El doctor Pere Mestres i Ventura, membre de la Junta de Govern de la Acadèmia de Ciències Mediques de Catalunya i Balears (Filial de Tarragona), va organitzar, aquest passat 16 de gener, un simposi amb el títol: La formació dels metges especialistes. Historia i futur del Sistema MIR.

El Mir es va introduir a l'estat espanyol l'any 1960

El simposi es va dur a terme en els espais de la Cambra de Comerç de Tarragona i va comptar en una molt bona assistència de públic. El simposi va ser inaugurat pel president de la Acadèmia de Ciències Mèdiques, Dr. Jaume Benages, uròleg de la Xarxa Santa Tecla, intervenint tot seguit el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Dr. Vizcarro. A continuació el Dr. Mestres, després d’unes breus paraules d'introducció, va llegir la comunicació del Dr. Soler i Durall, que per motius d’edat no va pogué assistir al simposi i que va ser qui va introduir el sistema MIR a l'estat espanyol l’any 1960. En aquell moment, ell era gerent i va concebre el nou Hospital General d'Astúries a Oviedo. El sistema de Metges Interns Residents (MIR) el va importar el Dr. Soler dels Estats Units de Amèrica i va ser tant exitós, que 16 anys mes tard el Govern central a Madrid el va instaurar a tot l'estat, la qual cosa va representar un gran acte de gestió i de cooperació entre molts.

La taula de ponents la van constituir, a part del Dr. Mestres, els Drs. Vilardell, catedràtic de Medicina Interna de la UAB i ex-president del Col·legi de Metges de Barcelona; els catedràtics Pales i Gual, de la Facultat de Medicina de la UB; el catedràtic de cirurgia Dr. Sitges i el professor Dr. Jordi Pérez, ambdós de la Autònoma de Barcelona i de la UPF; el Dr. Antoni Castro, degà de la Facultat de Medicina de la URV, així com també el Dr. Martin Zurro, Vicepresident de la Fundació Espanyola de Educació Mèdica i el Dr. Pellejà de la Clínica Santa Tecla de Tarragona, qui fa poc ha acabat la seva formació en el sistema MIR.

El sistema MIR ha garantit durant molts anys una formació excel·lent dels metges especialistes de la Sanitat estatal espanyola, però després de mig segle d’existència la necessitat de canvis es més que evident. Aquests requeriments venen determinats per l'evolució que ha experimentat la medicina caracteritzada per grans avenços en el reconeixement (diagnòstic) de les malalties, la introducció de nous aparells tant en el diagnòstic com en el tractament (per exemple tècniques de la imatge, radioteràpia,...), com en la cirurgia (robots per operar), en la teràpia (nous medicaments, per exemple, contra el càncer,...) així com la introducció de la genètica en el diagnòstic i la teràpia individualitzada.

Segons es va comentar, "fins ara els responsables clau del sistema MIR no han reaccionat adequadament davant aquests reptes, així com tampoc ho han fet en vers l'evolució i creixement de la població del país. Son moltes les veus i organitzacions que demanen un canvi de estructura i de objectius en la formació dels metges especialistes".

Un tema que va ocupar una bona part del simposi, va fer referència a les relacions entre la Universitat, com institució educadora, i el sistema MIR que aparentment selecciona o hauria de seleccionar els millors candidats per a ser metges. "La situació actual de separació entre les dos estructures, es desavantatjosa sobretot pels graduats, ja que tal i com estan les coses la contribució universitària malauradament no es valorada adequadament, quasi es podria dir que es menyspreada."

Col·loqui amb els assistents

Després de les contribucions dels membres de la Taula, va tindre lloc un col·loqui moderat per el Dr. Mestres, en el que es van posar de manifest una vegada mes els dèficits constitutius, és a dir, que des d'un principi va tenir el sistema MIR. Tot i que hi ha hagut uns beneficis que s’han derivat d’ell, com és que el millors metges siguin els formats pel MIR, també ha constatat deficiències en els anys que porta en funcionament.

Per altra banda, va quedar molt clar que els intents des de l’any 2003, per a canviar les coses estan aturats, degut a les desavinences entre els diferents grups involucrats, que impedeixen seguir endavant. Tots, ponents i assistents al simposi, van expressar l'esperança que aquest document pugui exercir influència sobre el futur del sistema MIR que s’apunta a l'horitzó institucional i polític, en bé de la població i no cal dir-ho també dels metges. Les ponències i les contribucions de ponents i assistents al simposi durant el col·loqui final seran publicades en un dels propers volums de la Revista de la Fundació Educació Medica (FEM; http://www.educacionmedica.net ).