La cambrilenca Gisela Barenys, amb Aitor, la seva parella i la seva filla Zoe, de sis mesos, estan vivint el confinament per la pandèmia de coronavirus a l'Índia. Viuen a la ciutat de Gurgaon, que es troba a uns 30 km de Delhi. Ara fa cinc anys que la Gisela i la seva parella Aitor es van instal·lar a l'Índia. Gisela Barenys treballa en una empresa índia relacionada amb el món de l'esport, una empresa que té escoles de futbol arreu del país, principalment a Delhi, Bombay, Bangalore i Pune. Segons explica la Gisela a revistacambrils.cat, " jo estic de responsable, a nivell de l’Índia del departament de Benestar i Salut de totes les escoles de futbol. Vivim i treballem a Gurgaon i anem viatjant per les diferents ciutats on hi ha les escoles". De moment, la intenció és quedar-se un any més a l'Índia, "després ja veurem", comenta la Gisela.

El coronavirus a l'Índia

Gisela Barenys explica que "quan va començar tot aquest tema a la Xina, la veritat és que aquí la gent estava molt expectant i espantats, per si podien arribar casos a l'Índia o no. Al cap d’un mes o així, que és quan va aparèixer el primer cas oficial al país, ja va sortir a les notícies. Anaven sortint casos poc a poc, un o dos a la setmana de diferents llocs del país. Quan es detectava un cas el que es feia era tancar l’empresa i posar en quarantena els treballadors que havien estat en contacte amb la persona infectada i semblava que estava tot més o menys controlat. Ara, poc a poc, estan augmentant els casos i ja estem a uns 5.800 casos i uns 170 morts oficials". Gisela Barenys afegeix que "aquí el tema està que hi ha molts casos que no es detecten. Per fer-te el test has de pagar per tant hi ha molta gent que no es fa les proves. Tothom sap que els morts extraoficials són molts més".

Tancament sobtat de fronteres, fa poc més d'un mes

Ara fa poc més d’un mes és quan van començar a pujar el número de casos i a l'Índia es va decretar el confinament total del país, que té uns 1.300 milions d'habitants, de manera sobtada. Això es va fer el 24 de març a la mitjanit, en un moment que al país havien mort nou persones per coronavirus i s'havien detectat uns 500 casos. Avui mateix el primer ministre de l'Índia ha allargat el confinament fins el proper 3 de maig. Segons explica Gisela Barenys, "van fer una actuació molt dràstica i molt ràpida, que això suposo que ha ajudat a que no s’expandeixi de manera molt exponencial".

Però aquest confinament del país amb el tancament de fronteres va provocar un maldecap important a la Gisela i a la seva família, "en aquell moment nosaltres estàvem al Nepal amb els meus pares que havien vingut des de Cambrils i com a conseqüència d'aquest tancament vam haver de canviar el vol de tornada. Oficialment van fer comunicats de que es tancava el país i de que no deixarien entrar ningú i, per això, nosaltres vam haver de tornar abans. Els meus pares no van poder tornar i van viure una experiència una mica dramàtica ja que van estar 24 hores a l’aeroport sense poder agafar un avió per tornar a Catalunya. Les maletes encara les tinc jo aquí a casa meva perquè no els van deixar entrar al país."

Confinats a casa

La Gisela explica que estan confinats a casa, "podem sortir a comprar, tot i que recomanen que ho encarreguis i t’ho portin, i es recomana sortir a comprar amb mascareta i guants, que es guardi distància. El que passa és que a l’Índia el tema de les distàncies l’entenen de manera molt diferent a com ho entenem nosaltres. Aquí l’espai vital és molt mínim per no dir inexistent en comparació al que nosaltres entenem. Ells es toquen molt, estan molt en contacte, per ells és molt normal. Ells no ho tenen en compte i molta gent no segueix les instruccions de portar mascareta. Els companys que estan a Bombay i Bangalore estan semi-confinats, ja que ells poden sortir a donar una volta pels voltants de casa. D'altra banda, a l'Índia hi ha el tema dels slums, que són els barris de xaboles. A aquesta gent com els confines?. Aquí, a més, és molt comú viure tots en família, tres o quatre generacions juntes i això fa difícil el control de la pandèmia."

La Gisela explica que, ara per ara, "no estem alarmats, estem confinats i tranquils. Teníem un vol per venir per Setmana Santa i s’ha cancel·lat el vol i no hem pogut venir. El següent que tenim és el mes juny i esperem que puguem venir. Si el juny no podem venir sí que començarà a ser una situació alarmant, però de moment tranquils, estem a l'expectativa".

Marxes de gent pel país retornant a casa seva

El confinament i el conseqüent tancament dels serveis no bàsics va ser molt sobtat. Segons explica Gisela Barenys, "el primer ministre va donar la notícia un dia a les 8 de la nit i el confinament començava l’endemà a les 9 del matí. Tots els treballadors de les zones rurals que estan treballant a empreses a Delhi, que són gent de pocs recursos, van tenir problemes per tornar a casa seva. No els deixaven tornar, no disposaven de transport. La gent va voler tornar a casa i es van fer marxes de caminants molt bèsties perquè no els donaven cap més opció i potser havien de fer 300-400 o 500 km per a tornar a casa. Hi ha gent que encara deu estar intentant tornar".

Gisela Barenys explica que a l'Índia "la sanitat privada funciona normal però el que passa és que poca part de la població té accés a aquesta sanitat. La sanitat pública, de per sí, ja està molt saturada i en casos així molt més. La gent amb pocs recursos i que treballa per a menjar al dia a dia, no es paga un test de coronavirus. Si estan malalts passaran la malaltia a casa. Pot ser perfectament, que alguns es morin i no se sàpiga del que s’han mort i si es curen, tampoc sabran el que han tingut."