Biblioteca
Montse Barderi: «Enguany estem reivindicant la trajectòria de la Teresa Pàmies com a escriptora i com a feminista»
La Biblioteca Josep Salceda i Castells va acollir, el passat divendres a la tarda, una sessió en obert del Club de lectura adult dins de l'Any Teresa Pàmies –que se celebra en commemoració del centenari del seu naixement–. La tertúlia va anar a càrrec de l'escriptora i comissària de l'Any Pàmies, Montse Barderi. En aquesta trobada es va fer un passeig per la vida i obra de Teresa Pàmies i es va acabar analitzant l'obra "Testament a Praga", llibre que ha llegit el grup de lectura de la Biblioteca.
Segons va explicar Montse Barderi a revistacambrils.cat "la Teresa Pàmies té una vida molt excepcional. Va tenir una joventut en la què fins els 19 o 20 anys com estar a capitana de l'aliança femenina del JSUC (Joventut Socialista Unificada de Catalunya); posteriorment va tenir un exili de més de 32 anys i després un retorn gràcies a guanyar el premi literari Josep Pla, justament per l'obra "Testament a Praga". Té una vida que acompanya tot el segle XX i una cinquantena d'obres que, avui en dia, les podem reelegir amb la sensació que han estat escrites aquesta mateixa setmana. Va tenir una vida extraordinària: va patir una guerra, un exili, va estar en un lloc de comandància i amb una gran consciència política, però a més va ser una gran escriptora i crec que s'ha menystingut la part de l'escriptora per la part de la cronista. Enguany una de les coses interessants que estem fent és reivindicar la trajectòria de la Teresa Pàmies com a escriptora, i la Teresa Pàmies feminista".
La seva obra més coneguda –"Testament a Praga"– editada fa 50 anys, té una relació molt gran amb la seva vida: "és un diàleg imaginari entre ella –la Teresa Pàmies– i el seu pare mort uns deu anys abans. El seu pare era un destacat comunista, que vivia a l'exili a Praga. Parla de la relació pare-filla; com era el masclisme del pare; la consciència política i social que li ve del pare i també el posterior desencant del comunisme".
L'activitat estava inclosa dins del cicle Clàssics catalans promogut pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Espais Escrits i la Xarxa del Patrimoni Literari Català.