuina i el nostre restaurant. En certa manera jo continuo fent la vida al restaurant, això no ha canviat gaire en tots aquests anys.

Et vas formar a casa?
Néixer en una casa que ja funcionava és una ensenyança que no té tothom. Jo vaig estudiar a Barcelona i després vaig estar un any a Ginebra, a Suïssa, per aprendre l’ofici. Vaig estar en un hotel-escola que encara existeix avui en dia; anaves a l’estranger, aprenies l’idioma i l’ofici. El 1973 o el 1974 jo i setze més vam ser les primeres estrelles Michelin a l’Estat espanyol.

Així doncs, estàs acostumat a ser un cuiner de renom?
Jo no m’he considerat mai cuiner. Jo no tinc essència de cuiner, tinc moltes limitacions a la cuina. El que sí faig és portar un restaurant. Per descomptat que com més sàpigues de cuina millor, però també has de saber d’economia perquè a final de mes tothom vol cobrar. Els cuiners d’ara volen ser cuiners i portar restaurants, i no és possible.

La cuina tradicional està enfrontada amb la cuina actual?
Jo penso que la cuina és un ofici. Nosaltres som artesans, però si som professionals hem de pagar i cobrar; una cosa és l’aurèola i l’altra la realitat. Ara hi ha molt de rebombori mediàtic i, clar, qui surt d’una escola d’hoteleria vol ser un artista.

LA CUINA DEL PRODUCTE

Per què Cambrils és conegut arreu per la seva gastronomia?
La gastronomia de Cambrils és la gastronomia del producte i jo hi continuo creient. Tenim productes tant de terra com de mar i la varietat ha fet que creéssim una manera pròpia de fer gastronomia.

Els qui vénen a Joan Gatell tasten la cuina del producte?
La gent que ve a menjar a casa meva ve pel producte. Sempre recomano plats rústics. Alguns plats estan a la carta des de fa 40 o 50 anys i no els trec perquè la gent els reclama.

Quina ha estat la clau de l’èxit per arribar als 90 anys?
La cuina del producte i el tracte personalitzat amb els clients. Aquí prenem nota la meva dona i jo, per treballar la carta client a client. Penso que això és la sublimació de la restauració. Però després ve la segona part, l’amabilitat, i per això prefereixo cambreres, potser és menys seriós però és més simpàtic.

Han passat molts treballadors pel restaurant?
Gairebé sempre hi ha hagut una plantilla de 20 a 25 treballadors. Han passat moltes noies que venien a fer de cambreres els caps de setmana i a l’estiu perquè era l’única manera de tenir un sou. Algunes persones havien començat a treballar a l’època de l’avi i es van jubilar amb mi. Actualment treballem gairebé els mateixos a l’estiu que a l’hivern, convivim moltes hores i ens coneixem tots, formem un equip.

Encara queden molts anys de Joan Gatell?
Jo no em vull retirar, però és que tampoc tinc l’edat! Tinc 62 anys i no sé si els meus fills continuaran amb el negoci, però mentre jo en sigui el responsable faré el que pugui. Havia somiat convertir el meu restaurant en un restaurant de 12 mesos i ho he aconseguit. Mai no he estat tan feliç com ara.

§ Tres llibres d’or§

Al llarg dels 90 anys d’existència molts personatges han deixat constància del seu pas per l’establiment en els tres llibres d’or de la casa. D’entre els signants hi ha l’astronauta Neil Armstrong, el dibuixant Mingote, l’actor Arturo Fernández, l’escriptor Néstor Luján, els cantants Albano i Romina Power, l’actriu Sara Montiel, l’escriptor Joan Triadú, l’exconseller de la Generalitat de Catalunya Macià Alavedra, l’expresident de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Joan Granados, el torero “El Cordobés”, les actrius Pili i Mili, el president argentí Juan Domingo Perón, el porter del Barça Ricardo Zamora, l’actor Val Kilmer, el pilot de motos Iván Cervantes i l’equip al complet del Barça de 1954.

El llibre d’or de l’establiment recull el testimoni del primer pilot que va sobrevolar la Costa Daurada el 1913. El 1962 els actors principals de la pel·lícula La gran família, que es va rodar a Tarragona, es van allotjar a Can Gatell i van deixar testimoni de la seva estada. El 18 d’octubre de 1972 el pintor Joan Miró feia un dibuix original al llibre d’or. Jordi Pujol –llavors president de la Generalitat de Catalunya– inaugurava el 1985 un nou llibre d’or.

§ El testimoni de 90 anys§

	Les fotografies que es mostren damunt d’aquestes línies són un record dels 90 anys d’existència de l’establiment de la família Gatell. Totes aquestes fotografies han estat cedides per Joan Pedrell i Fanni Pallejà. A dalt, la família Gatell i alguns estiuejants es van retratar en una de les taules del cafè Gatell abans de la guerra civil. El primer dret començant per l’esquerra és Josep Font i la tercera asseguda començant per la dreta Eugènia Massagué. Al mig, les germanes Eugènia i Maria Font –de peu al fons de la foto– van cuinar el dinar que es va oferir al mas de la família Vidal-Barraquer per celebrar la col·locació de la primera pedra del port de Cambrils l’any 1934. Van assistir al dinar Marcel·lí Domingo i Cassià Castells, el llavors alcalde de Cambrils. A baix, als anys 50, l’establiment va ser un testimoni dels canvis que el turisme va dur a Cambrils.