Revista Cambrils, en la seva edició mensual del mes de desembre i que ja es pot trobar als quioscos i llibreries cambrilenques, publica un reportatge inèdit i excepcional fruit de la recerca històrica feta pel membre del consell de redacció Jordi Moreno Rovira i que porta per títol "Josep Andria, el primer cronista cambrilenc del Setge". Es tracta d'una crònica inèdita escrita per un cambrilenc, de nom Josep Andria, pocs anys després del Setge de Cambrils de 1640. Es tracta d'una troballa històrica que aporta dades fins ara desconegudes sobre el Setge i confirma que la matança posterior a la rendició de Cambrils fou un acarnissament terrible. A més, és la primera crònica que es coneix que està feta per un cambrilenc que va viure el Setge ja que fins ara només es coneixien cròniques fetes per cronistes del bàndol castellà.

Aquesta descripció dels fets del Setge va ser escrita pel cambrilenc Josep Andria el 1660, vint anys després dels fets. Andria va escriure la seva crònica en un petit llibre de comptes on també hi havia anotats uns fets transcendentals de la seva vida com ara el seu casament, el naixement dels seus fills, fins i tot la data de testament de la seva dona. Aquesta llibreta va passar per diferents generacions fins que algú va decidir dipositar-la a la Parròquia de Santa Maria de Cambrils. La documentació de la parròquia va ser traslladada a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, cap els anys 80. Jordi Moreno va descobrir aquest document arran de les consultes que des de fa mesos realitza en aquest arxiu per tal de fer noves recerques en la historiografia local. Cal dir que bona part d'aquest arxiu no està digitalitzat.

"Els posaren al mig de la riera i començaren a degollar-los sens pietat"

Un dels paràgrafs més colpidors de la crònica de Josep Andria és quan descriu l'acarnissament de les tropes castellanes contra els defensors de la vila de Cambrils que ja s'havien rendit després de tres dies de setge intens. Josep Andria ho explica així, de manera textual: "i els tragueren de la vila sense daga ni ganivet i feren posar totes les armes en un munt a la plaça i després els posaren al mig de la riera i començaren a degollar-los sens pietat, i en degollaren mil homes a la riera i assossegada la degollació cridaren, qui es viu que s'alci que ja està assegurada la vida; i s'alçaren los vius, que tenien lo cap badat, que li eixia la panxa, que tenia los braços tallats, que era una crueltat".

La crònica de Josep Andria, a part de detallar els fets del Setge de Cambrils, també es refereix a la batalla de Salses i els incidents de Santa Coloma de Farners, la batall del coll de Balaguer i la batalla de Montjuïc, a més del setge i la batalla naval a la ciutat de Tarragona. En el reportatge, Jordi Moreno fa una interpretació de tot el que esmenta Josep Andria a la seva crònica. En un altre apartat, en fa un retrat tant d'ell com de la seva descendència fina arribar als nostres dies en què el que era el cognom Andria encara és viu en forma de renom dels seus descendents.