Estampes cambrilenques / Desembre 2004

Modernament, avui d’una manera immensament estesa, s’ha fet de l’esport una pràctica quotidiana i amb una projecció social i mediàtica aclaparadora. Potser fins i tot massa. Però també cal dir que d’esport se n’ha fet, d’alguna manera, des que el món és món. Que ha canviat el nom? Que la pràctica de l’esport s’ha refinat fins a mitjans inimaginables? Que l’esport s’ha convertit en prepotència econòmica i amb un moviment dinerari quasi inconcebible? Que hi ha entitats i clubs capaços de fer trontollar el govern d’una nació? Sí, tot això és veritat. Avui l’esport, en molts casos, s’ha convertit en una indústria i en una màquina de fer diners. L’esport avui mou una part important del món econòmic i fa milionaris a persones i entitats. Encara que també hi ha clubs i entitats que es tornen bojos per poder pagar la mesada a jugadors i entrenadors. Com arreu, hi ha de tot.

Cada població, especialment les més grans, tenien un lloc reservat, més aviat als afores, on es practicava el joc de pilota, espai que era conegut amb el nom de «trinquet»

Però és clar que no vull parlar pas d’aquesta mena d’esport modern sinó d’aquell esport elemental que es practicava abans, segles enrere, elemental i senzill, potser també apassionant, però gens sofisticat, sense necessitat d’estadis ni instal·lacions de luxe. Eren més que res entreteniment per passar les hores festives i les mortes en acabar el treball de cada dia. Entre ells podríem esmentar les bitlles, l’excursionisme, la natació i el joc de pilota i, és clar que quan parlo del joc de pilota no em refereixo pas al futbol, que és avui el rei dels esports, especialment de masses, sinó el que es coneix com la pilota basca o de frontó, que actualment practiquen minories, però que abans era de pràctica comuna d’una manera especial entre els joves i homes fets.

Cada població, especialment les més grans, tenien un lloc reservat, més aviat als afores, on es practicava el joc de pilota, espai que era conegut amb el nom de trinquet. És per això que pràcticament en totes les ciutats i poblacions mitjanes s’ha conservat el nom de trinquet en el nomenclàtor d’algun dels seus carrers. També a Cambrils, encara que molt probablement molta gent ignora què és el trinquet i per què a la nostra vila hi ha un carrer que porta aquest nom.

És prou conegut el fet que Cambrils, l’espai urbà, estava encerclat de muralles fins al segle XVIII i que a partir del següent, a mesura que van perdre la seva condició defensiva, ja que l’armament artiller les va fer inservibles, es va permetre que les propietats adossades poguessin anar obrint portes i finestres a l’exterior i en moltes parts es van anar construint cases enfront, obrint-se així nous carrers. Però en una part important de les muralles, per la circumstància de donar cara a la riera, això no va ser possible i la seva conservació va durar més anys sense perdre la seva fesomia inicial. Això va permetre que contra els seus murs es pogués practicar amb condicions òptimes el joc de pilota, que normalment podia jugar-se individualment, com a entrenament, i amb equips dobles d’una o més persones que es passaven la pilota d’un tros de paret a l’altre per mitjà d’una raqueta o també amb la mà, sempre amb la intenció de provocar faltes en camp contrari. Com en els jocs moderns també el terra era marcat amb línies i espais que delimitaven el lloc de la tirada de la pilota, que era, poc més o menys, com les que ara s’utilitzen en el joc de la pilota basca. No ho sabem, ni tampoc és necessari explicar les regles del joc, que evidentment sí que hi eren, perquè el que pretenem només és deixar constància que s’hi jugava als murs de les muralles de la riera i que probablement el joc va perdurar fins a finals del segle xix, quan ja van anar sorgint altres tipus d’entreteniments.

Suposem que poca gent avui en sap res, del portal del Joc, nom que rebia el portal que hi havia al carrer de l’Hospital, i és llàstima que es perdin els noms d’aquests llocs populars en el seu dia

Tan popular era el joc que va deixar rastre en el vocabulari veïnal, que, si bé ha anat diluint-se amb el pas del temps, encara perdura entre la gent autòctona i gran en dos vessants: el primer, perquè com hem dit abans va donar lloc que l’Ajuntament, el 1890, quan encara potser es practicava, va donar el nom del Trinquet a un carrer del barri antic, que precisament i potser per això mateix donava a la riera, nom que fins avui s’ha conservat sempre. El segon, en canvi, no ha restat oficialitzat i només n’ha conservat l’ús la vox populi. És el portal del Joc, nom que, quan encara existien els portals de les muralles, rebia el que hi havia al carrer de l’Hospital, carrer que ja restava dins el cos emmurallat de la part més vella del poble.

Suposem que poca gent avui en sap res, del portal del Joc, i és llàstima que es perdin els noms d’aquests llocs populars en el seu dia. L’antic Hospital era l’establiment benèfic i l’edifici més característic d’aquest carrer, i per això va ser lloable el fet quan l’Ajuntament va prendre l’acord de restituir el seu nom al carrer, que n’havia portat de tota mena segons l’ambient polític imperant en cada cas. No semblaria lògic, doncs, de treure el nom del carrer de l’Hospital per posar-li el de carrer del Portal del Joc, però sí que seria possible de fer-ne perdurable el record amb la col·locació d’una làpida o qualsevol tipus d’element que recordés a la posteritat que allí, en aquella part de la muralla de Cambrils, s’havia jugat al joc de pilota. La preservació del vocabulari popular ha de ser una de les preocupacions de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, molt més en aquests moments en què la immigració de personal de tota mena de països propicia la despersonalització de la identitat del poble i cal fer mans i mànigues per tal de conservar qualsevol indici del que ha estat el Cambrils dels nostres avantpassats. Si no ho fem ara que encara hi som a temps, després potser se’ns podria escapar de les mans i els oblits no tindrien remei. És un afer al qual hi podrien posar cullerada el Museu d’Història, l’Arxiu Municipal o altres entitats de les que s’afanyen per preservar el que resta del patrimoni del Cambrils històric.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques