Estampes cambrilenques / Febrer 1954

Aquesta nova secció de la nostra revista, que iniciem avui, va destinada a treure a la llum petits o grans fets històrics que, directament o indirecta, afectin el nostre poble.

És aquesta una tasca ingrata i dificultosa amb extrem, ja que els nostre avantpassats tin­gueren molt poca cura en deixar consignades les seves coses i el que deixaren encara ha estat moltes vegades objecte de saqueigs, incendis i destruccions de tota mena, durant diferents guerres, revolucions i lluites que, d’una manera especial al segle passat, assolaren la nostra pàtria.

És per això que documentalment no són molts els fets de la història de la nostra vila que poden comprovar-se. No obstant això, i a desgrat d’aquest trist panorama que podríem dir oficial, existeixen dues fonts d’informació bastant segures i àmplies: els escrits dels senyors Clanxet i Serra. No és que aquests escrits ens mereixin la més plena confiança, però sí que tenen un indiscutible fonament, basat en les llargues hores que a l’estudi i investigació de les coses del seu poble dedicaren aquests dos il·lustres cambrilencs.

Documentalment no són molts els fets de la història de la nostra vila que poden comprovar-se. No obstant això, i a desgrat d’aquest trist panorama que podríem dir oficial, existeixen dues fonts d’informació bastant segures i àmplies: els escrits dels senyors Clanxet i Serra

No ha d’estranyar, doncs, que algun dels articles de divulgació històrica contingui errors, omissions o falsedats de qualsevol classe; ho volem dir francament abans de començar. Els Srs. Clanxet i Serra moriren sense acabar d’arrodonir la seva obra, que restà inacabada, i avui és pràcticament impossible completar-la, almenys per la meva part. Mes no per això hem de deixar la tasca d’aquests bons cambrilencs en l’oblit. Ens creiem amb el deure que és de jus­tícia fer públics els seus treballs, ampliant-los dintre del possible i rectificant-los si tenim la certesa que alguna cosa sigui equivocada i està dintre de les nostres pobres possibilitats obte­nir informació certa.

Vull dir també, abans d’acabar aquest obligat preàmbul, que no són els escrits dels senyors Clanxet i Serra les úniques fonts d’on rajarà la meva informació, sinó que existeixen altres llibres, escrits i persones que amb tota bona voluntat ens han ajudat en la nostra tasca.

Abans de finalitzar aquest primer article, i tota vegada que és el nostre intent treure a la llum els seus treballs, donarem una breu informació biogràfica dels senyors Carles Clanxet i Josep Serra.

El primer nasqué a la nostra vila l’any 1833, fill de Carles Clanxet i Teresa Cuchillo. Riquíssim propietari i home molt considerat en el poble, es casà amb Victòria Regnard, de família molt principal també, de la qual tingué deu fills i a la qual dedicà el carrer on tenia la casa pairal, que portà el nom de carrer de Victòria fins l’any 1931.

Fou elegit alcalde de Cambrils l’any 1890, càrrec que exercí fins l’any 1894. Fou també jutge de pau i ostentà altres càrrecs dintre del poble i de la parròquia.

Morí el 19 d’octubre de 1901, als 68 anys d’edat.

El Sr. Serra nasqué a Cambrils l’any 1872, fill de Josep Serra i Gertrudis Dalmau.

De petit fou escolanet a la parròquia i ja cridà l’atenció al senyor vicari, qui, veient-lo seriós i aplicat, l’inclinà a l’estudi.

Cursà els primers anys en el Seminari Pontifici, de Tarragona, i els continuà després a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Filosofia i Lletres. Guanyà en renyides oposicions, poc després, la càtedra d’aquesta especialitat en el col·legi de segona ensenyança de la Mare de Déu de les Virtuts, de Villena, important ciutat cap de partit de la província d'Alacant.

A Villena anà a residir, doncs, el catedràtic Serra i Dalmau, d’on venia els estius a passar les vacances al seu estimat poble, per aprofitar aquestes temporades per a la recerca de docu­ments i visita a llocs històrics, i escriure després aquests llibres, que són avui d’un indiscuti­ble valor per a tothom a qui interessin les coses pretèrites del nostre poble.

Una maligna malaltia anà minant la seva vida i el senyor Serra, quan veié la gravetat de la seva dolença, demanà insistentment que el portessin a Cambrils on, poc després de la seva arribada, moria als 46 anys, el dia 27 d’abril de 1918.

Agraïm ben sincerament i de tot cor als seus familiars, i d’una manera especial a la seva ger­mana política, Josepa Dalmau, vídua de Serra, les facilitats que ens han donat en el compliment de la nostra tasca i l’autorització donada per a la utilització i publicació dels esmentats escrits.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques