Article publicat a Revista Cambrils l'agost de 1962
Bandes de música cambrilenques (1870-1931)
La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Agost 1962
Cambrils ha manifestat sempre un amor innat i força gust per la música. Les agrupacions de música vocal i els cors i orfeons que van proliferar en altre temps ho demostren ben clarament, de la mateixa manera que ho manifesten també els conjunts instrumentals, les bandes de música, de les quals ens ocuparem sumàriament. Encara que anteriorment havien existit agrupacions incipients de vida molt efímera, podem fixar l’origen de les bandes de música a Cambrils sobre l’any 1870. Els senyors Aguiló i Josep Pallejà (Bateta), animats pel seu entusiasme, es van erigir en abnegats professors de música, i van ser correspostos per un bon nombre de deixebles que van acudir de seguida a aprendre les primeres lliçons de solfeig.
Cambrils ha manifestat sempre un amor innat i força gust per la música, les agrupacions de música vocal i els cors i orfeons van proliferar en altre temps, de la mateixa manera que els conjunts instrumentals i les bandes de música
El fruit d’aquesta feina no es va fer esperar: al cap de poc temps es van crear les primeres bandes de música, la Banda de l’Aguiló i la Banda del Bateta, els apel·latius de les quals designaven els seus fundadors i directors respectius. Aquests grups estaven formats per deu o onze mestres instrumentistes, i la formació més habitual era de dos clarinets, dos cornetins, un saxofon, un fiscorn, dos trombons, baix i caixa. La base del seu repertori era música que es pogués ballar, que aleshores era de línia marcadament melòdica, encara que també feien les seves tentines en música de més categoria, que interpretaven particularment a la plaça, davant de l’Ajuntament, que és on feien les serenates, que pràcticament tot el veïnat escoltava embadalit i en un silenci religiós.
Els bons afeccionats també esperaven ansiosos els dies d’assaig ('acadèmies', en deien ells) perquè es posaven davant de la casa on els feien per escoltar el ball nou o la fantasia de l’última sarsuela de moda. Quan va desaparèixer la banda del senyor Aguiló, va quedar la del senyor Pallejà; i al cap de poc temps, devia ser cap el 1890, es va formar la del senyor Francesc Brú (Calot). A la fotografia es reprodueix un dels seus conjunts, l’original de la qual devem a l’amabilitat del senyor Antoni Vidal, guàrdia urbà de la nostra vila. Aquesta fotografia es remunta a l’any 1900, i la va fer el senyor Figuerola, que aleshores era el metge del poble, melòman entusiasta i a més un bon clarinetista. La banda del senyor Brú va estendre la seva activitat fora de la nostra vila, i fins i tot va concórrer a un certamen de bandes de música que es va celebrar a Reus. Mentrestant, el senyor Pallejà, que ja s’havia fet molt gran, havia abandonat les seves activitats musicals i, amb ell, va desaparèixer el conjunt musical que portava el seu nom. Només quedava la banda del senyor Brú (Calot), com a única representativa de la nostra vila.
D’aquesta època daten les seves cèlebres "Serenates" a la plaça de l’Ajuntament, que havien de competir amb conjunts de més fama que venien per la Festa Major i per altres festes importants, en les quals era obligat interpretar una peça per al lluïment dels instrumentistes; entre ells val la pena recordar el famós cornetí -l’Arangadeta- de Vilafranca, encara que el senyor Antoni Bas (Muixoné), cornetí de la banda local, no es quedava enrere gràcies a la seva brillant interpretació. Cap a l’any 1924 el senyor Brú va cessar les seves activitats i el senyor Sebastià Teixell, saxofonista, es va fer càrrec de la banda. Aleshores la banda ja tenia un nom, L’Harmonia del Camp, denominació inspirada en Joan Miralles Moretó, malaguanyat cambrilenc, doctor en medicina i veterinària.
L'Harmonia del Camp va continuar les seves activitats fins el 1931. Al llarg d’aquest temps va adquirir força prestigi entre agrupacions similars i va actuar en moltes festes majors i solemnitats; Tarragona, Riudoms, Vila-seca i altres pobles de la nostra província; Arbeca, Belianes, Sant Martí de Maldà, etc, de la de Lleida, van ser testimonis d’aquesta ambaixada musical cambrilenca. Finalment, tal com avançàvem, abandonà l’activitat com a banda i, seguint els corrents més moderns, es va convertir el 1931 en una orquestrina que es deia The Ideal Jazz. Això va ser el final de les bandes a Cambrils.