Cultura

Memòria de Tardor

La fam i la por van marcar la població de les zones republicanes els darrers mesos de la Guerra Civil

La conferència "La rereguarda al Camp de Tarragona, sis mesos abans del final de la Guerra Civil, a càrrec de Jordi Piqué Padró, ahir al Centre Cultural, va posar el punt i final al cicle de Memòria de Tardor

Per Lluís Rovira i Barenys

Jordi Piqué Padró vaser el conferenciant del darrer acte, celebrat ahir al vespre, del XIV cicle de Memòria de Tardor
Jordi Piqué Padró vaser el conferenciant del darrer acte, celebrat ahir al vespre, del XIV cicle de Memòria de Tardor | Lluís Rovira i Barenys

El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la conferència que portava per nom "La rereguarda al Camp de Tarragona, sis mesos abans del final de la Guerra Civil", que va anar a càrrec de Jordi Piqué Padró, arxiver de l'Arxiu Històric Municipal de Tarragona. Aquesta conferència, emmarcada en el cicle de Memòria de Tardor, que enguany ha portat el nom de "1939: retirada i exili", estava organitzada per l'Arxiu Municipal de Cambrils, el Museu d'Història de Cambrils i el Campus Extens de la URV. La conferència d'ahir, a més, posava el punt i final als actes del XIV cicle de Memòria de Tardor.

La fam i la por

El conferenciant, Jordi Piqué, va fer una exposició molt clara i molt didàctica del que van ser els darrers mesos de la Guerra Civil. La ciutadania ja olorava la derrota i força mesos abans del fi de la guerra, va estar sacsejada per dos elements claus que van ser, segons Jordi Piqué, "la fam i la por. Sis mesos abans la població del bàndol republicà ja estava derrotada i la rereguarda anhelava el final de la guerra". La batalla de l'Ebre va ser la darrera gran batalla de la Guerra Civil i que el seu desenllaç va posar gairebé el punt i final decantant la victòria cap a les tropes rebels. Tal com va explicar Piqué, la batalla de l'Ebre, que es va iniciar el 25 de juliol de 1938 i va acabar el 16 de novembre d'aquell mateix any, va ser un enfrontament de 80.000 soldats de l'exèrcit republicà contra 90.000 de l'exèrcit franquista que es va saldar amb entre 12.000 i 15.000 soldats morts i més de 30.000 ferits i malalts del bàndol republicà i uns 10.000 morts i més de 30.000 ferits i malalts del bàndol franquista.

Jordi Piqué va il·lustrar amb detall l'escassetat d'aliments i de productes bàsics com el sabó que ja es va iniciar l'estiu de 1937 i es va anar accentuant cap el 1938. El bàndol franquista, a més, atacava el subministrament de queviures a les zones republicanes i tot plegat va fer aparèixer les cartilles de racionament que estaven controlades per les autoritats. Piqué va explicar com anaven desapareixent els aliments, poc a poc, i com a l'estiu de 1938 es va arribar a passar setmanes senceres sense poder adquirir cap producte alimentari. Això va fer aparèixer el mercat negre, l'intercanvi de productes alimentaris a canvi de serveis, el frau motivat pel fet d'haver-hi més cartilles de racionament que habitants i la substitució d'articles de consum més tradicionals per succedanis.

Els bombardejos

La por a la rereguarda va tenir la mostra més visible en els bombardejos constants que van patir les poblacions de les zones republicanes, a partir de l'estiu de 1937. Jordi Piqué va explicar que a la Guerra Civil es va experimentar en el concepte de guerra total, "a diferència de la Primera Guerra Mundial en laque hi havia unes línies de front definides, aquí es tractava d'atacar a tot el territori enemic bombardejant la població, aprofitant els avenços en l'aviació. En algunes zones, aquests bombardejos es reforçaven amb atacs des del mar amb vaixells de guerra i submarins". Piqué va donar dades de la demarcació de Tarragona i va dir que hi va haver un total de 1.353 bombardejos que van causar 1.135 morts i 1.346 ferits, "només un 8% de les víctimes eren militars, el 92% restant eren població civil".

Jordi Piqué també va donar dades de Cambrils i va explicar que a la nostra població hi va haver 55 bombardejos amb un balanç de 13 persones mortes i 24 de ferides. Piqué també va detallar com la població va fer front a aquests atacs i va dir que a Cambrils es van construir 11 refugis antiaeris i es va instal·lar una sirena al campanar de l'església per avisar dels atacs, "hi havia sis persones rellevant-se i fent guàrdia des del campanar. " Piqué també va explicar que a Cambrils es van instal·lar metralladores antiaèries a tres punts elevats. En alguns moments la intensitat dels bombardejos va ser tan forta que a la ciutat de Tarragona es van arribar a enregistrar fins a 7 i 8 bombardejos en un mateix dia.

Finalment, Jordi Piqué va fer referència als refugiats que anaven retrocedint i arribant a Catalunya des d'altres zones republicanes, "primer venien de lluny, Madrid, Astúries,... però cap el 1938 van arribar gent de les zones properes a la batalla de l'Ebre, gent que parlava català, i això ja era tot un presagi entre la població que la guerra s'estava acabant". Segons va dir Piqué, a finals de 1938 a Catalunya hi havia més d'un milió de persones refugiades, " a cambrils hi va haver un total de 937 refugiats", va precisar.

Comenta aquest article