Estampes cambrilenques / Abril 2004

Home, és que potser tots els segles han estat difícils, uns per unes coses, altres per unes altres. També tots els segles han tingut uns efectes positius, només caldria! És que la història és un entreteixit, com la vida mateixa, d’aspectes bons i dolents. Abans i en l’actualitat, als pobles i a les nacions es van succeint avenços, clars i contundents, ara èpoques de nefastos esdeveniments que posen pals a les rodes, amb tot el conjunt va sempre endavant i millora, parlant sempre en termes generals.

Del segle XVI en retraurem la pirateria i les dificultats en què es vivia a la mar i a les costes

Parlàvem el mes passat del difícil segle XVI, especialment en l’aspecte de les pestes i epidèmies, i ara hem titulat de la mateixa manera el d’aquest mes. És que en aquest segle no n’hi va haver un pam de net? Evidentment que sí pel que dèiem abans, però sempre crida més l’atenció el mal que el bé i per això la història remarca més les dificultats que els avantatges. En realitat, si del segle XVI vam triar la qüestió sanitària, ara en retraurem la pirateria i les dificultats en què es vivia a la mar i a les costes. Alguna vegada ja n’hem parlat, d’aquest tema, en aquest espai, però ara hi tornarem perquè alguna cosa nova podrem dir en el que afegim.

El bandolerisme marítim, que això és la pirateria, és un mal vell que s’ha erradicat totalment, almenys en el concepte clàssic a partir del segle XVIII, però si furguéssim a fons també en els nostres dies trobaríem actes subtils de pirateria, potser una mica disfressada, però pirateria pura, com poden ser vaixells vells i atrotinats amb càrregues perilloses que naveguen sota bandera de països estranys, que res tenen a veure amb la realitat, però que amaguen responsabilitats en casos de vessaments o enfonsaments.

La pirateria i el corsarisme sempre es desenvolupaven a l’entorn de les rutes comercials o a les costes on hi havia una més o menys important activitat mercantil, que és d’on podien treure un profit

El Mediterrani va ser un dels nuclis més actius en el segle que comentem i també en el següent a causa de la proximitat de la costa nord-africana, d’on majoritàriament sortien els vaixells pirates i on feien cap els productes i les persones recaptades en les accions que emprenien al llarg de les costes, en aquest cas les de casa nostra. Però l’activitat s’estenia també per les riberes del nord, on genovesos, venecians i turcs també feien de les seves, i és que la pirateria i el corsarisme sempre es desenvolupaven a l’entorn de les rutes comercials o a les costes on hi havia una més o menys important activitat mercantil, que és d’on podien treure un profit, a part dels saquejos i de la captura de persones pel rescat de les quals exigien quantitats importants que no sempre eren a l’abast dels familiars i amics. Això feia que, si quan es podien fer tractes directes, el rescat no es feia efectiu, els pirates s’emportaven les dissortades persones cap als seus països, on els venien com a esclaus si ningú no hi intervenia.

És en aquest sentit que en el seu moment s’havien fundat els ordes religiosos de la Mercè, a càrrec de sant Pere Nolasc, o de la Trinitat empresa per sant Joan de Mata, la principal missió dels quals era la d’alliberar els captius que romanien en terra d’infidels. Aquí, demanant almoina, recaptaven els diners i els pares anaven i venien de l’Àfrica, on moltes vegades havien de quedar-se com a penyora ells mateixos fins que els diners arribaven.

Precisament l’origen de la nostra torre del Port, construïda a la meitat del segle XVII, tenia aquest ús, un lloc de refugi on s’encabien tots els que eren relativament a prop quan es donava l’alerta

La nostra costa, especialment entre Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant, va ser de les més perjudicades pels actes de pirateria, i el crit de «moros a la costa» era sovintejat i era el clam d’alerta perquè els habitants correguessin a refugiar-se on poguessin per no caure a les seves mans. Precisament l’origen de la nostra torre del Port, construïda a la meitat del segle XVII, tenia aquest ús, un lloc de refugi on s’encabien tots els que eren relativament a prop quan es donava l’alerta. Hi havia una escala exterior que donava a la porta, elevada, davant la qual hi havia un pont llevadís que s’aixecava quan tothom era dins i així era més fàcil d’escapolir-se dels atacs dels pirates.

Els objectius d’aquests eren, essencialment, els diners. Però es llançaven a tot allò de què en poguessin treure un profit: queviures, productes del camp (vi, oli i blat) i carn, però més que res, diners. És per això que, si podien, saquejaven les cases senyorials si no eren ben guardades o també les esglésies, d’on s’emportaven vasos sagrats i objectes de valor, especialment si eren d’or o d’argent. Però el que més els interessaven eren les persones que agafaven i per les quals exigien rescats molt forts.

Les cròniques dels pobles de les nostres contrades són plenes de detalls sobre aquesta qüestió que portava de cap les autoritats del moment, i no cal dir que també els veïns, que eren els que sempre estaven exposats als embats de la pirateria. Uns quants exemples ens serviran per corroborar el que estem dient.

El segle XVI, entre pestes i pirates, va ser un segle força difícil per als nostres avantpassats

L’estiu del 1504 es va haver de reunir la Comuna del Camp per tractar dels perills que vivien els pobles, no solament de la costa, sinó fins i tot els de l’interior. El juny del 1519 els pirates van entrar a Vila-seca, on van causar estralls. L’hivern del 1530 van atacar uns veïns de Reus que, amb carros, transportaven mercaderies al port de Salou. L’agost del 1534 els pirates van capturar quatre veïns de la Selva. El 1547, diverses galeres de moros van desembarcar a Salou i entre Vila-seca, la Canonja i Masricard es van emportar 57 persones. Per dues vegades un pirata dels més famosos, Dragut de nom, primer el 1550 i després el 1558, va desembarcar a Salou tot un estol de galeres, els homes de les quals van capturar moltes persones de Barenys i Mas Calbó, si bé en la primera ocasió els veïns es van defensar i van resultar 27 muslims morts i molts de ferits. Però les activitats pirates dels de la mitja lluna no paraven i consten desembarcaments a la costa en els anys 1560 i 1561, i també els anys següents de 1562 i 1563, el 1566 i 1567. L’estiu del 1582 un pirata dels capdavanters va arribar a Salou amb set galeres de les més grans i van desembarcar 400 moros, que van arruïnar el castell de Vilafortuny i l’església de Barenys, que ja no va ser reconstruïda, tot i que més tard es va edificar la de Mas d’en Bosc. El maig del 1585 sis naus pirates van desembarcar a l’Esquirol, van capturar molta gent de Cambrils i van prendre 200 ovelles d’un ramat de Vinyols.

Se’ns acaba l’espai, però no és veritat que el segle XVI, entre pestes i pirates, va ser un segle força difícil per als nostres avantpassats?

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques