És un dimecres de la segona setmana de confinament a causa del coronavirus, i han passat nou dies laborables des que van tancar els centres escolars a Catalunya. En algun moment del dia, la Marina, la Júlia, la Marta i la Maria, s’asseuran al seu escriptori i faran classe per videoconferència, o bé algunes de les tasques que els han enviat els seus respectius professors. Són quatre estudiants cambrilenques d’edats diferents, i de cursos i centres escolars diferents però, com tants d’altres estudiants, s’han topat amb el repte de continuar el curs escolar des de casa, i ho fan el millor que poden.

Marina Pagliano Gil, 4t de primària

En primer lloc, la Marina Pagliano Gil, és una nena de 10 anys que cursa 4t de primària a l’Escola Cambrils, i aquesta situació sobrevinguda li ha fet posar en pràctica les seves habilitats tecnològiques. Explica que cada dia ha de llegir, i l’escola li envia deures setmanalment a través d’una aplicació, sobre els quals pot demanar ajuda als seus pares perquè li resolguin els dubtes que tingui. Com qualsevol altra nena de la seva edat, fa activitats extraescolars; en el seu cas Taekwondo, que pot seguir practicant per lliure al garatge de casa seva.

Júlia Pagliano Gil, 1r d'ESO

La seva germana, la Júlia, té 12 anys i aquest any ha començat 1r d’ESO a l’Institut Cambrils. En el seu cas, tractant-se d’un curs més avançat, el pot seguir des de casa mitjançant la plataforma “Classroom”, on cada professor li penja la feina corresponent per les matèries a les quals hauria d’assistir aquell dia. A la seva rutina durant el confinament, hi inclou fer patinatge a casa, perquè també és l’activitat extraescolar que practicaria fora d’aquesta situació. Tant ella com la seva germana coincideixen que “no ens agrada gaire estar a casa, però aprofitem per descansar”. En el seu dia a dia, entre la incertesa de quan tornaran a l’escola o a l’institut, tampoc hi falta fer videotrucades o comunicar-se d’alguna manera amb les amigues.

Marta Cerrato, 2on de Batxillerat

La Marta Cerrato és una estudiant de 18 anys de l’Institut Mar de la Frau, i es troba en un curs tan crucial com és Segon de Batxillerat. És per això que, des del primer moment que els van anunciar que es cancel·laven les classes presencials, tots els alumnes es van alarmar i es van mostrar preocupats per seguir el curs. El mitjà que ells fan servir és el correu electrònic i la pàgina web de l’institut, on els van penjant les tasques que han de fer de cada assignatura, les quals consisteixen principalment a resoldre exercicis o fer resums. No obstant, la Marta comenta que en cap cas és substituïble per classes presencials: “Tot depèn de com hagis portat el curs, i sempre hi ha coses que no les pots aprendre o entendre per tu mateix, o no les acabes de tenir clares. És molt complicat fer tot el temari que ens queda sense anar a classe”. Només en una assignatura s’ha optat per seguir impartint classes mitjançant videoconferència, però insisteix que no és el mateix perquè en la majoria de casos hi manca l’explicació i el suport del professorat. Quant a volum de feina, creu que en té més que quan assisteix a l’institut, però li ocupa menys temps perquè hi dedica 6 hores, com una jornada convencional de classes, sense la tasca afegida d’haver d’estudiar.

La selectivitat

Pels estudiants nascuts el 2002, el coronavirus també ha afectat un esdeveniment molt important: la selectivitat, que de moment s’ha ajornat i es durà a terme entre el 22 de juny i el 10 de juliol. La Marta no creu que tinguin un menor rendiment a aquests exàmens respecte als altres anys, sempre que tinguin temps de fer classes presencials quan s’acabi el confinament. Després, els tocaria fer els exàmens finals de Segon de Batxillerat, perquè s’ha de tenir en compte que de moment no tenen cap tipus d’avaluació del tercer trimestre i, posteriorment, la selectivitat. En definitiva, és un curs a contrarellotge que es veu fortament interromput per aquesta situació.

Amb l’ajornament de la selectivitat, molts alumnes veuen difícil poder assistir a viatges que tenien planificats, entre d’altres, malgrat el que principalment els preocupa són altres casos. En primer lloc, encara que els terminis d’inscripció a la universitat han canviat a l'Estat espanyol, no és així per tots aquells estudiants que tenien al cap anar a estudiar a l’estranger i necessiten la nota de la selectivitat per poder presentar la sol·licitud a les universitats de fora. En segon lloc, l’ajornament és un inconvenient per aquells alumnes que necessiten treballar a l’estiu, i veuen complicat que els contractin tenint en compte que probablement no estiguin disponibles fins a la segona quinzena de juliol. En tot cas, la Marta veu la part positiva dels fets, i comenta que d’aquesta manera també s’aprenen noves eines de comunicació, i els professors tenen nous mètodes.

Maria Prat, primer curs d'Educació Social

Per últim, la Maria Prat té 19 anys i estudia primer curs d'Educació Social a la Universitat Rovira i Virgili i, malgrat que les universitats estan més acostumades a utilitzar les noves tecnologies, la cancel·lació de les classes presencials també ha suposat tot un repte. Comenta que els professors van saber respondre-hi ràpidament, i des del dilluns 16 de març ja reben classes telemàticament. Tanmateix, a través de videoconferència només s’imparteixen classes magistrals, perquè aquelles activitats més pràctiques, com els seminaris, s’han hagut de suspendre. Explica que d’una assignatura segueixen fent presentacions orals per videoconferència, encara que és molt complicat per temes tecnològics i de connexió i s’estan buscant alternatives. A més, a la seva carrera s’han de dur a terme sovint treballs en grup i la manera de fer-los ha canviat completament, ja que la comunicació no és del tot bona a causa dels mitjans i això també n’afecta el resultat. En el seu cas, no està seguint l’horari com si assistís a la universitat perquè només rep classes magistrals i no de totes les assignatures. No obstant, creu que estan fent més feina que de costum perquè han de treballar molt més els continguts, o aquesta és la sensació que tenen.

Com a punt negatiu, opina que “ni el professorat ni nosaltres estem preparats per fer aquestes classes on-line, ja que hem viscut bastants situacions on ni ells ni nosaltres sabíem fer servir la pàgina web de les classes, la WiFi ha anat malament o la pàgina s’ha quedat penjada”. Tot i això, els han comentat que des de la URV s’estan fent formacions al professorat per millorar-ho. D’altra banda, és en casos com aquest on s’evidencia la desigualtat existent entre els estudiants. La Maria explica que no tots els alumnes tenen els mitjans suficients per accedir als recursos que s’estan penjant i poder seguir amb el curs, i se’ls està ignorant. Per finalitzar, explica que, pels exàmens finals, al maig, esperen poder-los realitzar presencialment, però els controls que tenien abans s’han ajornat o s’ha optat per fer-los telemàticament.

Propòsits per quan s'acabi el confinament

Totes elles són exemples de com de ràpid hem hagut d’acostumar-nos a aquest imprevist, i adaptar la nostra vida quotidiana en tots els àmbits a una rutina que ens permeti quedar-nos a casa. Tot i això, elles també somien en allò que faran quan s’acabi el confinament i, malgrat la diferència d’edats, els seus pensaments no s’allunyen gaire, i passen per valorar més allò que tenim a prop, com la Marina i Maria, que volen anar a la platja, i tirar-se a l’aigua o passejar pel costat del mar. O pensen a viure situacions quotidianes en bona companyia, com la Júlia, que vol sortir al carrer i córrer i cridar ben fort, o la Marta, que quedarà amb les seves amigues i celebrarà els seus 18 anys acabats de fer.