Aquest passat divendres 17 de gener va donar inici el Cicle de Filosofia i Divulgació “Cambrils pensa”, amb la xerrada de Pere Ortega, llicenciat en història contemporània i postgrau en Hisenda Pública a la Universitat de Barcelona i president del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, a la sala d'actes del Centre Cultural. Sota el títol de “El militarisme i les guerres també comencen aquí”, Ortega va explicar l'esperit militarista dels estats i la despesa militar que fan.

El Centre Delàs d’Estudis per la Pau treballa per denunciar i demanar una reducció de la despesa militar, enfront del comerç d’armes que alimenta conflictes en molts països, en contra de la indústria militar "que és una perversió en si mateix. El centre té l’’objectiu de demanar el desarmament", va comentar Pere Ortega a revistacambrils.cat. L’interès d'Ortega va sorgir quan va estudiar els temes del desarmament, que el van portar a descobrir el comerç d’armes, la indústria i la despesa militar, i és llavors quan va aprofundir amb la cultura de Pau que el va portar a fer-se pacifista. Segons Pere Ortega, “l’Estat Espanyol dedica molts milions d'euros a la despesa militar, sense que hi hagi cap amenaça. La majoria d’aquestes armes perden la seva vida útil en pocs anys, per això resulten una despesa inútil.”

Una despesa militar creixent

La xerrada va enfocar una qüestió no gaire present a les informacions diàries, el militarisme i el bel·licisme que hi ha a nivell del món i més concretament a nivell de l’Estat Espanyol. Primer que tot, Pere Ortega va explicar la transformació de la geopolítica mundial en que en les darreres dècades hem passat d'un món bipolar amb la guerra freda entre les dues grans potències, EEUU i la Unió Soviètica com a màxim exponent, fins a l'aparició d'un sistema unipolar, amb l'aparició de la globalització i el neoliberalisme. L'evolució ha portat a un actual concepte, segons Pere Ortega, de món Multipolar, posant com a exemple els molts interessos que han confluït a la guerra de Síria. Un altre punt d'inflexió el situa amb la pujada al poder del president dels EEUU Donald Trump i amb la pujada de la despesa militar d'un 10%. Pere Ortega també va descriure les amenaces que serveixen als estats per a fer la seva despesa en armament. Aquestes amenaces són el terrorisme, la ciberseguretat, la seguretat energètica, el crim organitzat, el canvi climàtic, les migracions i les crisis econòmiques.

Pere Ortega també va mostrar, en gràfiques, com la despesa militar segueix creixent d'any en any i va situar la despesa mundial de l'any 2018 en 1,822 bilions de dòlars, un augment del 2,6 % respecte a l'any anterior. Pel que fa a l'estat espanyol va situar la seva despesa militar, sumant tots els conceptes, en prop de 20.000 milions d'euros En aquest sentit, Pere Ortega va fer referència al compromís de l'estat espanyol de seguir augmentant la despesa militar, tal com va exigir el president dels EEUU Donald Trump als estats socis de l'OTAN. Ortega també va situar el militarisme espanyol com una "herència del franquisme. Des de finals de la Guerra Civil i fins a meitats dels anys 50 gairebé la meitat dels que ocupaven un seient a les Corts eren militars. Els militars van ser presents i decisius en introduir un parell de punts a la Constitució espanyola, el de la unitat d'Espanya i el que diu que les forces armades han de garantir aquesta unitat". Pere Ortega va explicar que l'armament que s'adquireix en forma d'avions, helicòpters, ... queda guardat i sense fer-ne cap ús a més de l'exèrcit espanyol format per uns 120.000 soldats que resten habitualment a les casernes sense cap funció específica. Després de l'exposició del ponent es va obrir un torn de preguntes per part del públic que omplia més de la meitat de la sala.