Amb una Sala Beethoven totalment plena es va celebrar, el passat dimarts 3 de març, el concert de la violoncel·lista i exalumna de l’Escola de Música de Cambrils, Àngela Guillén. Aquest és el primer d’un cicle de concerts d’exalumnes que l’Escola celebra en motiu del 35è aniversari. Abans del començament de l’acte, el director va presentar amb un breu discurs aquest conjunt d’actuacions com una oportunitat per recordar a “grans músics que han passat per l’escola.”

Àngela Guillén és una cambrilenca que va iniciar els seus estudis a l’Escola de Música amb 5 anys amb el professor Enric Prats. Va finalitzar el Grau Professional al Conservatori de Vila-seca, amb David Blay, obtenint el premi d’honor de violoncel i de música de cambra. Ha rebut classes magistrals de diversos professors de gran nivell i actualment cursa el quart any del Grau d’Interpretació del violoncel a la Hogeschool voor de Kunsten Utrech (Països Baixos), amb Timora Rosler.

Alumnes, professors i amants de la música, vam entrar a la Sala Beethoven mentre l’Àngela ja interpretava el Preludi de la 6a Suite de Bach. En una petita explicació, més tard, la pròpia Àngela aclariria que els concerts a l’època barroca, etapa de la que Bach va ser el màxim exponent, començaven així. Abans de cada obra, la violoncel·lista va fer una petita explicació històrica, sobretot dirigida als més petits, mostrant, d’aquesta manera, una clara vocació per la docència musical. A la Suite de Bach la va seguir una Suite de Cassadó de la qual va interpretar només el Preludi i la Fantasia.
Per tocar la Sonata Op. 102 de Beethoven i el primer moviment del Concert de Dvorak, va estar acompanyada pel pianista Marc Torres. Tots dos junts van interpretar de forma magistral les obres dels compositors alemany i txec emocionant a tots els assistents i fent curta l’hora que va durar el concert, fins i tot a aquells que el van seguir de peu.
Davant dels reiterats aplaudiments del públic, els dos músics van interpretar la Siciliana de Fauré com a bis. Per acabar, l’exprofessor de l’Àngela, Enric Prats, va fer un petit discurs de cloenda, visiblement emocionat, on va elogiar la seva exalumna dient que “sempre ha estat molt treballadora i molt bona música. Un exemple per tots els alumnes de l’Escola.”