Estampes cambrilenques / Gener de 2005

No sé si a resultes que el guanyador del Premi de Pintura «Vila de Cambrils» de l’any 2000 es digués Sergi Cambrils Caspe —un xicot jove procedent de Peníscola—, es va publicar al número de desembre d’aquell mateix any a la nostra Revista un interessant reportatge sobre el cognom Cambrils, certament no gaire corrent com a cognom toponímic, especialment a Catalunya, on l’autor de l’estudi, l’Ignasi Martí i Estrada, només va trobar tres cognoms Cambrils a la demarcació de Tarragona. Del treball pot deduir-se que la majoria de persones que porten el cognom Cambrils, de primer o de segon, es troben a València i Alacant, i especialment a Pego —bonica vila rodejada de vinyes dels raïms de les quals surten unes molt acreditades panses—, amb més de vint persones de cognom Cambrils.

La majoria de persones que porten el cognom Cambrils, de primer o de segon, es troben a València i Alacant, i especialment a Pego

Ara, després d’aquests més de quatre anys, hem tingut l’oportunitat de llegir un estudi que m’han fet a mans respecte a una persona, Maria Cambrils i Sendra, nascuda al Cabanyal, però que va viure entre València i Pego bona part de la seva vida. Va veure la primera llum l’any 1878, filla de Daniel Cambrils i Andrea Sendra. Casada amb José Martínez, va quedar vídua molt jove i sense fills. Posteriorment va conviure amb la seva mare i amb Josep Alarcón Herrero, solter, amb el qual no va maridar-se perquè deia que «estimar lliurament, sense submissions forçades creiem que és el més honrat i dignificant».

No consta que tingués estudis superiors, sembla més bé autodidacta amb una gran afecció al periodisme. Amb idees molt avançades va escriure molts articles al periòdic El socialista, portaveu d’aquest partit polític, i també a El obrero d’Elx i Solidaridad de Vigo, tot això entre els anys 1920 i 1930.

L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, escriu i publica un llibre, Feminismo socialista, que va causar un fort impacte social perquè propagava els ideals dels moviments reformistes i utòpics de l’inici del segle xx, que creien en el poder de l’educació com a eina alliberadora dels humans. La Maria Cambrils i el seu company José Alarcón, molt compenetrats sentimentalment i política, van actuar al redós de moviments esquerrans com l’Agrupació Socialista i l’Agrupación de Obreros Agricultores, assistint a actes de caire polític i reivindicatiu. A més, Alarcón, que mai no va escriure però que sí que es va dedicar a l’organització del partit i dels actes que es convocaven, va ser secretari de la Casa del Poble, vocal de la UGT en les comissions de seguiment de la borsa d’atur i regidor de l’Ajuntament de Pego a partir del 1933. Qui escrivia era ella i durant la guerra del 1936 es va convertir en propagandista de la causa republicana.

L’any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, Maria Cambrils escriu i publica un llibre, «Feminismo socialista», que va causar un fort impacte social perquè propagava els ideals dels moviments reformistes i utòpics de l’inici del segle xx

El 1939, amb la victòria de Franco, la Maria Cambrils va procurar eclipsar-se, però va emmalaltir de diabetis i va morir el desembre del mateix any 1939. Acabada la guerra, Alarcón Herrero va ser empresonat, juntament amb altres dirigents socialistes, a Alacant, i en aquesta mateixa ciutat va ser afusellat l’11 d’abril del 1940, només uns pocs mesos després de la mort de la seva companya.

No cal dir que en els anys de la dictadura i en els primers de la transició, la causa de la Maria Cambrils va restar en l’oblit. Fa, però, uns quants anys, la seva figura va sorgir amb força, reclamada per l’esclat de la democràcia i amb la intenció de reeditar el seu Feminismo socialista. Potser avui, en un moment en què les idees sobre el feminisme han agafat embranzida i l’equiparació de l’home i la dona s’ha assumit plenament en tots els espais, s’entén en termes generals per què la violència de gènere surt en qualsevol pàgina del diari o en els espais televisius o radiofònics, i d’això difícilment se’n sortirà perquè el masclisme mai no s’erradicarà del tot. En aquests moments, doncs, és quan millor s’ha d’admirar la valentia i la intuïció d’aquesta dona que no va dubtar d’escriure fort i clar sobre una matèria que en aquell temps era veritablement tabú.

El fil conductor de Feminismo socialista és l’afirmació de la condició de la dona i la seva capacitat per participar en la vida social i laboral, en contra del pensament de l’època que defensava la interioritat de la dona i la seva supeditació en tot a l’home, tot exposant que el seu objectiu és «arribar al més aviat possible a la igualtat de drets per a ambdós sexes» i que la seva missió és expressar un «al·legat contra la injustícia, l’opressió i la violència». Ho fa amb claredat quan afirma que «nosaltres, partidàries d’un feminisme raonable i, encara més, defensores de les nostres llibertats polítiques i civils, detingudes contra tota justícia i tot dret natural, creiem que una formació regular bastaria per posar-nos en condicions d’intervenir, com l’home, en tots els assumptes que afecten l’interès general i la vida social del conjunt».

És ara quan millor s’ha d’admirar la valentia i la intuïció d’aquesta dona que no va dubtar d’escriure fort i clar sobre una matèria que en aquell temps era veritablement tabú

És evident que dins les coordenades de l’època en què va viure la Maria Cambrils va ser una dona que va expressar un programa utòpic, com una espècie de somni, però que amb el pas del temps, i segons l’opinió de la seva biògrafa Elvira Cambrils, que curiosament porta el mateix cognom que la biografiada, venia a «il·luminar-nos les grans idees de llibertat, igualtat, educació i justícia en les quals ella va creure».

Pels que som nascuts a Cambrils, i també pels que d’alguna manera s’han incorporat com a veïns a la nostra vila, no deixa d’encuriosir-nos el fet que diferents persones portin el topònim Cambrils com a algun dels seus cognoms. Tenim molt assumit que un, de cognom, es digui Balaguer, o Montserrat, o Vilaseca, o Perelló, o Figueres, però, potser perquè no és tan corrent, ens sobta una mica que hom s’anomeni Cambrils. Però veiem que n’hi ha i a més l’han portat persones remarcables en algun aspecte dels molts que ofereix la mateixa multiplicitat de la vida humana.