Estampes cambrilenques / Març 1998

La figura de Jesús crucificat és amb tots els drets la figura màxima de la iconografia cristiana i la més representada en totes les expressions de l’art religiós: imatgeria, pintura o escultura. Per altra part, la mateixa Església en les diverses confessions cristianes —catòlica, ortodoxa, anglicana o reformada— obliga que les respectives cerimònies litúrgiques o els actes de culte o de devoció siguin presidits per la Santa Creu, sigui o no amb la incorporació de la imatge de Crist.

No obstant, en l’àmbit popular i en els casos de la processó del Sant Enterrament, la nit del Divendres Sant, la imatge de Jesús jacent en el sepulcre atrau el respecte, la devoció i l’estima del poble que veu en aquesta imatge la culminació del drama del Calvari, sense pensar moltes vegades que la verita223 ble culminació de la mort redemptora del Crist no és el dol del sepulcre sinó la joia exultant de la Resurrecció, tot i que els cristians practicants en som cada vegada més conscients.

La imatge de Jesús jacent en el sepulcre atrau el respecte, la devoció i l’estima del poble que veu en aquesta imatge la culminació del drama del Calvari

A partir del 1955 la celebració litúrgica de la Setmana Santa ha sofert canvis molt importants, però els actes de devoció popular han resultat inalterables. Fixem-nos només en els viacrucis i les processons que continuen celebrant- se pràcticament a tot arreu.

Centrant-nos ja a Cambrils cal dir que, a partir de temps molt reculats, els actes externs de pietat de Quaresma i Setmana Santa els ha capitalitzat la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, des del segle XVIII a la parròquia de Santa Maria i a partir de la seva fundació, l’any 1867, a la parròquia de Sant Pere. En els llibres antics de la Congregació que es conservaven a la parròquia de Santa Maria s’enregistraven com a anys fundacionals el de 1754 i el de 1783, en què la Congregació va ser agregada a l’orde dels Servites, que va ser la gran difusora de la veneració dels misteris de la Creu i dels Dolors de la Mare de Déu, i finalment el de 1787, en què, per un decret de l’arquebisbe Francesc Armañà, s’aprovava la Congregació i s’establia la seva seu al Santuari de la Mare de Déu del Camí. L’any 1815, per un altre decret de l’arquebisbe Romuald Món i Velarde, eren aprovades les noves ordenances de funcionament. Tota una llarga història.

A Cambrils a partir de temps molt reculats, els actes externs de pietat de Quaresma i Setmana Santa els ha capitalitzat la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, des del segle XVIII a la parròquia de Santa Maria i a partir de la seva fundació, l’any 1867, a la parròquia de Sant Pere

La Congregació havia tingut cura sempre de l’organització de la processó del Sant Enterrament a la qual assistia, com si diguéssim oficialment, amb la seva bandera, la llarga corrua de vestes i, presidint-la, la seva junta de govern. A càrrec seu anava també la conservació de les diferents imatges que figuraven en el seguici processional i que, fins a la guerra del 36 i si no ho recordem malament, eren la de l’apòstol Sant Joan, Jesús lligat a la columna, el Natzarè amb la creu al coll, el Sant Crist, la Pietat, el Sant Sepulcre i la Mare de Déu de la Soledat. Eren imatges potser de no gaire categoria artística, quasi totes amb vestits de roba, i almenys la de la Flagel·lació i la Pietat, que era propietat particular de cal Vela, força petites de mida.

El Sant Crist i els seus inseparables acompanyants, la Verge Dolorosa i Sant Joan, van ser de les primeres imatges que es van adquirir i amb totes tres, en començar la dècada dels quaranta, va sortir de nou la processó del Divendres Sant

Com que avui més que res ens interessa parlar del Sant Sepulcre, direm que la imatge i l’urna que figuraven antigament a la processó van ser idea de la Congregació que, l’any 1830, les van fer tallar, construir i daurar a Reus per un import, tot plegat, de 140 lliures catalanes. Aquesta imatge jacent de Jesús va ser incorporada al retaule del Sagrat Cor, que es va construir l’any 1924 a la parròquia. Com la resta de la imatgeria de l’església, va ser destruïda en els inicis de la revolució del 36.

Després de la guerra va començar la restauració de la part més malmesa de l’església i la reposició de la imatgeria, no sempre la mateixa d’abans ni posada al mateix lloc. El Sant Crist i els seus inseparables acompanyants, la Verge Dolorosa i Sant Joan, van ser de les primeres imatges que es van adquirir i amb totes tres, en començar la dècada dels quaranta, va sortir de nou la processó del Divendres Sant.

Com ja havíem apuntat anteriorment, la gent del poble trobava a faltar el Sant Sepulcre com a part molt important de la processó i així va ser que abans de començar la Quaresma del 1948 es va encarregar una nova imatge jacent de Jesús a l’escultor de Reus Domènec Segarra. Sembla que ell mateix va tenir cura de fer construir l’urna processional que contindria la imatge. No sabem què van costar econòmicament, només hem trobat una nota que diu que, a les darreries del mes de febrer, s’havien recollit 4.567 pessetes. És de suposar que la imatge i l’urna van valer molt més perquè les dues són indiscutiblement d’una notable qualitat artística.

A l’hora de la processó, com a detall anecdòtic i al mateix temps valuós per la llarga tradició que comporta, cal fer esment del secular costum de posar a la capçalera de l’urna del Sant Sepulcre el palmó del rector, beneït el Diumenge de Rams i treballat artesanalment

Les cerimònies de benedicció es van realitzar amb molta solemnitat la tarda del Diumenge de Rams, el 21 de març del 1948. A l’església parroquial hi va haver rosari, septenari dels Dolors, viacrucis públic pels carrers i sermó a càrrec de Mn. Josep M. Domènech, que era el consiliari interparroquial d’Acció Catòlica de Reus, acabat el qual es va procedir a la benedicció i veneració de la imatge de Jesús en el Sant Sepulcre.

A l’hora de la processó, com a detall anecdòtic i al mateix temps valuós per la llarga tradició que comporta, cal fer esment del secular costum de posar a la capçalera de l’urna del Sant Sepulcre el palmó del rector, beneït el Diumenge de Rams i treballat artesanalment. Tradicionalment i a través de diverses generacions, el treball artístic d’una gran bellesa realitzat en aquestes palmes ha anat a càrrec de la família Olivé.

Aquest mes de març, doncs, s’han acomplert cinquanta anys de l’esmentada benedicció del Sant Sepulcre, que cada any representa una peça clau de la processó del Divendres Sant. És clar que aquesta commemoració cinquantenària valia ben bé aquesta referència en la nostra Revista. Per la seva part, la Congregació de la Sang i la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors han col·laborat a restaurar el pas, al qual se li han canviat el domàs i el coixí sobre els quals reposa la imatge i els llums, per fer que el misteri processional tingui un nou resplendor que, sens dubte, enriquirà el conjunt d’aquesta processó de tanta tradició a la nostra vila.