Estampes cambrilenques / Juny 1994

Ja en els primers temps de la nostra Revista (número 11 – juliol 1954) vaig dedicar una «estampa» a la guerra del Francès, comunament coneguda com Guerra de la Independència. Feia referència al tema en general i explicava alguna cosa sobre els fets en la seva relació amb Cambrils i, entre altres coses, feia esment de la contribució pecuniària que va aportar a la «causa» la parròquia de Cambrils, consistent en 377 unces de plata. Les despeses d’aquella guerra segurament deurien fer anar de corcoll la Junta Suprema de Defensa de Catalunya, que deuria fer mans i mànigues per treure d’allà on fossin els diners necessaris per mantenir- la. Per això estem segurs que aquesta contribució econòmica no seria l’única que sortiria de la vila, si bé no n’hem trobat cap més d’enregistrada. Ara se’ns ha fet a mà un quadernet manuscrit i sense signatura, titulat «Sucesos notables de la guerra de la Independencia» i que per la redacció, cal·ligrafia i ortografia, jo diria que pot ser molt bé de l’època dels fets o del temps quasi immediatament posterior a aquella guerra que, en començar al segle xix, va ensangonar tot el país. Recull fets esporàdics, més o menys directament relacionats amb la vila i ocorreguts els anys 1808, 1809, 1811, 1812, 1813 i 1814, que són els que en el seu conjunt va durar aquella lluita contra els invasors procedents del país veí.

Els deliris de grandesa de l’emperador Napoleó Bonaparte van portar-lo a intentar la conquesta d’Europa, però la seva glòria va acabar amb la solitud ignorada del confinament a l’illa anglesa de Santa Helena, a la costa occidental africana. Però l’afany de domini del monarca francès va causar al continent en general, i a casa nostra en particular, fortíssimes pèrdues en homes, i destrosses en camps i ciutats, en l’economia del país, que va restar a zero, i encara més en valors monumentals i artístics, entre el que es va destruir, que no va ser poca cosa, i el que van robar, que va ser encara moltíssim més.

Pel que fa a Cambrils, entre el que jo vaig exposar en aquella ocasió i el que expliquen les notes del quadernet, cal dir que la vila va sofrir diverses ocupacions amb les consegüents espoliacions, saquejos i pèrdues humanes i materials, sent-ne potser la causa principal les vies de pas, obligades pràcticament, entre Tarragona i Tortosa, juntament amb la proximitat de Reus. En donarem les dades, encara que sigui molt breument.

1808. Els francesos entren pels Pirineus portant al davant un cos d’exèrcit amb tropes italianes, i ocupen el 5 de juny la ciutat de Tarragona. Les notes diuen que, havent-se assabentat els veïns de Cambrils que els francesos havien disposat que una divisió de les seves forces passés pel terme en direcció a Tortosa, «animados del más acendrado patriotismo, se prepararon para resistir a dichas huestes, armandose los vecinos y colocando un cañón en la carretera de Tarragona de donde debía venir la división expresada». Sembla que els resultats de la batalla del Bruc i algun altre fet advers van fer desistir els francesos de l’intent d’ocupar Tortosa i fins i tot van desocupar Tarragona. Els nostres avantpassats van aixecar el sometent de Cambrils i el de la resta dels pobles de la comarca, «dirigiéndose contra los franceses que persiguieron hasta Vilafranca del Penedés».

1809. Després de la batalla de Valls, el general Saint Cyr va ocupar la ciutat de Reus, des d’on destacava partides de tropa que van entrar a Cambrils amb la finalitat d’establir contribucions dineràries i requisar gra i altres fruits, i causant tota mena d’estralls a la població.

El primer de maig va arribar a Cambrils una altra divisió francesa, també procedent de Tortosa, que era composta per 4.000 homes, que tenien per missió reforçar el cos d’exèrcit del general Suchet, que era l’encarregat de mantenir el setge de Tarragona, durant el qual Cambrils va restar ocupat per forts destacaments de tropes franceses que, a casa nostra, tenien la missió de protegir els combois que venien de Tortosa

1811. Aquest any és el que enregistra més fets d’armes relacionats amb la guerra que ens ocupa. Sembla que a principis d’any hi havia quatre companyies de granaders i una partida de cavalleria destacades a Cambrils, forces que, entre el 5 i el 6 de febrer, van tenir la sorpresa de veure’s enxampades per una divisió francesa que havia sortit de Tortosa. En bona part les forces que hi havia a Cambrils van ser fetes presoneres pels gavatxos i els que es van salvar ho van assolir amagant-se en les cases del poble, comptant amb la protecció dels veïns de la vila.

El mes següent, el març del 1811, els francesos novament van entrar a Cambrils. En socors de la vila va venir el general Courten presentant batalla als francesos, als quals va derrotar amb unes baixes de més de 400 homes.

El primer de maig va arribar a Cambrils una altra divisió francesa, també procedent de Tortosa, que era composta per 4.000 homes, que tenien per missió reforçar el cos d’exèrcit del general Suchet, que era l’encarregat de mantenir el setge de Tarragona, durant el qual Cambrils va restar ocupat per forts destacaments de tropes franceses que, a casa nostra, tenien la missió de protegir els combois que venien de Tortosa. Diu el quadernet que durant aquest període de temps la població va patir grans perjudicis i vexacions. Es veu, però, que la nostra gent no s’estaven quiets, i mentre els francesos mantenien el setge de Tarragona, escamots de patriotes van sorprendre a hora i mitja de Cambrils un dels combois que venien de Tortosa destinats a avituallar l’exèrcit francès, i es van apoderar d’una considerable quantitat de farina que van portat cap a Mont-roig. Quan va saber-ho, el general Suchet va enviar a Montroig una divisió de tropes que va realitzar tota mena d’estralls, entre ells l’afusellament del batlle i del rector, i l’incendi de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. A més, es van emportar com a presoners cap a Reus un bon nombre de veïns del poble on, per sorteig, els anaren afusellant de dos en dos durant una colla de dies.

A més, com si aquestes barbaritats no fossin suficients, després de l’ocupació de Tarragona, Suchet va reunir a Reus una comissió formada per membres de cada un dels ajuntaments de la rodalia, juntament amb treballadors i jornalers del país que van ser portats a Tarragona, fent passejar els primers per entremig dels cadàvers de les víctimes immolades en aquella ciutat, i als segons els van manar de cremar els cadàvers en grans fogueres, segurament amb la finalitat d’aterrir i minar la moral de la gent del país.

1812. El 13 de gener va arribar a Cambrils una secció de tropa francesa composta per 500 o 600 infants, a més d’una partida de cavalleria que tenia la missió de reforçar la guarnició de Tarragona. Aquestes forces es van quedar al poble, de moment, amb l’objectiu de descobrir l’amagatall de dos cuirassers espanyols amagats a les cases del veïnat. Ho aconseguiren i els feren presoners.

1813. El dia primer de juny van desembarcar a Salou forces de l’exèrcit anglès amb l’encàrrec de posar setge a Tarragona, que era ocupada pels francesos, a la vegada que es feien arribar uns destacaments que operaren al Perelló, a l’Hospitalet i al Coll de Balaguer.

El quadernet diu que els habitants de Cambrils experimentaren «grandes daños y perjuicios por pertenecer a dicho término las tierras donde acampó el ejército inglés, en las que causaron un gran destrozo durante su permanencia, contribuyendo no poco a ello el gran número de ganado lanar, vacuno y de cerda que traían»

A mig juliol va tornar a passar per Cambrils la tropa del general Suchet que havia deixat València. Quan les forces eren a unes dues hores de Cambrils, més o menys front de Miramar, tres vaixells de guerra anglesos es dedicaren a hostilitzar els francesos, que van tenir força baixes. Els francesos pogueren arribar fins a Vila-seca, i a Cambrils s’instal·laren les forces angleses i espanyoles, i es van tirotejar els dies 16, 17 i 18 d’agost.

El quadernet diu que els habitants de Cambrils experimentaren «grandes daños y perjuicios por pertenecer a dicho término las tierras donde acampó el ejército inglés, en las que causaron un gran destrozo durante su permanencia, contribuyendo no poco a ello el gran número de ganado lanar, vacuno y de cerda que traían».

1814. Durant el mes de maig van passar per Cambrils les guarnicions de Peníscola i Tortosa compostes per quatre o cinc mil homes.

Com a resum, el quadernet acaba dient que el poble de Cambrils «sufrió extraordinariamente durante la guerra, tanto por las contribuciones que tuvo que pagar, como por el continuo y excesivo paso de tropas, alojamientos, servicio de bagaje y suministros que tuvo que pagar».

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques