Aquest passat dilluns 6 d'abril Anton Ciurana enviava a la Revista Cambrils una foto feta a la platja del Regueral d'un ocell estrany, amb potes llargues i bec també llarg i corbat. Es tracta d'un polit cantaire, de la família dels limícoles, ocells que es passen el dia prospectant per fang i sorra buscant menjar.

Llavors, vaig penjar la foto i la localització al grup "moixonaires", dedicat a les troballes de moixons estanys a les comarques de Tarragona, i de seguida va haver-hi la primera exclamació per part d'en Màrius, un "vilero" adoptat: "Ostres! És aquí mateix i no puc anar". Amb un somriure li va respondre en Jordi Jover: "Si pogueres anar, potser no estarien."

Efectivament, si no fóssim confinats, aquests ocells no haurien parat a Cambrils. De les 1.792 observacions d'aquesta espècie a Catalunya -la majoria a la costa- al segle XXI, segons el portal ornitho.cat només 6, a més d'aquesta, s'han localitzat entre l'Hospitalet de l'Infant i el Cap de Salou. Totes en la seva migració primaveral a l'abril quan pugen des dels seus quarters d'hivernada. La meitat s'han localitzat al Cap de Salou volant i l'altra meitat a alguna escullera de Cambrils.

En situació de "normalitat", quan el polit cantaire va pujant del sud cap al nord migrant, el seu lloc típic de descans és el Delta de l'Ebre i a Cambrils només s'hi pararia en cas de necessitat als llocs més inaccessibles, a algun espigó o a les roques que sobresurten davant de la riera de Riudoms. Però, ara tot és buit i la platja del Regueral, abans freqüentada de persones i gossos, és deserta i els polits no han tingut inconvenient en parar a descansar. Tres mesos així i sense gats ni gossos i algun limícola encara criaria a Cambrils!

Que els animals salvatges ara són més confiats és una evidència difícil de valorar. El que és més fàcil és certificar com han canviat els ocells observats durant aquest confinament, pel canvi de comportament dels humans.

No podent sortir al camp, els ocells associats a boscos, prats, matolls i ambients agrícoles que cada dia s'observen a Catalunya han baixat. En canvi, els ocells urbans o periurbans, s'han més que duplicat, i no és d'estranyar perquè la majoria d'observadors d'ocells segueixen el projecte #JoEmQuedoACasa d'ornitho.cat, en el qual en dues setmanes s'han observat 188 espècies des de les cases de 352 observadors repartits per 190 municipis (dades 1 d'abril). El grup d'ocells del qual hi ha menys observacions, que s'han reduït un 90%, és el de les zones humides, perquè la majoria de nosaltres vivim en ciutats, tot i que n'hi ha que viuen a tocar d'un bosc, un camp o un prat. Però, pràcticament ningú viu davant d'una llacuna. Així que ocells com el nostre polit cantaire difícilment serà observat aquest any a Catalunya, ja que ara que vola nord enllà, nosaltres estem tancats i no podem anar a observar ocells al Delta de l'Ebre.

Aprofito aquestes ratlles per convidar a qui vulgui a iniciar-se a l'observació dels moixons des del balcó o terrassa de casa. Si tenim un jardí, prismàtics i una guia, veurem més espècies, però simplement a ull nu i amb aquesta fitxa (veure PDF adjunt) del projecte Ocells dels jardins us podreu començar a iniciar.