Eric Berenguer és un jove cambrilenc que viu i treballa a Dublín (Irlanda) des de fa gairebé dos anys i ha explicat a revistacambrils.cat com s'ha viscut l'esclat de la pandèmia a la capital d'Irlanda. L'Eric treballa en una empresa (Virtuos Black Shamrock Studio) i es dedica a fer la banda sonora i el disseny sonor de videojocs , una feina que pot seguir fent des de casa on té tot l'equipament tècnic necessari per a fer-ho, "fa un mes que treballo des de casa i en aquell moment el govern no havia dictaminat cap confinament. Des del principi la gent s’ho va prendre molt seriosament i va tancar empreses, molts pubs,... La gent està vivint la situació alarmada veient el que passa a altres països ja que la situació que vivim aquí a Irlanda no ho és tant".

"Des del principi, sense cap imposició del govern molts dels pubs van tancar i la gent es va quedar a casa"

Eric Berenguer explica que la incidència del coronavirus a Irlanda, respecte a altres països, "no ha repuntat molt i el nombre d'infectats pel coronavirus se situa al voltant de les 5.700 persones. A Irlanda no hi ha tanta població com a Espanya, França o Itàlia però a Dublín hi ha moltíssima gent estudiant, gent jove de diferents països. Hi ha molt de moviment i jo creia que això seria un dels factors que faria augmentar la incidència del coronavirus però, per sort, no ha estat així". Segons comenta l'Eric, el govern d'Irlanda diu que ja hem passat el pic i que sembla que tot va de baixada. I això ha estat així perquè aquí la gent és molt conscient i tenen una forma d'actuar i de pensar molt diferent que a casa nostra. Aquí a Dublín hi ha el costum d'anar als pubs cada tarda després de treballar. Però des del principi, sense cap imposició del govern molts dels pubs van tancar i la gent es va quedar a casa. La majoria de comerços també van tancar portes sense que el govern ho manés. Aquí la gent ha fet un gran esforç de decidir des del principi, de tancar-ho tot i evitar que la pandèmia s'estengués. Ara, des de fa poc més d'una setmana, ja van posar per llei que ningú pot anar a treballar, que només es pot anar als supermercats i les farmàcies. També es permet sortir a fer esport a una distància màxima de dos km de casa, una mesura que no comparteixo ja que també comporta risc."

Paga setmanal per als treballadors i autònoms que s'han quedat sense feina

L'Eric explica que encara no se sap quan es podran incorporar als llocs de treball de manera presencial, "pel que s'està dient ara, sembla ser que serà de cara al mes de juny". L'assistència del govern irlandès als treballadors és substancialment diferent a la que dispensa el govern espanyol, "no és que vulgui dir que aquí les coses funcionen millor, perquè també té les seves coses, però el govern irlandès s’hi ha implicat per tal que la gent no tingui carències econòmiques. Tant els autònoms com els treballadors que s'han quedat sense feina tenen una paga setmanal. Hi han un munt d’ajudes. No han tingut cap problema la gent que s’ha trobat sense treball aquests dies."

D'altra banda i pel que fa a la sanitat, "a Irlanda es gairebé el 100% privada i el que hi ha de pública funciona força malament. Però el govern irlandès, des del principi, va decidir que tota la gent que no tingués sanitat privada, des d’aquell moment, tindria assistència pública. No haurien de fer-se càrrec de cap despesa i que tots els llocs privats de sanitat es reconvertirien per atendre tothom".

Un primer ministre que és sanitari

Eric Berenguer comenta que "una dada que m’ha semblat molt curiosa és que el primer ministre és un professional sanitari. El pots veure donant explicacions de com evoluciona la pandèmia en un determinat moment i durant la resta del dia s'encarrega d'anar a l'hospital i ajudar la gent que està treballant, com a sanitari que és. No m’imagino de cap de les maneres que això pugui passar a Espanya. A Irlanda, el paper del primer ministre és similar al del president espanyol mentre que el president irlandès s'encarrega d'altres coses, com ara els afers exteriors i de representació,..."