Els Avis i Àvies van realitzar, ahir, la primera concentració de l'any 2020. I ho van fer amb un record molt especial cap a Joan Isidre Grimau, un dels avis que es va morir fa pocs dies. A l'inici de la concentració a la plaça de la Vila es va llegir un text dedicat a la seva persona i tot seguit es va llegir el poema "Un dia qualsevol", de Miquel Martí i Pol. Tot seguit es va guardar un minut de silenci. A banda, els Avis i Àvies van donar compte de la convocatòria d'aquest proper dissabte al matí a Riudoms, dia en que els Avis i Àvies de Riudoms celebren la mobilització número 100. La trobada a Riudoms començarà a les 10h amb un esmorzar i a les 12 es farà la sortida que en aquest ocasió comptarà amb els pares del president d'Òmnium Jordi Cuixart, com a convidats. El Avis i àvies cambrilencs també estan preparant la commemoració dels dos anys de mobilització a Cambrils, que es compliran a meitats del mes de febrer.

Un cop fets aquests avisos, es va iniciar la trobada setmanal amb el cant de l'Estaca i, tot seguit, es va fer el tomb pel voltant del mercadet ambulant amb els crits habituals contra la justícia espanyola, contra els feixistes i a favor de la llibertat i l'amnistia dels presos. El retorn a la plaça de la Vila es va cloure amb el cant dels Segadors i amb crits d'Independència.

Missatge llegit a la memòria de Joan Isidre Gombau

Joan Isidre Grimau era de Valls, i ja portava uns quants anys vivint a Cambrils. Es va dedicar principalment a la representació com agent comercial, i per això coneixia comerços i establiments d'arreu de la província. De jovenet va estiuejar uns quants cops a Normandia, França, i per això es defensava bastant bé en aquesta llengua.

Tenia com a hobby el col·leccionisme, amb especial preferència pels rellotges, dels que n'era un gran enamorat. No vol dir que en col·leccionés grans quantitats, però sí que l'hi interessava la informació sobre subhastes d'aparells antics. Gran afeccionat als escacs, cada tarda anava al Casal de la Gent Gran a practicar amb els seus companys, on era molt apreciat. Ells també el trobaran a faltar.

La majoria de nosaltres el va conèixer a través de l'ANC, de la que n'era membre des de primera hora. Va participar sempre que va poder en totes les reunions, assemblees, manifestacions, actes i conferències organitzades per l'entitat. A partir de fa un parell d'anys, amb una cadira per a poder aguantar el temps necessari. Participava activament i periòdica amb les caixes de Solidaritat, Resistència i Ajuda a l'exili. Per petita que fos la quantitat a aportar, no afluixava mai a l'hora d'ajudar.

El desembre del 2018 l'ANC de Cambrils li va encarregar la lectura del manifest en l'acte dels Immolats del Setge de 1640. També va participar de bon començament amb el grup d'Avis per la Llibertat de Cambrils, moviment en el que hi creia totalment.

Dimarts passat, després d'unes setmanes sense poder venir per problemes que el van obligar a estar hospitalitzat, va venir a la nostra concentració amb una cadireta. Ja no estava prou bé per fer tota la passejada, però tot semblava indicar que, amb limitacions, ens podria seguir acompanyant els dimecres. Malauradament un atac de cor ens el va prendre fa pocs dies. Fa 5 anys li van diagnosticar un càncer de pròstata, fatalment ja estès cap als ossos, i li van preveure uns 3 anys de vida. Ell sempre deia darrerament que ja “en portava dos de propina”.

Bona persona com era, tenia l'apreci sincer de totes i totes nosaltres. Sempre el recordarem i mantindrem en els nostres pensaments. I també per ell seguirem la lluita fins a la victòria. Visca Catalunya!