Estampes cambrilenques / Novembre 2004

El mes de desembre a Cambrils ja és tradició que es reti homenatge als veïns de la vila i als que els van ajudar, occits per les forces castellanes de Felip IV, el desembre del 1640. Entre els defensors de Cambrils hi figurava com a capdavanter el noble baró de Rocafort, mort també d’una manera ignominiosa pels invasors. És per aquest motiu que volem dedicar-li el comentari d’aquest mes.

Aquest personatge, figura clau de la resistència cambrilenca i de part del Camp en la lluita contra la invasió reial, comandada pel seu totpoderós ministre comte duc d’Olivares, l’hivern del 1640, a Cambrils és conegut més que res pel nom d’un carrer del barri antic, curt i amb pocs habitants, que va ser-li posat per l’ajuntament de la vila el 1890 i que continua suara amb el mateix nom cent quinze anys més tard.

Però suposem que no gaire gent de Cambrils sabia o sap el nom i cognoms del baró, que es deia Antoni Armengol, i encara molt més desconegudes són la seva vida i miracles, com se sol dir, a part del seu coratge en la defensa de la vila i de la seva mort degradant a les mans dels botxins que acompanyaven les forces castellanes del marquès de Los Vélez, que n’era el comandant.

L’Antoni Armengol era el titular de la baronia i del castell del qual era propietari a Rocafort de Queralt

Tots els historiadors de l’època citen el personatge, però de la seva figura i nissaga se n’han ocupat força menys. Ara he tingut l’oportunitat de llegir un petit llibre de Ventura Gual, Terra i guerra, i aquest serà la base d’aquest comentari que, sens dubte, ampliarà les bases de coneixement de la figura del noble defensor de Cambrils.

L’Antoni Armengol era el titular de la baronia i del castell del qual era propietari a Rocafort de Queralt. En aquella època, en ple segle XVII, els nobles tenien a més de grans propietats rústiques, cases, predis i indústries d’aquell temps i encara, el que és més important, exercien sobre els seus súbdits la jurisdicció civil, alta i baixa, de manera que els Armengol eren senyors i els vertaders justiciers i en senya d’aquesta jurisdicció tenien sempre a punt erigides les forques, de les quals eren penjats tots aquells que no llauraven drets. A més, tenien el dret de nomenar els batlles.

En aquesta època perdurava la plana vigoria del règim feudal i els estira-i-arronsa dels pagesos eren continuats i els plets sovintejats, ja que per una part eren determinants la duresa i anacronismes dels nobles en les seves exigències i, per una altra, l’especulació ben marcada perquè aquestes demandes no s’acomplien i això ocasionava que els pagesos a vegades acabessin empresonats. Certament que aquests en aquell temps, en general, acostumaven d’anar molt justos de cabals i una mala collita podia fer-los anar malament tot l’any, i ja és conegut l’aforisme que «a pagès endarrerit cap collita no li és bona», això vol dir que moltes vegades s’havien d’endeutar i que amb moltes dificultats podien tornar el deute, i això ocasionava que béns i persones, d’alguna manera, fessin cap als que concedien capbreus i préstecs.

Les extenses propietats de la baronia donaven per a molt i a més dels productes típics de la regió, en el nostre cas cereals i safrà, producte que avui dia pot encuriosir el seu cultiu, també els boscos eren molt productius en aquell temps pel que donaven de fusta, llenya i carbó

Es pot deduir, doncs, que mentre uns tenien molt, d’altres tenien poc o res. L’any 1656, gent de Rocafort i de les poblacions veïnes van demanar préstecs de gra a Francesc d’Armengol, segurament fill de l’Antoni, mort a Cambrils setze anys abans, de manera que va deixar 314 quarteres de gra i l’any següent, el 1657, en va cedir 219 quarteres més. El fet demostra que si el baró podia satisfer la fam creditícia de cereals és que les dependències del castell devien vessar de gra.

Les extenses propietats de la baronia donaven per a molt i a més dels productes típics de la regió, en el nostre cas cereals i safrà, producte que avui dia pot encuriosir el seu cultiu, també els boscos eren molt productius en aquell temps pel que donaven de fusta, llenya i carbó. I en plena muntanya de l’interior, en hiverns freds, tenien la seva importància els pous de glaç, que eren uns pous de gran capacitat que durant mesos s’omplien de neu que els propietaris anaven apilotant de manera que es convertia en gel molt consistent i fort que a l’estiu servia per a la conservació de certs productes, encara que també es feia servir la sal amb la mateixa finalitat. Consta que en l’època de què parlem el baró havia venut un quintà de glaç per trenta-dos sous, una xifra certament important al segle XVII.

La desfeta de Cambrils, originada entre el 12 i el 15 de desembre del 1640, va portar aparellada la degollada de més de 700 dels defensors de la vila que s’havien rendit a costa de salvar la vida. Les autoritats cambrilenques i el mateix baró de Rocafort van ser ajusticiats i el cos del baró va ser traslladat a Rocafort de Queralt, de la baronia del qual era titular

Hem parlat de la baronia, de les propietats, drets i jurisdicció que els barons tenien en el seu territori, en canvi sabem poca cosa de la seva família. L’esposa del baró mort a Cambrils es deia Clemència Carbonell i el baró tenia una germana anomenada Guiomar. Entre els seus descendents, encara que no en sabem el grau de parentiu, hi figuren un Antoni d’Armengol i Aimerich, i un altre Antoni casat amb Gertrudis, el primer el 1686 i el segon el 1723. I entre els ascendents, trobem Jeroni d’Armengol el 1579 i Ferran d’Armengol el 1581.

La desfeta de Cambrils, originada entre el 12 i el 15 de desembre del 1640, va portar aparellada la degollada de més de 700 dels defensors de la vila que s’havien rendit a costa de salvar la vida. Les autoritats cambrilenques i el mateix baró de Rocafort van ser ajusticiats i el cos del baró va ser traslladat a Rocafort de Queralt, de la baronia del qual era titular. Quasi d’immediat, el dia 16 del mateix desembre, la seva vídua demanava un inventari del castell i del seu contingut per tal d’atendre «la conservació de la dot i altres drets pot tenir en dita casa, y bens de dit senyor don Anton de Armengol, insta se prenga inventari del castell, heretat y mobles de dita casa i assó fa per a que los seus drets, sian salvos de qualsevol manera, causa i rahó ultrada la tenuta la pugan competir».

La pobre baronessa devia patir perquè, a més de la pèrdua del marit, no es pogués perdre també el patrimoni familiar. L’inventari és molt extens perquè fa una repassada exhaustiva de totes les dependències del castell i detalla el que contenen minuciosament, començant pel mateix castell, del qual diu que «té la heretat o trossos sembrats y no sembrats. La porta del castell està amb son pany i clau».

Només per curiositat donem copiat l’inventari fet al castell amb les seves pertinences. Comença dient que «a la entrada la establa ab dos mules velles de pel negras y un matxet pel negra ab dos basts y sogas y una sella dolenta». I segueix (adaptat a l’ortografia actual): «al celler tres botes buides i quatre de plenes, les tres grosses i una de petita, set portadores, dues destrals, pales i forques de l’era. A la botiga del blat hi ha 38 quarteres i tres quartans, més de 18 quarteres d’ordi. A la cambra de l’oli, cinc gerres, càntirs d’olients i un barril dolent. Entrant a la porta de l’estudi, tres llits amb dues màrfegues. Al propi estudi del replà de l’escala, dos llits, tres coixins, una vànova blanca, un llit amb tres matalassos, un cortinatge blanc i quatre cadires. Al llit de més endins, màrfega i matalàs, una caixa i una cadira. A la cambra del mosso, un llit amb màrfega i matalàs.

A la primera sala, un passador de fusta, quatre bancs respatllers, una conxa d’aram amb el seu canterer i taula i una altra taula. A l’altra sala, una arquimesa amb un armari de peu, tot de fusta, contenint un total de 81 llibres, nou cadires de repòs, un bufet gran, un de petit, un escriptori, dos escambells, dos tamborets i una tauleta.

A la cambra del foc, un bufet, tres cadires, una estora, uns cavalls de ferro, unes manxes per bufar el foc i un armari per a vidre. En dit armari: llibres de la casa, actes i albarans. Altre armari amb robes de la senyora Clemència: un vestit de raso amb flors, una roba de domàs, una altra de teleta, dos hàbits lleonats, dos fardos, dos faldellins, un corpinyo, un manto i una mantellina de vellut. A la cambra de la senyora Clemència, sis cadires una alta i cinc baixes, un bagul cobert de vaqueta, un llit amb cortinatge verd de drap, quatre matalassos, un lligader, una caixa, dues arquimeses velles, un braser i una torradora.

A les cambres de dalt: a la primera, dues caixes i dos cofres, a un cofre trenta-sis tovalles de seniors, deu dotzenes i mitja de tovallons, dues dotzenes de tovalloles i vint-i-dos llençols prims. A l’altre cofre de la mateixa cambra, trenta-sis llençols. També hi ha un llit de tafetà vermell amb sa vànova de seda. A una caixa tres gipons blancs del senyor Baró, tres davant llits, tres tovalles de la capella, un joc de coixineres brodades que no són acabades. En altra caixa, vint-i-tres tovalles, trenta eixugamans, un llit de posts i bancs i cinc coixins. A les altres cambres altes: a la primera cambra un llit amb sa màrfega i una caixa.

A la cambra de més amunt, de “na delgana” que diuen, un matalàs dolent, tres borrasses de collir olives, quatre peus de debanadores de ferro i set flassades. A la aliona, dues caixes: a la una quatre vestits usats del senyor Baró, dues espases, un mosquet, dos vestits de sargeta, un de drap, un d’estamenya, unes valones negres de raso, dos parells de mitges negres de seda, un parell pardes de seda, altres lleonades de seda, dos parells de mitges d’estam dolentes, un gipó de satí pardo amb mànegues brodades, altre gipó d’Holanda parda brodat de cabellar, altres mànegues brodades lleonades, dos gipons ja dolents, una bossa de cuiro de pilotes, un pentinador amb ses pintes, dos parells de mànegues, una montera de drap, altra de grana, una sombrerera i unes botes de cuiro del senyor Baró.

A la cuina, una taula llarga amb dos bancs, tres cossis engastats, una caldera d’aram, altra caldera petita i dolenta, tres asts, una capsa d’aram, tres candeleros de coure, sis llumeneres, tres morters de pedra, tres escalfetes, una conxa d’aram, una olla gran d’aram, altra olla de coure, servei d’estany: so és plats petits tres dotzenes, plats grans i mitjans divuit, tres paelles, dues escalfadores, un morter de coure i dues coberteres de llautó.
Al rebost: una taula, una caixa, una portadora amb sal, dues gerres de posar olives, dues cassoles llargues d’aram, una bacina d’afaitar, una escala de corda, uns grillons i manilles, un brocal d’estany de garrafó, capses de garrafons bones i dolentes, dos perols, dues corteres, tot d’aram, sis capses de gabulets i un colador.

Al pastador: dues pasteres bones, una de dolenta amb els seus sedassos, quatre draps de lli i quatre de llana, un taulell, deu sacs i dues caixes dolentes. A la obra nova, al primer aposento, una cadira de mà, al segon un llit amb tres cadires ja velles, un pom de pavelló i una caixa de fusta dolenta. A la cambra del pastador, un llit amb sa màrfega i matalàs, dos coixins, una vànova, tres caixes i un cofre.

A la cambra de l’estor quaranta taulells per a assecar safrà, poc més o menys, dues o tres cadires dolentes, pilars de llit vells i gàbies d’ocells. A la cambra de més endins un llit de posts i bancs, una cadira i dues caixetes.

Al guarda roba, nou ampolles, nou caixes, cistelles i coves, una taula, una guitarra, un silló, una gualdrapa de vellut negre, unes postetes de vellut carmesí, tres petos de ferro, un drap groc, dos de posar safrà, un feltre vermell, dos davant llits de drap, fustes dolentes, un ast, dues portaleres de drap verd, una bacina de plata amb un gerro de plata, saler, pebrera i sucrera tot de plata, dos parells de candeleros de plata, els uns són els que em donaren els vassalls, sis culleres de plata, una fotocofa, que també em donaren els vassalls, una bacina d’escopir de plata, una llumenera de plata. Coses d’or: unes denes d’àmbar guarnides d’or, unes pesses guarnides d’or en el cap, quatre forquilles de plata i una cullera gran de plata.

A la capella: altar parat amb els seus ornaments i un bufet amb calaix, un coixí verd i una catifa. Altra catifa usada al guarda roba. Signaren l’inventari com testimonis Mn. Gabriel Carbonell, prevere i beneficiat de la vila de Sarral, Jaume Verdaguer, pagès de Rocafort, Joan Bedrencs i Salvador Costa».

Com fàcilment s’observa, al castell de Rocafort, gran i amb diversitat de dependències, hi havia de tot, com a casa bona que era.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques