El nou disc de Carlos Rom, que porta pen nom "Cambrils de Mar", va ser presentat, ahir al vespre al Casal Parroquial de Sant Pere, en un espectacle variat i participatiu. Pere Martí, de la Nit d'Artistes, va ser el mestre de cerimònies d'un acte que va tenir una mica de tot; es van interpretar algunes de les cançons del nou disc, amb la presència de les solistes Pilar Palomo i Mireia Chaos així com de Pep Pellicer acompanyat de diferents músics que han participat en la gravació del disc. En un parell d'aquestes cançons hi va haver acompanyament de ball a càrrec de Laia Martorell, en una de les cançons, i d'una representació del grup No Pot Ser, No Pot Ser, en una altra.

També hi va haver moments de record com el que va suposar la primera cançó que es va interpretar, "Aire", dedicada a la mare de Carlos Rom i un altre moment força emotiu com va ser l'homenatge que es va fer a Siscu Mulet, que havia participat en tots els anteriors treballs del Carlos Rom però que en aquest darrer treball no hi va poder participar per motius de salut. Mulet va pujar a l'escenari i va explicar uns quants acudits que van fer riure el públic que omplia la sala de gom a gom. I també hi va haver el moment oficial quan l'alcaldessa, Camí Mendoza, i la regidora de Cultura, Cinta Ballester, van pujar a l'escenari per encoratjar la tasca que porta a terme Carlos Rom amb el seu recopilatori de discs i de la temàtica marinera cambrilenca.

L'espectacle va ser força participatiu i el públic hi va interactuar força. Per l'escenari del Casal hi van anar pujant diferents persones cridades pel presentador a les que se'ls sotmetia a un petit test de coneixement cambrilenc i, també, general. En aquest pujar i baixar de l'escenari hi va haver una representació dels personatges de Vileros i Mariners que van formular un seguit de preguntes de l'àmbit de la Festa Major i de les entitats festives cambrilenques a l'alcaldessa i a la regidora de Cultura. També hi va haver un duel interpretatiu entre membres dels grups de teatre local La Teca i Xerinola. I també hi va haver el moment en què Carlos Rom va explicar el seu treball, destacant el fet que ara són molta la gent que hi vol participar, més de 60 persones en aquest darrer treball, a diferència del primer disc que va editar fa anys en què li va ser força difícil convèncer-los. Rom també va explicar d'on havia sortit el dibuix de la portada del disc, obra del dibuixant del TBO Josep M. Blanco, i va avançar que té material per a fer "almenys 25 discos més". En aquest moment de la presentació del seu treball, Carlos Rom va fer pujar a l'escenari el seu amic Marcel Aragonès, autor de la galeta del disc sobre un quadre fet per ell i que l'ha batejat com "Enromescat". Un cop acabat l'acte, la gent va poder comprar el disc i fer-lo signar per l'autor, el polifacètic Carlos Rom.

16 cançons de ritmes molt diferents

El disc el conformen 16 cançons amb ritmes molt diferents i amb més instrumentalització que els anteriors. De nou ha estat Pep Pellicer qui ha posat la veu solista a la majoria dels temes tot i que Pilar Palomo, Mireia Chaos i Josep M. Pallisé també han estat solistes, cadascú d'ells, en una cançó del disc. Molta més gent ha participat en els diferents cors i, també, tot un reguitzell de músics han participat en les cançons. Entre aquests músics hi ha Josep M. Clariana, Miguel Periago i Eduardo Sánchez, entre d'altres. Entre els cors de les diferents cançons, cal destacar el que està format per membres de la Penya Barça i de la Penya Blanc i Blava, de Cambrils, en la cançó "Compañero yo se triar". Pel que fa a les cançons que integren aquest disc, n'hi ha unes clarament dedicades a persones i que el mateix títol ho deixa clar: "Pepet Mabre", "Hermanu Narcís" i "Cassoles" en són tres exemples. Altres com "Al Sorral me n'he d'anar", està dedicada a les remendadores Carme Vilà i Carme Olivé. També n'hi ha algunes que detallen bé la temàtica que tracten amb el títol de la cançó com ara "Revetlla de Sant Pere" o bé la que porta per nom "Pi Rodó". També s'han recuperat algunes cançons de l'espectacle "Naltros som així" com ara "Les xiques de Reus" o bé "Entrego mi alma a Dios". I, finalment, d'altres cançons completen el disc amb ritmes melòdics, com "Aire", "Estimada dona" i "És cert"; a ritme de xotis, com "Apa", o amb ritmes més desenfadats com "Garranyiu, garranyau", "Tramuntana peix al bou" o "Montserrat", que és la primera cançó del disc.