L'assemblea local de Primàries va celebrar, ahir al vespre al Centre les Basses, una assemblea oberta per presentar les ponències aprovades a la convenció que Primàries Catalunya va celebrar el passat 16 de novembre a Barcelona. A la presentació d'ahir hi van participar Marc Pursals i Josep Manel Ximenis, exalcalde d'Arenys de Munt i impulsor de la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya el setembre de 2009, que van explicar el procediment representatiu i informàtic que Primàries té previst posar en marxa de cara al seu funcionament i de cara a elegir la representativitat en els òrgans superiors.

Una de les decisions que Primàries va prendre a la convenció de Barcelona va ser la de presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya quan s'esdevinguin. La presentació d'ahir va servir per explicar l'organigrama a través del qual s'articula aquest moviment polític, "un moviment polític que s'articula de baix cap a dalt, és la gent la que obliga a implementar les coses", va assenyalar Marc Pursals. Pursals és l'encarregat del sistema informàtic de Primàries. A hores d'ara s'ha confeccionat una app que en un futur immediat entrarà en la fase d'implementació. A través d'aquesta app es podrà participar en consultes i votacions de Primàries. Pel que fa a l'elecció de candidats, seran els electors qui els triïn i fins i tot qui designin el candidat que encapçali les llistes.

Aixecar la suspensió de la declaració d'independència

La presentació d'ahir també va servir per repassar el posicionament estratègic que defensa Primàries. Aquest moviment polític és partidari d'aixecar la suspensió de la declaració d'independència, que es va fer el 27 d'octubre de 2017 i que un cop fet aquest pas, es notifiqui a les Nacions Unides i es denunciï l'ocupació del territori català per part de l'estat espanyol. També proposa que es promogui un Procès Constituent basat en debats de participació de la ciutadania, l'aplicació de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República Catalana, el restabliment de les lleis i mesures aprovades pel Parlament de Catalunya i suspeses pels òrgans jurídics de l'estat espanyol. Després d'això, el govern català acreditaria les missions diplomàtiques dels països que reconeguin la República Catalana i convidaria a l'estat espanyol que "de la forma més breu, civilitzada i pacífica possible abandoni l'ocupació de Catalunya". Al mateix temps es nomenaria "un grup negociador amb l'estat espanyol en el repartiment d'actius i passius i en cas d'absència de voluntat de l'estat espanyol s'actuarà en ple benefici de la República Catalana". Finalment, en el termini més breu possible, es convocarien eleccions constituents al Parlament de la República Catalana".