Estampes cambrilenques / Febrer de 1958

Hem sofert al començament d’aquest hivern una lleugera epidèmia de grip anomenada asiàtica, que ha fet romandre al llit un gran nombre de cambrilencs. Precisament aquesta epidèmia, és un dir!, benigna i passatgera com poques, m’ha portat a parlar aquest mes d’altres epidèmies sofertes a Cambrils en segles anteriors, i que han passat a la història com a fets luctuosíssims i de tràgic record...

I entre elles, per la importància que van tenir i pels estralls que van causar, he escollit les de còlera.

Hi va haver còlera a Cambrils, que en tinguem coneixement, el març de 1650 i 1651, el juliol de 1736, el setembre de 1834, el setembre i l’octubre de 1854 i l’agost i el setembre de 1885.

En totes hi va haver un gran nombre de defuncions, especialment en l’ultima, en què els morts foren 46, però la més terrible, a causa de la seva gran envergadura, fou la de 1854, en què van morir 202 persones.

Potser sembli exagerat el nombre per a una població com la nostra, de bastant reduït veï­nat per aquelles dates, però es comprendrà perfectament si es té en compte que, a causa dels esdeveniments polítics d’aquell temps, hi havia de guarnició a Cambrils el Batallón de Cazadores de Ciudad Rodrigo. Llegim a la crònica del Sr. Serra i Dalmau que només a la nit del 24 al 35 de setembre els atacats per la pesta foren vuitanta, trenta dels quals van morir.

Precisament en aquests dies de setembre, quan més grans eren els estralls, va presentar-se davant Cambrils el Batallón de Cazadores de Figueras. Naturalment se’ls va prohibir entrar dins la població i van haver d’acampar a la riera, però, veient que el còlera començava a ata­car la tropa, optaren per retirar-se, no sense notificar-ho abans a Carme Cardoné, esposa del comandant del batalló, Àngel Miranda, a qui, juntament amb d’altres esposes d’oficials, s’havia permès entrar a la vila perquè eren dames.

Davant les proporcions que prenia l’epidèmia, van haver d’improvisar-se hospitals. A l’anomenat Batallón de Ciudad Rodrigo es va destinar com a hospital el santuari de Ntra. Sra. del Camí, la imatge de la qual s’havia traslladat prèviament a l’església parroquial. Per als malalts de la població civil es va destinar la casa de Joaquim Roca i Cornet (casa Giol).

Quant al personal sanitari, no cal dir que no n’hi va haver prou amb el de la vila; van tenir que ajudar dos metges i alguns infermers de Reus, i, també, personal de Tarragona.

Com a dada curiosa afegirem que, per governar la població, va haver de formar-se una junta de veïns presidida pel regidor Miquel Sellarès, que era l’únic membre de l’Ajuntament que es va veure alliberat de la terrible malaltia. Aquesta junta, entre d’altres coses, va preo­cupar-se per satisfer les enormes despeses ocasionades per l’epidèmia, que van ser sufragades per subscripció popular entre el veïnat.

Quan, finalment, va poder considerar-se definitivament vençuda la malaltia, la imatge de l’excelsa patrona de Cambrils fou solemníssimament retornada al seu santuari amb el fervor mai desmentit dels seus amorosos fills.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques