El Casal Municipal de la Gent Gran va acollir, el passat dissabte al matí, la xerrada titulada "Com afrontar la malaltia crònica" a càrrec d'Elena Monserrat, psicòloga de l'Associació Celíacs de Catalunya. La celiaquia és un trastorn sistèmic permanent en individus induït per la ingesta de gluten que provoca una atròfia de les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments. Es pot manifestar a qualsevol edat i pot presentar símptomes o no. No existeix un símptoma característic, el que dificulta molt el seu diagnòstic. Hi ha persones que pateixen pèrdua de pes, en alguns nens es pot donar retard en el creixement, també pot produir vòmits, diarrees, distensió abdominal, anèmia ferropènica, alteracions del caràcter, infertilitat… Ara per ara, l’únic tractament per pal·liar els efectes de la celiaquia és mantenir una estricta dieta sense gluten de per vida, amb el que s’aconsegueix de forma gradual la total reparació de la lesió intestinal.

"Cadascú viu les emocions d'una manera diferent"

Al voltant d'aquesta malaltia, la psicòloga Elena Monserrat es va centrar en la part emocional que pot provocar una malaltia crònica com és la celiaquia. Segons va explicar, totes les persones tenim diferents àrees emocionals que s'interrelacionen com un puzle. Quan apareix una malaltia d'aquest tipus, pot que que l'equilibri emocional trontolli i, davant d'això cal buscar solucions per adaptar-se a la nova situació. Monserrat va comentar que cal superar una primera fase d'acceptació i per fer-ho possible cal recaptar informació, comprendre la malaltia i resoldre tot tipus de dubtes. Va explicar que és molt important "no focalitzar-se en la carència" i que, tot plegat, "és un procés que requereix un temps" i una adaptació emocional "perquè cadascú viu les emocions d'una manera diferent".

La psicòloga també es va referir a les diferents emocions que es poden produir en una persona quan coneix el diagnòstic, en aquest cas, d'una malaltia com la celiaquia: pot generar un sentiment d'incapacitat, hipervigilància –que provoca una sensació d'angoixa–, incertesa, por a allò desconegut o ràbia. Per abordar aquesta situació, Monserrat va dir que, "cal identificar totes aquestes emocions, expressar-les, 'donar-nos permís' i encarar-ho de forma positiva". Després de l'acceptació del diagnòstic, "és important posar les pors sobre la taula, mantenir les relacions socials actives, establir unes rutines diàries i potenciar la cura personal".