Estampes cambrilenques / Març 1992

Ara fa un any, el març de 1991, escrivia una 'estampa' amb aquest mateix títol. Novament estem a les portes de la Setmana Santa i m’ha semblat oportú de repetir el tema tota vegada que l’any passat, després d’unes consideracions de caire general, només vaig poder aprofun­dir en el Dijous Sant i en les cerimònies que se celebraven aquest dia, abans de les reformes decretades per Pius XII, l’any 1955. Avui ens entretindrem en la glossa de les cerimònies que es celebraven els Divendres i Dissabtes Sants de ja fa quasi quaranta anys. És per això que, encara que ja fa un any de l’anterior article, he posat un II per diferenciar-los.

El Divendres Sant sempre començava amb el Via Crucis, que en aquell temps es feia a primera hora del matí, i del qual la gent en deia "anar a visitar les Creus", fet que, des de fa segles, va donar nom al carrer que encara avui el porta, i que era pel qual es movia aquest pietós exercici; s’aturaven el clergat, els fidels i la imatge del Sant Crist en cadascuna de les creus-estacions que eren pintades a les façanes de les cases del carrer, on encara avui se’n con­serven dues.

En aquest article ens entretindrem en la glossa de les cerimònies que es celebraven els Divendres i Dissabtes Sants de meitats del segle XX

Amb això, el monument amb la reserva del Santíssim mantenia tota la seva majestuosi­tat, amb esclats de llums i flors, les vint-i-quatre hores que anaven de mig matí del dijous a mig matí del divendres, que era quan es celebrava l’acció litúrgica, molt solemne, i no cal dir que en llatí, llengua amb què es cantava el Passió (sempre, com ara, el de l’Evangeli de sant Joan) i les grans pregàries universals per a les necessitats de l'Església i del món, molt apara­toses perquè, a més de ser més llargues i cantades en llatí, abans de cada una d’elles tots els fidels s’agenollaven quan un dels ministres celebrants deia la frase: "Flecteu els genolls" i tot­hom restava agenollat uns instants, fins que el segon ministre deia: "Aixequeu-vos". Després venia, també com ara, l’adoració de la creu, que no era la imatge del Sant Crist com es fa avui, sinó que hom procedia a venerar la Vera Creu, que era un bocinet petit, una estella, de la Creu en què va morir Jesús. Cada parròquia, o almenys les més importants, en tenia una i aquesta era posada en el centre d’una creu, a tall de reliquiari, moltes vegades d’argent, i que la parròquia de Santa Maria de Cambrils encara conserva perquè es va poder salvar de la crema de la Guerra Civil; avui forma part del patrimoni artístic parroquial encara que no serveixi per al culte. Una altra peculiaritat del Divendres Sant era que en l’acció litúrgica d’aquell dia el poble no combregava, perquè només el sacerdot oficiant sumia l’Hòstia consa­grada el dia anterior, i era la única que s’havia reservat en l’urna del monument. Després d’unes darreres oracions acabava l’acció litúrgica; retirada la gent, es desmuntava el monument i, entre la una i les tres de la tarda, es celebrava la funció de les Set Paraules, que era una prè­dica sobre les set frases que va pronunciar Jesús mentre agonitzava i que, normalment, era encarregada a algun predicador d’alta volada, i amb l’intercalat de cants adients. A la tarda ja no es feia res més i la gent anava cadascú a la seva feina, encara que sempre hi havia algú que anava a cercar farigola, florida quasi sempre en aquest temps, al bosc o a la muntanya.

Hom procedia a venerar la Vera Creu, que era un bocinet petit, una estella, de la Creu en què va morir Jesús. Cada parròquia, o almenys les més importants, en tenia una i aquesta era posada en el centre d’una creu, a tall de reliquiari, moltes vegades d’argent, i que la parròquia de Santa Maria de Cambrils encara conserva

A la nit sortia la processó del Sant Enterrament, molt solemne, amb un gran seguici de vestes amb les quals es vestien els membres de la congregació de la Puríssima Sang, associació d’una gran tradició històrica amb més de dos segles d’existència, a la qual pertanyien una bona majoria d’homes del poble i que, a més del sentit religiós, tenia el de ser mutualitat social, de manera que els associats s’ajudaven entre ells en cas de malaltia o de mort. A la processó, s’entén abans de la Guerra Civil, hi figuraven els passos, els 'misteris' en deia la gent, Jesús Natzarè amb la creu a l’espatlla, el Sant Crist, la Pietat (que era una imatge vesti­da, no massa gran, de propietat particular i que tot l’any era guardada a la casa pairal de cal Vela, que era la família a què pertanyia), el Sant Sepulcre i la Mare de Déu del Dolors o Soledat, que també era una imatge vestida. No cal dir que mai no hi mancava la banda de música, quasi sempre local, ja que no podem oblidar la gran tradició musical de Cambrils, on moltes vegades n’hi havia més d’una. Fins la Guerra Civil a la processó del Divendres Sant només hi anaven homes.

Quan s’entonava el Glòria de la missa es ventaven les campanes de l’església en senyal de joia. En aquest moment entre la gent del poble cadascú tenia la seva mania: les dones arreplegaven pedretes del carrer, que feien servir durant tot l’any per allunyar tota mena de malvestats, i els xiquets anaven a 'matar jueus' aprofitant la part doble de les fulles de les palmeres (se’n deien 'petadors') per córrer per tot el poble picant les portes de les cases

El Dissabte Sant, Dissabte de Glòria se’n deia abans de la reforma de Pius XII, és potser el dia del Triduum Pasqual que ha sofert més variacions, tota vegada que era molt aviat de matí, per sobre les deu, que es celebrava, sense massa coordinació amb l’horari dels fets reals en la primera Setmana Santa de la història, la missa solemne de la Resurrecció del Senyor, precedida com ara d’unes cerimònies preliminars, però molt més llarga i atapeïda de lliçons, salms i pregàries. En síntesi, el cerimonial consistia en la benedicció del foc nou i del ciri pasqual, les profecies, benedicció de l’aigua i de les fonts baptismals, les lletanies i la missa, quasi igual com es fa ara, encara que actualment és tot molt més simplificat. Com a detall direm que les profecies, que eren dotze, totes elles extretes de l’Antic Testament, eren unes lectures llargues, que acabaven sempre amb la corresponent oració, abans de la qual els fidels sempre s’agenollaven un moment. Ara les lectures només són cinc, també extretes de l’Antic Testament. Ara s’hi ha afegit la renovació de les promeses del baptisme. Però el que era més curiós del Dissabte Sant eren els costums populars que la diada generava i que, és clar!, eren extralitúrgics. Només uns exemples: quan s’entonava el Glòria de la missa es ventaven les campanes de l’església, com ara, en senyal de joia. En aquest moment entre la gent del poble (vull dir les dones i la canalla, perquè els homes eren al tros o cadascú a la seva feina, ja que aquesta missa era molt poc participada) cadascú tenia la seva mania: les dones arreplegaven pedretes del carrer, que feien servir durant tot l’any per allunyar tota mena de malvestats, i els xiquets anaven a 'matar jueus' aprofitant la part doble de les fulles de les palmeres (se’n deien 'petadors') per córrer per tot el poble picant les portes de les cases. Una estoneta des­prés, quan ja es tenien les pedres i s’havien destrossat no poques portes, i ja a l’església s’havien acabat les cerimònies i la missa, era l’hora d’anar a buscar l’aigua beneïda. Aquesta aigua s’havia beneït posada en dos o tres grans cossis de fer bugada, juntament amb l’aigua de les piles, amb tota mena d’estris: gerros, lleteres, cassons i ampolles, i amb ella aspergien llurs estances començant per l’entrada i les escales, i acabant amb el darrer racó. També tothom anava a recollir un cul de ciri dels que havien cremat al monument i que conservaven a casa per tal d’encendre’l en cas de tempestes o en ocasió de la malaltia greu d’algú de la família.

Aquest era el programa del Dissabte Sant d’abans que, això sí!, tenia un acabament escla­tant de goig com era el popularíssim cant de les caramelles que, atès que hi havia molts anys que eren dues o tres colles que les cantaven, omplien de bullícia els carrers cambrilencs tota la nit del dissabte al diumenge de Pasqua.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques