Article publicat a Revista Cambrils l'agost de 1978
La cripta de la Mare de Déu del Camí
La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Agost 1978
Quasi sempre, a l’entorn de les festes de la Mare de Déu del Camí, m’ha agradat d’agafar un tema referit als molts aspectes que la devoció, el nom o el patronatge de la Mare de Déu en aquesta advocació de tanta tradició i pes a Cambrils ens suggereix. Han anat passant els anys i el tema es va esgotant, però sempre queda alguna cosa que no s’ha tractat o que s’ha tractat poc.
Voldria parlar aquesta vegada de la cripta del santuari. Cal comprendre que és un tema delicat i difícil perquè, fins ara, mai no he trobat res escrit enlloc que parli d’aquest tema, ni de l’antic temple. El nou és relativament modern, ja que es va construir durant el curs del segle XVIII, però ens consta documentalment (document de Pere III el Cerimoniós) que el 1365 hi havia la capella i el capellà de Santa Maria del Camí, i hi ha també dades del segle XIII amb la fundació de beneficis i capellanies que, encara que no parlen expressament del temple, sí que el pressuposen, ja que per haver-hi capellanies és necessari que hi hagi un lloc on exercir aquest ministeri. El quid de la qüestió és saber com i on era el primitiu santuari o ermita de la Mare de Déu del Camí.
Salvador Rovira, en la seva minihistòria de Cambrils, un opuscle editat el 1886, ens parla també de la Mare de Déu del Camí, però d’una manera convencional i poc clara. Rovira ens diu que els d’Oleastrum (i aquesta pot ser la primera falla perquè tots els historiadors ens diuen que Oleastrum no coincideix amb el Cambrils d’avui, ja que estava situat més cap a la part de l’Hospitalet de l’Infant, encara que això no vol dir que no poguessin ser els habitants d’un petit llogaret) havien construït un temple, sobre l’any 600, on es venerava una imatge de Maria i que, en acostar-se la invasió àrab, la imatge va ser amagada prop del camí (la via que unia la romana Dertusa amb Tarraco i la capital de l’Imperi) i que allí va ser trobada, en una finca d’un veí nomenat Taulet.
Entre els grans interrogants que el temple i la imatge mariana del Camí ens plantegen, n’hi ha dos que sempre m’han fet pensar molt i que són aquests: com eren i on varen anar a parar les antigues imatges de la Mare de Déu del Camí? I com i on era el temple primitiu?
No sabem què hi pot haver de cert en aquestes apreciacions. Hi ha unes coses que són clares, basades en la història, i unes coses que també són clares, encara que estiguin basades només en deduccions. Entre les primeres podem remarcar que ja al segle XIII es parla del temple i de la imatge: això vol dir que, si al segle XII o a finals de l'XI es va trobar la imatge, és que ja abans existia, i que aquesta imatge es podria remuntar al temps visigòtic, encara que potser és avançar molt les coses. Fins aquí el que és cert.
Entre els grans interrogants que el temple i la imatge mariana del Camí ens plantegen, n’hi ha dos que sempre m’han fet pensar molt i que són aquests: com eren i on varen anar a parar les antigues imatges de la Mare de Déu del Camí? I com i on era el temple primitiu? No crec que puguem desfer aquests interrogants, però sí que els podem exposar, i això és el que farem seguidament.
La imatge que vam conèixer abans de la guerra era una imatge gòtica de pedra policromada i de gran volum (segurament una mica més gran que l’actual). Per sort ens va quedar un tros de la testa, que sempre podrà servir als estudiosos i tècnics per calibrar l’estil i la seva antiguitat
Quant al primer, els cambrilencs una mica grans han conegut dues imatges de la Mare de Déu del Camí: la que ara venerem i la que hi havia abans de la revolta de 1936. Deixem a part la d’ara i fixem-nos en la que vam conèixer abans de la guerra. Era una imatge gòtica de pedra policromada i de gran volum (segurament una mica més gran que l’actual). Per sort ens va quedar un tros de la testa, que sempre podrà servir als estudiosos i tècnics per calibrar l’estil i la seva antiguitat. Ens diuen alguns historiadors que va ser esculpida en substitució d’una imatge romànica, naturalment molt més antiga i segurament més petita, perquè és inconcebible que una imatge com la que es va venerar fins l’any 36, d’un volum i d’un pes realment fora del corrent, pogués ser amagada fàcilment. Segurament, la imatge romànica seria més petita. Però és que tampoc és massa fàcil que fos una imatge romànica la que estigués amagada quan la invasió àrab, per la senzilla raó que l’art romànic és posterior a la presència muslim a les nostres terres o, almenys, del mateix temps. Hi hagué abans una imatge visigòtica? On varen anar a parar aquestes imatges? Vés a saber.
Jo recordo, i alguna persona més gran podrà recordar-ho encara més bé, que en l’angle nord de la part més elevada de la façana lateral de l’actual santuari, sota mateix de l’espadanya que sosté la campana, hi havia una imatge de pedra de la Mare de Déu amb l’Infant al braç, de posició dreta i de volum petit (potser uns quaranta centímetres o poc més) que, per aquelles coses que mai saps per què passen, també va ser despenjada i feta a trossos, malgrat les dificultats que devien tenir per realitzar-ho aquells que ho feren, ja que altres imatges més a l’abast per ser destruïdes varen restar intactes i sempre a la vista del públic durant tota la guerra (per exemple, els timpans de la parròquia de Santa Maria i de la capella del col·legi dels germans de les Escoles Cristianes). Avui seria un element de judici d’un inestimable valor, perquè bé podem preguntar-nos si no podria ser aquella una de les imatges originals, pel seu volum i forma més d’acord amb la llegenda o la realitat del seu amagatall i posterior retrobament.
L’altra qüestió és la del temple més antic. Existia ja al segle XIII. Però, era al mateix lloc que el d’ara? Era la cripta actual o hi havia hagut alguna altra església? Tampoc tenim respostes concloents respecte a aquesta qüestió. La cripta, tal com està ara, podem admetre que sigui del temps romànic, o bé va ser feta com una dependència més quan es va construir el grandiós temple actual, al segle XVIII? Dues coses són evidents, i són que la cripta ha sofert reformes importants des de la seva construcció i que és molt més petita que el temple superior.
Fins no fa molts anys la cripta, per bé que amb la mateixa estructura general que ara, tenia uns altres condicionants. L’entrada única era per la façana principal, per on ara hi ha el gran finestral, i els dos accessos actuals eren tapiats en les seves parts interna i externa, si bé mostrant els arcs interns; i el lloc que quedava buit era tot ple de terra. A l’espècie de fornícula que presideix el recinte hi havia encara la mesa de l’altar, feta de materials i amb el lloc per col·locar l’ara per a les celebracions. Però, tota vegada que el creuer de la cripta coincideix amb el del temple superior i que a la cripta el lloc útil s’acaba allí mateix, ens hem entretingut mai a pensar què hi pot haver en l’espai ben gran que hi ha entre la part d’enfront de la cripta i les parets exteriors del santuari, i que comprenen tot el presbiteri, les sagristies i la casa de l’ermità?
Em sembla que seria molt interessant de poder fer uns tasts per mirar què és el que hi ha en l’esmentat ample espai. No podria ser que ens reservés alguna sorpresa, ens ajudés a revelar les incògnites i ens posés en camí de conèixer les dades que ara ignorem?