La cambrilenca Marta Peña viu a Londres des de fa cinc anys. Treballa com a integradora social en una casa tutelada amb discapacitats i tal com ha explicat a revistacambrils.cat, "continuo treballant perquè la meva feina és troba dins les que es consideren essencials. Abans vivia més a prop del centre de la ciutat, ara  fa dos anys i mig que visc al barri de Sutton que és molt residencial, és com un poble. De moment tinc treball i segueixo aquí al menys fins que passi tota aquesta crisi del coronavirus, llavors ja veuré el que faig."

Tancament de pubs

Marta Peña explica que "al principi aquí la gent estava molt tranquil·la. Jo recordo de parlar-ho amb col·legues d’aquí al barri i deien que això només era una grip. Jo vaig venir a Cambrils el cap de setmana del 6, 7 i 8 de març. Quan vaig tornar cap a Londres, al cap de dos dies es va decretar el confinament a l'estat espanyol. Això em va provocar un cert neguit i els hi deia a la gent d’aquí que allà estaven tots confinats, que havien tancat les escoles,... A Londres no es van tancar les escoles fins una setmana després. El 20 de març va ser l’últim dia que els nens i nenes van anar a les escoles i el 23 de març el govern va decretar el confinament oficial. Aquell divendres 20 de març, molts bars i restaurants ja van fer el comiat, era l´última nit que tenien obert i aquell cap de setmana ja van tancar. Llavors, en pic van tancar els pubs la gent ja es va alarmar. Socialment van pensar que si es tancaven els pubs és que passava alguna cosa grossa". Segons Peña, "l’estratègia inicial del govern britànic era la immunització de la població mitjançant el contagi".

Confinament més o menys parcial

Tal com ha explicat Marta Peña, el confinament a la Gran Bretanya "és més o menys parcial. Tu pots sortir a passejar o fer exercici i ho pots fer amb tots els que habiten la mateixa casa. En el meu cas, per exemple, que som set a casa, podríem sortir tots alhora, però no ho fem. Però si que veus famílies senceres, de pare, mare i tres fills, que els veus junts fins i tot al supermercat. No veus policia controlant, hi ha força llibertat. Fins i tot el cap de setmana de Setmana Santa, que feia molt bon temps, hi havia gent als parcs. Els parcs continuen oberts, per tal que es passegi, es faci esport i no per asseure’s a fer pícnic però molta gent ho va fer i no hi havia molt de control policial sobre això". Peña diu que la responsabilitat del confinament es deix "a la consciència de la gent, a la responsabilitat moral de cadascú. Hi ha molta gent que ens quedem a casa i només sortim per comprar i potser surts a córrer sol, però sí que encara es veuen molts grupets d’adolescents asseguts en un banc, o famílies senceres que van a comprar al súper."

Sistema sanitari afectat per les retallades

Marta Peña explica que a la Gran Bretanya no es fan tests pel coronavirus, de manera intensa, a la població; "conec molta gent que treballa als hospitals i no els hi han fet tests per saber si estan infectats i només en fan si has tingut símptomes i t’has hagut de passar una setmana a casa. Llavors te’l fan per veure si pots tornar a la feina o no. Si tens símptomes lleus ja et diuen que ni truquis als telèfons d’emergències, que només truquis a emergències si t’estàs ofegant. També hi ha manca d’equipaments protectors."

La sanitat britànica és pública i oberta a tothom i, de fet, el primer ministre, Boris Johnson ha passat el coronavirus en un hospital públic. Però, segons Marta Peña, aquest sistema pateix un problema de retallades des de fa uns anys, "els sanitaris demanen un augment de sou i el govern mira cap a a una altra banda. De fet, el secretari de Salut va dir que ara no era el moment de discutir un augment de sou pels sanitaris. Hi ha molt males condicions, en els darrers deu anys el personal sanitari cobra un 20% menys del que cobraven el 2010 i això ha fet que molta gent d'origen no britànic deixés de treballar al NHS (National Health Service) i tornessin als seus països. El sistema sanitari està molt curt de personal, s’han tancat moltes plantes en els darrers anys". Peña explica que el sistema sanitari britànic, creat després de la Segona Guerra Mundial, va ser pioner, "els britànics i les britàniques n’estan molt orgullosos ja que en principi té una cobertura universal, però a cop de retallada s’ha anat degradant molt i estan tancant moltes plantes d’hospitals. Per exemple, jo a l’hospital que tinc al costat de casa volien tancar el sistema d’emergències i resultaria que les urgències més properes les tindria a una hora amb autobús. Penseu que a Londres hi ha molta gent que no té cotxe."

Molta afectació en els treballadors sanitaris

Marta Peña comenta que a Londres, la gent surt a aplaudir, cada dijous a les 8 del vespre, "hi ha hagut bastantes morts de treballadors sanitaris i fins i tot, en un hospital, es va arribar a gairebé el 50% de la plantilla infectada". A banda de la sanitat, un altre sector que es va veure molt tocat va ser el del transport públic, "sobretot els conductors d’autobusos ja que són els que tenen més contacte directe amb els usuaris. A la primera setmana i mitja van morir 21 conductors d’autobús. El sindicat del transport metropolità de Londres va pressionar molt i ara els hi han precintat la cabina. Ja no obren la porta del davant i l’autobús és gratis per a tothom, per a evitar el contacte amb el conductor.