La cambrilenca Francesca Ortiga Rom viu, des de l'any 2012, a França. Allí treballa com a psicòloga i, des de la distància, ha volgut explicar la seva experiència sobre com està vivint la situació actual provocada per la crisi del coronavirus. Segons ha explicat a revistacambrils.cat, "jo em vaig mudar a França per estar amb la meva exparella que era de la Bretanya francesa. A principis de 2015 ens vam separar i vaig decidir fer un road trip per la costa oest de França buscant llocs per fer surf i així va ser que vaig descobrir Biarritz. Va ser amor a primera vista perquè és un lloc preciós entre les muntanyes i l'oceà. Des de l'any 2015 i fins l'abril de 2019 jo vaig estar viatjant amb la meva motxilla per mig món fent voluntariat i altres coses, però un parell de mesos a l'any me n'anava a Biarritz per treballar i gaudir-ne. L'abril de 2019, fa un any, vaig decidir instal·lar-me de forma més permanent i des d'aleshores treballo aquí com a psicòloga pel meu compte i durant dos dies a la setmana també treballo a l'hospital universitari de Bordeus".

"La setmana abans que comencés el confinament, a l'hospital doncs ja estàvem preparant-nos com per a la guerra, un hospital de guerra"

Sobre l'afectació del coronavirus a la zona on resideix, és a dir, al sud-oest de França, la cambrilenca ha comentat que "està molt poc afectada i hi ha hagut relativament pocs casos comparat sobretot amb l'est del país o a París, aquí els hospitals doncs no han estat desbordats". Arrel de la seva feina a l'hospital de Bordeus, Ortiga ha explicat que, "la setmana abans que comencés el confinament, a l'hospital doncs ja estàvem preparant-nos com per a la guerra, un hospital de guerra. Es van traslladar pacients d'una planta a l'altra perquè els pacients Covid poguessin estar aïllats i preparant tots els llits per a intubacions. També el personal paramedical com nosaltres –psicòlegs, fisioterapeutes, etc- vam fer cursets de preparació de primers auxilis, però de moment, ens van dir que anéssim cap a casa. El 17 de març va començar el confinament i vam anar a casa, però ens podien trucar en cas que el personal mèdic anés caient per la malaltia o per esgotament. Realment hi havia una preparació molt gran perquè a l'est de França i a París les coses ja s'estaven posant molt lletges i s'esperava que s'estengués de la mateixa manera per tot el país, però per sort, sembla que amb les mesures de confinament es va poder frenar la cosa abans que arribés més aquí". El cap de setmana anterior al decret de confinament a França –quan a Espanya ja s'havia decretat–, segons ha comentat Ortiga, "es va començar a anunciar que es tancarien bars, restaurants... i la gent va aprofitar per sortir. De fet, aquell diumenge va fer molt bon dia i tothom estava als parcs, a les platges.. Aquí no crec que hagués funcionat el distanciament social com a altres països europeus".

"Es va crear una línia de suport psicològic per a personal mèdic i pacients hospitalitzats"

Un cop es va iniciar el confinament al país, tal com ha apuntat la cambrilenca, "es va crear una línia de suport psicològic per a personal mèdic i pacients hospitalizats per a compensar el fet que la majoria de psicòlegs no estàvem presents a l'hospital. Jo he treballat força i rebent notícies del que anava passant: hem fet teràpies grupals, per grups d'infermeres, personal sanitari... per ensenyar-los tècniques per plantar cara a l'estrés i preparar-los pel que pogués passar. A la zona del sud-oest s'ha pogut atendre bé a la gent afectada i quan atenc trucades del personal mèdic és més l'estrés i la por del que podria arribar a passar o el fet d'estar sota pressió durant tant de temps. No hi ha hagut les desgràcies d'altres zones com he escoltat com a Madrid i Barcelona per exemple, o de París i l'est de França que han estat més tocats".

"Serà un període dur. Biarritz és molt turístic com Cambrils i no sé com anirà a l'estiu, però serà alguna cosa mai vista"

Per altra banda, les mesures de confinament "aquí han estat més lleugeres que a Espanya" ha dit Ortiga. El procés que han de dur a terme cada vegada que han de sortir de casa és que s'ha d'imprimir un permís o fer-ho des d'una plataforma online. Es pot acudir a la farmàcia, al supermercat, per anar a la feina –tot i que es prioritza el teletreball–, per anar al metge o al jutjat. També, tal com ha dit la cambrilenca, "hi ha l'opció de sortir a fer esport tot sol, una hora al dia, i a un quilòmetre al voltant de casa teva. També pots sortir a passejar amb les persones que viuen amb tu durant una hora al dia. Els nens podien sortir i no hi ha hagut tants problemes amb aquestes restriccions com a Espanya. Jo visc a 700 metres del mar i podia sortir a correr i respirar una mica la brisa del mar que fa molt de bé. Els parcs i les platges sí han estat tancats com també han estat prohibits tots els esports aquàtics i, per a un poble de surfistes com Biarritz, doncs això si que ha provocat frustació. Esperem que el dia 11 –dia que ens desconfinem–, doncs decideixin si podem entrar a l'aigua de nou perquè encara no està clar. S'està debatent com serà el desconfinament segons les zones". Com a Espanya, els restaurants i les cafeteries poden oferir servei de menjar per emportar, mentre que les botigues encara segueixen tancades. Els únics establiments oberts són del tipus de bricolatge, jardineria, etcètera. Francesca Ortiga ha comentat que, "molts comerços anuncien un tancament definitiu, serà un període dur. Biarritz és molt turístic com Cambrils i no sé com anirà a l'estiu, però serà alguna cosa mai vista".

"Crec que el treball personal que cadascú pugui fer marcarà la diferència entre tirar endavant reforçats i havent après coses noves i amb resiliència o quedar-se presos d'aquest trauma i desenvolupar un estrès posttraumàtic"

La cambrilenca ha dit que, "Espanya anava uns quants dies per davant que França en nombre de casos, de restriccions... És com que podíem anar preveient el que passaria. Viure tota aquesta situació a distància és complicat, però amb els mitjans tecnològics puc parlar cada dia amb la meva família i això facilita les coses. En general, estem acostumats a estar lluny perquè fa bastants anys que no estic a Cambrils, però és dur. La meva família i amics a Cambrils estan tots bé i amb bona salut però sí he tingut alguns amics afectats a altres llocs del món: un d'ells molt greu a l'hospital però per sort ja s'està recuperant a casa. Ara, el que em porta de cap és veure quan obriran les fronteres almenys a nivell europeu per anar a veure la meva família. És un moment dur el que vivim perquè es tracta d'un trauma a nivell global i nosaltres els que ajudem –psicòlegs, metges etc–, també estem tocats directament per aquesta tragèdia, llavors és un moment particular. Hi ha molta empatia desbordada i crec que la nostra feina serà important als mesos que venen. De fet, crec que el treball personal que cadascú pugui fer marcarà la diferència entre tirar endavant reforçats i havent après coses noves i amb resiliència o quedar-se presos d'aquest trauma i desenvolupar un estrès posttraumàtic". 

A nivell del seu treball com a psicòloga, Francesca Ortiga ha seguit treballant amb els seus pacients a través de videoconferències i amb la línia telefònica de suport psicològic. També ha realitzat una formació específica per a intervencions psicològiques en cas de crisi i d'emergència amb tècniques específiques per aquests casos. Properament iniciaran una campanya que serà el telèfon del consol on s'atendran trucades de la població.