Informació general

Coronavirus

El sector turístic de la demarcació de Tarragona es resigna a perdre la Setmana Santa

Per ACN

Imatge del port de Cambrils completament desert
Imatge del port de Cambrils completament desert | Lluís Rovira i Barenys

El sector turístic de la demarcació de Tarragona assumeix que no podrà fer ni un euro de caixa aquesta Setmana Santa. La crisi del coronavirus suposa un sotrac de dimensions econòmiques difícils de calcular, segons reconeix la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT). L'any passat, per exemple, l'ocupació a la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre va situar-se entre el 85% i el 90%. Un dels grans actius per aquestes dates en els darrers temps ha estat el turisme esportiu, que el 2019 va portar més de 25.000 esportistes a la demarcació, per participar en diferents competicions. Uns esdeveniments, principalment els de categories infantils, que serà molt complicat poder reprogramar. 

El portaveu de la FEHT, Xavier Guardià, destaca que a banda dels 25.000 esportistes, els empresaris valoren molt tot el volum de gent que arrosseguen, principalment familiars i organitzadors. "Havíem de tenir la Marathon Cup, el campus del Melcior Mauri, el Mundialito de futbol, la Mare Nostrum Cup, la Mitja Marató de Salou...", enumera Guardià. "Les activitats d'adults, com una mitja marató, són més fàcils d'ajornar. Però amb les dels nens és més complicat, perquè a banda de quadrar els horaris escolars, també porten les famílies", comenta. A banda, valora que són uns esdeveniments "que donen feina als allotjaments, però també al transport, el comerç i la restauració". "És un turisme global", resumeix. 

A més, des de la FEHT indiquen que la Setmana Santa sol ser bona perquè és l'inici de la campanya de PortAventura, que aquest divendres preveia obrir la 25a temporada. El complex turístic atreu molts viatges de final de curs d'escoles d'arreu de l'Estat i també algunes de França i Anglaterra. "Per una escola de Galícia, per exemple, és un molt bon viatge venir un o dos dies a PortAventura, i després visitar un dia Tarragona i un altre, Barcelona. Tot això s'ha perdut", lamenta, davant la dificultat que aquestes sortides es puguin deixar per més endavant. Tot plegat, reconeix, dependrà en bona mesura de com quedi l'economia de les famílies. Moltes incògnites obertes.

El que és clar és que no es repetiran els bons registres del 2019. Els hotels de la Costa Daurada van tenir una ocupació del 85%. Només dels establiments de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda, en van obrir 60 de 86, amb una oferta d'unes 35.500 places. Els allotjaments turístics van oferir 13.500 places més, també amb un 85% d'ocupació, mentre que tots els càmpings de la demarcació van estar oberts. A les Terres de l'Ebre, els allotjaments rurals van omplir el 90% de les places.

Sense poder contractar personal

A banda de l'impacte econòmic que deixen els visitants, també es generen milers de llocs de treball. Amb la situació actual, la gran majoria dels establiments, en no poder obrir, han optat per fer ERTO. Segons han assegurat des dels sindicats, molts no han inclòs els treballadors fixos discontinus, que treballen de Setmana Santa fins la tardor. Això fa que aquestes persones hagin de continuar a l'atur fins que els allotjaments puguin obrir, un cop s'acabin els efectes de la pandèmia. 

Guardià apunta que comprèn la situació dels treballadors, però es pregunta: "Si l'empresa no pot fer el què ha de fer perquè està tancada, perquè necessita els treballadors?". I reflexiona: "En aquesta crisi, o entenem que cadascú perd mitja ungla, o algú perdrà un dit. I ningú ha de perdre cap dit". A l'equació hi posa els empresaris, els treballadors i també l'administració, a qui demana que assumeixi que "a banda de donar ajudes, haurà de pensar en no recaptar alguns impostos o algunes taxes" per donar un cop de mà al teixit productiu. 

L’Apunt

El turisme rural de l'Ebre creu que no es recuperaran fins l'estiu de l'any vinent 

A les Terres de l'Ebre, el sector turístic dona la temporada d'enguany completament per perduda. Malgrat que l'ordre de confinament acabés a les portes de Setmana Santa, no es reben consultes ni reserves, i fins i tot s'han cancel·lat les que tenien tancades abans de la crisi sanitària del coronavirus. "Després del Gloria al febrer i les conseqüències socioeconòmiques al llarg d'aquest mes de març i abril per la covid-19, ens atrevim a dir que la temporada turística no és que no pugui arrancar amb normalitat, sinó que no arrancarà", lamenta Montse Callau, vicepresidenta de l'Associació d'Empresaris i Activitats ecoturístiques del Delta de l'Ebre.

"Plantejant el millor dels escenaris, que seria que l'estat d'alarma s'aixequés a finals d'abril, podem preveure que serà un estiu més que nefast i que no podrem parlar de recuperació fins a l'estiu que ve", valora Juanjo Bel, portaveu de l'Associació de Turisme Rural de les Terres de l'Ebre (Aturebre). Bel assenyala que el primer escull a superar serà la terrible crisi econòmica que deixarà la pandèmia. "Ens ve una crisi pitjor de la que hem passat. La gent potser tindrà ganes de sortir i viatjar però no hi haurà ni un duro per fer-ho", apunta. Confien que els primers símptomes de recuperació es puguin fer notar als ponts i festivitats de final d'any però "la normalitat" que es desitja no preveuen que arribi fins a l'estiu del 2021.

L'impacte econòmic per als negocis turístics serà gran, però com apunta Callau s'afronta amb "resignació proactiva", mantenint vius tots els contactes i tots els aspectes d'organització des de l'associació, si cal treballant ja per a l'any vinent. "Les empreses estan actuant amb valentia i responsabilitat tenint en compte que tampoc podem valorar exactament l'impacte que patiran ni quan podrem tornar a la normalitat", explica Callau. "Primer hem de saber com i quan. El quan és important, però també el com s'anirà desactivant l'estat alarma vigent i en quin temps. Això farà variar molt les previsions i les capacitats de recuperar d'allò que ja és irrecuperable", conclou la vicepresidenta de l'associació d'empreses turístiques del Delta.

Comenta aquest article