Estampes cambrilenques / Març 1986

Dèiem en la nostra 'estampa' del mes de gener, en exposar les commemoracions cen­tenàries d’enguany, que una d’elles era el "Opúsculo Histórico de la Villa de Cambrils", escrit per Salvador Rovira el 1886. I comentàvem la pobresa bibliogràfica que ha patit la nostra vila des de sempre.

Avui podríem fer un comentari més ample sobre aquesta obreta de Rovira, que servís com un petit homenatge de la nostra revista vers aquest autor que, si més no, i encara que el tre­ball en si mateix no sigui una obra de massa transcendència, bé es mereix per la seva inten­ció i perquè va donar un primer pas, la nostra atenció i el nostre agraïment, especialment en aquesta data centenària.

Qui era el senyor Rovira? No en sabem pas massa cosa. No tenim més que dues fonts d’informació en el moment d’escriure aquestes ratlles: el mateix Rovira, que en la dedicatò­ria de l’opuscle explica alguns trets de la seva vida, i un comentari que fa Josep Serra i Dalmau, contemporani d’ell, en els manuscrits tantes vegades esmentats en aquestes pàgines.

Segons dóna a entendre, Salvador Rovira va sortir jove de Cambrils, d’on era fill, per anar a 'fer les Amèriques', cosa molt corrent el segle passat, "por disposición paterna" segons diu ell mateix, i conta també que va viure en aquell continent uns vint anys, recorrent "muchos paises de Ultramar" i també, més tard, d’Europa. I encara que assegura "no tener yo carrera científica i literària alguna", és evident que l’estada a tants països, tot i no sabent la feina que hi feia, deuria donar-li un cert fons cultural i possiblement també econòmic, ja que ens cons­ta que va ser jutge de Cambrils i que tenia terrenys en propietat. Va fer fortuna a Amèrica?

Segons dóna a entendre, Salvador Rovira va sortir jove de Cambrils, d’on era fill, per anar a 'fer les Amèriques', cosa molt corrent el segle passat, "por disposición paterna" segons diu ell mateix, i conta també que va viure en aquell continent uns vint anys, recorrent "muchos paises de Ultramar" i també, més tard, d’Europa

Deuria néixer, possiblement, vers els anys vint del segle passat, ja que ell mateix diu que és sexagenari el 1886, quan edita l’opuscle; en els seus anys d’estada a Amèrica es va casar amb una dona d’allí, encara que n’ignorem la nacionalitat concreta, i allí va tenir una filla, pos­siblement l’única, que aquí va casar-se amb un tal senyor Gelada.

Serra i Dalmau, que dóna la impressió de no tenir massa simpaties per Salvador Rovira, possiblement per discrepàncies polítiques, en el comentari que fa a l’acord de l’Ajuntament del 13 de març de 1890 pel que es va canviar el nom a molts carrers del poble i es va donar el nom de Rovira al carrer que encara avui el porta, diu: "Dintre cent, dos-cents, tal volta mil anys, els nostres successors diran: carrer de Gimbernat..., de Borràs..., de Foix..., que aquest va fer tal i qual cosa en favor de Cambrils. Carrer de Rovira, oh! Rovira també era cambrilenc i... i... i què? No ho sabem; però quan el seu nom van posar-lo a un dels carrers deuria ser un home així... com Gimbernat, com Foix o com Borràs. Doncs no, senyors: el senyor Rovira fou un home molt bo, molt honrat, jutge de Cambrils i l’únic que va fer va ser proposar que s’obrís un carrer. ¿Ahont? Nada menos que dintre d’un terreno que era seu: el terreno que ocupa el carrer i el de les cases que en ell s’han fet... ¿Saben los senyors que prengueren tal acord lo que van fer? Falsejar la història, ja que els nostres descendents creu­ran que el senyor Salvador Rovira fou una celebritat, quan no fou res més que un senyor molt amable, molt honrat, molt bo i jutge de Cambrils alguna vegada."

Queda ben clar que, pel to irònic que usa Serra i Dalmau, no deuria ser pas una amistat modèlica la que uniria els dos personatges. Però és de creure que els qualificatius d’amabilitat, honradesa i bondat de què el fa objecte serien veritablement com cal, ja que pot deduir-se la malvolença que sembla tenir-li ve produïda perquè no el considera prou important per­què el poble li dediqui un carrer. I possiblement, i a part dels interessos que hi juguessin amb l’obertura del carrer, l'Ajuntament potser voldria premiar-li l’edició del petit llibret.

Què diu el "Opúsculo Hístórico"? El mateix Rovira explica que "movido del amor a mi pàtria... me he atrevido a hacer una espècie de opúsculo hístórico..." per raó de "... haber leido algo y recopílado algunos datos históricos y tornado notas tradicionales". Llavors explica els orígens romans de Cambrils, la construcció de les torres de guaita i fa referència als termes de Vilafortuny i Vilagrassa. Fa una al·lusió a la Mare de Déu del Camí, a la fundació de Cambrils i al nomenament d'un castlà. Parla també de la conquesta de Mallorca i del comerç de cabotatge; de la construcció de la torre de la platja i del setge de Cambrils en la guerra de separació. Dóna també unes dades geogràfiques i una referència als cultius, indústria, comu­nicacions, parròquies i fills il·lustres, tot molt resumit i condensat, de manera que tota aques­ta descripció no ocupa pas més de deu pàgines d’aquest llibret, a les quals cal afegir les dues que destina a la dedicatòria que adreça al seu nét, Salvador Gelada i Rovira, al qual fa una sèrie de consideracions de la manera ampul·losa i florida que s’acostumava a fer al segle pas­sat.

N'és una mostra la composició poètica que també hi figura:

Vi en otros lugares,
arroyuelos cristalinos,
frondosidades amenas;
però no con tanto hechizo.

En la pàtria si que agradan
fuentes, flores, plantas, ríos,
todo es aquí mas hermoso,
todo es aquí mas querido.

Sin cambiar techo ni amores
habiendo ya envejecido,
juntar con la dulce causa
un amor honesto y fino.

Oh! que dulce es exhalar
el postrimero suspiro
y acabar la vida donde
tuvo la vida principio!

El llibret va ser editat a Tarragona, a l'Establiment Tipogràfic de Josep A. Nel·lo. Tant de bo que aquesta commemoració històrica sigui el presagi que algú s’ocuparà d’escriure una ben documentada història del nostre poble!

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques