Estampes cambrilenques / Abril 1995

El primer dia d’aquest mes d’abril i amb uns actes força adients al motiu de la celebració, s’inaugurava el que d’ara en endavant serà el nou estatge municipal i el de tot el ventall de seccions que comprèn tot l’organigrama polític i administratiu del nostre poble. Que per donar relleu a la part lúdica de la festa es convidés la Colla Castellera Xiquets de Cambrils, a la Colla Gegantera Tota l’Endenga, el grup de grallers, els joves del Ball de Bastons i la colla de diables de l’Eixample, ho vaig considerar tot un encert perquè tots ells, en grup i cada colla en particular, són uns esplèndids representants de quelcom molt nostre, molt de casa, de tradició folklòrica de la de sempre i això era el que calia en el moment de posar en funció de servei un edifici que ha de ser i és la casa de tots, un edifici emblemàtic i representatiu de primer ordre per a la vida oficial i social de la vila de Cambrils.

És precisament en aquest aspecte que voldria mostrar el meu desacord. Tothom sap com m’agraden les coses del poble i com he maldat sempre perquè tot s’ajusti, dins les possibilitats, a allò que és més entranyablement nostre per costum, per tradició i fins i tot per la necessitat de conservar les essències més genuïnes de la nostra manera de ser, almenys dels cambrilencs més profundament arrelats a la terra que cada dia trepitgem. Em va fer mal efecte quan al frontis del que sense cap dubte es pot titllar de palau municipal vaig veure la paraula Ajuntament.

La gent de casa, la gent de la nostra terra, quan anem a l’edifici que acull la corporació municipal, sempre hem dit i ho diem encara, gràcies a Déu, que anem a la casa de la vila

No és cap disbarat, certament. Però no és la paraula més adequada, ni la més nostra. La gent de casa, la gent de la nostra terra, quan anem a l’edifici que acull la corporació municipal, sempre hem dit i ho diem encara, gràcies a Déu, que anem a la casa de la vila. I aquesta és l’expressió que hauria hagut d’ornar el frontispici del nou edifici. Per correcta i per nostra. La paraula ajuntament, si mireu qualsevol diccionari, us dirà que és «la reunió de diferents persones, especialment la corporació encarregada del govern administratiu d’una ciutat, vila o poble». Encara que per extensió s’accepta casa consistorial. En canvi, de la casa de la vila es diu que és «la seu de l’administració municipal». Sense aprofundir gaire, les mateixes paraules en donen la pròpia definició.

Certament que no és una qüestió de vida o mort. Però entre una cosa i una altra, quan es pot triar, sempre cal decidir-se per allò que és més perfecte, normal i propi. A Catalunya, a Cambrils, tenim tota una problemàtica en matèria de llengua i hem de fer valer allò que ens és més proper i autòcton. A més, l’argument que se’m va donar per justificar l’opció escollida, i que no vull especificar per tal de no encendre focs inútils, no és de raó, perquè de cap manera poden unes autoritats doblegar-se davant la ignorància. El que cal fer, sí és el cas, és el possible per entendre les coses com són realment, defugint tota mena de malentès i a la vegada superant tots els vells tòpics que no s’aguanten per cap costat i que en tot cas només poden ser esgrimits per gent curta de vista i encara més de coneixements del que ha estat la nostra història i la realitat del nostre poble al llarg dels segles.

La corporació té encara un altre repte: el nom de la plaça que centra l’edifici municipal. Jo suggereixo el nom de plaça de la Vila, naturalment entès com la vila de Cambrils i no pas com una part del poble. Seria una manera elegant de «desfacer entuertos», que deien els clàssics. També en aquesta matèria s’ha de filar molt prim a l’hora de triar els noms de les vies urbanes, especialment en llocs que realment són emblemàtics per l’espai on són ubicats o per la seva representativitat, i així com a Barcelona hi ha el carrer de la Ciutat, també a Cambrils hi podria haver la plaça de la Vila. A més, sens dubte contribuiria a donar un cert relleu al títol que ostenta la nostra població des de temps immemorials per designació dels reis de la Corona de Catalunya i Aragó i que, sense tenir l’encapçalament de ciutat, sí que es distingeix de la resta de pobles per tenir uns certs privilegis concedits pels monarques en els segles inicials de la nostra història, entre ells i potser el principal el de dependre sempre i directament del poder reial, sense intermediaris feudals que fossin de la noblesa o eclesiàstics.

A poc a poquet la vila es va configurant com una localitat de pes dins l’ordenament civil del nostre país: la segona població de la comarca i la sisena de la demarcació de Tarragona en nombre de veïns, amb un nom propi en l’apartat del turisme i la gastronomia, coneguda arreu de l’estat pels seus productes agrícoles i per la qualitat del seu peix, amb una sòlida estructura en matèria d’ensenyament i amb una configuració ben definida en el món de la cultura i de l’esport. Cambrils és un poble que ja pot anar sol si la col·lectivitat té consciència del seu esdevenidor i les seves autoritats tenen un coneixement clar del que es porten entre mans i una voluntat ferma d’actuar per l’enaltiment de la vila, deixant-se de foteses i anant de dret al gra en allò que més convé, cercant, amb serenitat, equanimitat i circumspecció, allò que és prioritari pel bé del poble en el sentit que sigui, deixant a la vegada allò que pot servir de lluïment quan hi ha coses més importants a les quals atendre. Potser per aquest camí podríem assolir la ciutat que tots somniem.

La inauguració de la nova casa de la vila m’ha suggerit aquest petit comentari, escrit, potser, més amb el cor que amb el cap, però que no em sap greu perquè pot servir de punt de reflexió per a aquells que, presents o futurs, tenen a les mans la responsabilitat de dur a bon port la nau de Cambrils. I també per a aquells qui en la base de la piràmide també tenen l’obligació de fer poble des de qualsevol angle en què es miri la qüestió. Sí estimem Cambrils trobarem la mida i el camí per fer-ho. La nostra aportació, per minsa que sigui i en qualsevol matèria que es tracti, serà molt més valuosa del que ens pensem. Cambrils el podem fer i l’hem de fer entre tots.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques