Estampes cambrilenques / Desembre 2000

El dia 21 del mes passat (novembre de 2000) moria a Tarragona el prevere cambrilenc mossèn Felicià Pagès i Vidal, un home de vida molt activa, enamorat del seu sacerdoci, culte escriptor, excel·lent predicador, descollant també com a director de tandes d’exercicis espirituals i recessos per a sacerdots, religiosos i laics. La seva trajectòria a Tarragona, i també a Cambrils, havia estat molt apreciada i per això també la seva mort ha estat molt sentida en els ambients de l’església diocesana i també en els cercles culturals de la capital on, pràcticament, havia viscut sempre.

Mn. Felicià va néixer a la nostra vila l’any 1912, fill de Modest i de Dolors. Alumne del col·legi La Salle de Cambrils, aviat va sentir la crida a la vocació sacerdotal i, als 13 anys, va ingressar al Seminari Pontifici de Tarragona, on va estudiar la carrera amb bon aprofitament, entre els anys 1925 i 1936, essent notable remarcar que els darrers sis cursos els va acabar amb la qualificació d’excel·lent en totes les assignatures. Quan va esclatar la revolta del 1936 havia rebut ja els ordes menors i es va refugiar a Barcelona, fet que li va estalviar d’haver d’agafar les armes.

Mn. Felicià va néixer a la nostra vila l’any 1912, fill de Modest i de Dolors. Alumne del col·legi La Salle de Cambrils, aviat va sentir la crida a la vocació sacerdotal i, als 13 anys, va ingressar al Seminari Pontifici de Tarragona

Ordenat prevere el 26 de novembre de 1939, va cantar la seva primera missa solemne a l’església parroquial de Santa Maria de Cambrils el dia principal de la Festa Major de la Puríssima, el 8 de desembre de 1939, amb el recinte sagrat molt deteriorat encara a resultes dels desgavells de l’estiu de 1936, si bé ja s’hi havien fet les reparacions més elementals.

El Dr. Pagès, que havia fet catequesi durant els darrers dos anys de seminarista a la parròquia de Sant Pere del Serrallo, pràcticament mai en la seva vida va fer tasca pastoral en parròquies de l’arquebisbat llevat d’uns pocs mesos de l’any 1940, que va exercir de vicari a Sant Mateu de Riudecanyes i encarregat de Botarell, perquè ja en iniciar-se el curs 1940-1941 va ser nomenat professor del primer curs d’Humanitats al seminari i director de la secció de matrimonis de la cúria, i a la cúria es pot dir que va desenvolupar la seva vida sacerdotal al llarg de seixanta anys amb cura de les més diverses tasques.

El Dr. Salvador Rial, primer com a vicari general del cardenal Vidal i Barraquer i després com a administrador apostòlic seu vacant, a la mort de l’il·lustre prelat cambrilenc, va tenir unes especials atencions per mossèn Felicià. Primer, l’any 1943, el va enviar a la Universitat Pontifícia de Salamanca per cursar estudis de Dret Canònic, graduant-se amb la qualificació cum laude. Al retorn de Salamanca va continuar exercint de professor d’Humanitats al seminari de Tarragona, però a la vegada va encarregar-se-li la reorganització de l’economia de les Fundacions Pies i de la Caixa Diocesana, que de resultes de la Guerra Civil estava en un desordre complet.

Per al curs 1947-1948 el nou prelat tarragoní Dr. Arce Ochotorena el va nomenar professor de Filosofia del seminari de Tarragona, càrrec que va exercir fins que els alumnes van passar a estudiar a la Facultat de Teologia de l’arquebisbat de Barcelona. L’any 1966, a proposta del cardenal de Arriba i Castro, el papa Pau VI el va nomenar canonge de la Seu de Tarragona, on va exercir durant catorze anys d’encarregat de l’administració del Capítol catedralici. El 1987 va ser elegit per majoria absoluta degà-president del Capítol, càrrec que va exercir amb una enorme eficàcia promovent la renovació espiritual del culte de la catedral en els aspectes de la pastoral litúrgica, de la música en els actes de culte, dels afers jurídics i del patrimoni artístic.

Les principals obres que va impulsar van ser la reparació de les teulades de la Seu, la neteja de la façana principal, la reconstrucció del templet modernista de la custòdia del Corpus de la catedral i la restauració dels vitralls. S’ha de reconèixer, però, que la seva gran obra va ser la restauració de la capella i de la imatge de la Mare de Déu del Claustre, en l’aspecte material de la capella: murs, terra, pintura, enllumenat, mobiliari i orgue. Cal remarcar, però, que el seu interès més viu es va centrar en l’esforç continuat a promoure i revifar la devoció dels fidels de Tarragona vers l’advocació mariana, molt popular, de la Mare de Déu del Claustre per la qual ell mateix tenia una gran predilecció.

Home de gran devoció mariana, era un fidel enamorat de la Mare de Déu del Camí, en el santuari de la qual va voler celebrar les seves noces d’or sacerdotals i on també havia predicat en diverses ocasions

En l’aspecte literari val la pena fixar-se en la seva vessant d’escriptor especialitzat en temes d’espiritualitat sacerdotal, filosofia i psicologia, afecció a escriure que va començar en l’època que va exercir de professor de filosofia al seminari. De les obres editades cal fer esment de La mística de nuestro sacerdocio, Desclée de Brouwer, Bilbao. Mística para seglares, obra en cinc volums: I, «El misterio de configuración con Cristo»; II, «Cristo vive en mi»; III, «La vivència del carácter sacerdotal»; IV, «Vivència paulina sobre el ser sacerdotal», i V, «Unión sacerdotal del Espíritu Santo en Cristo y el sacerdote», Desclée de Brouwer, Bilbao. Va publicar també a la mateixa editorial: Espiritualidad matrimonial i Cura sin sotana. Espiritualidad del «carácter» sacerdotal i també La vivència en la mística a E. LL., Barcelona, i San Pablo, su vivència de Cristo a l’Editorial Vicente Ferrer, Barcelona. La Eucaristia en sus símbolos, València, 1978, i Teologia del sacerdocio a la Facultat de Teologia de Burgos, i sabem que ha deixat encara alguna obra inèdita. La darrera de les obres publicades, aquesta en català, és Restauració de la capella de la Mare de Déu del Claustre de la catedral de Tarragona, Indústries Gràfiques de Gabriel Gibert, Tarragona, 1995.

Home de gran devoció mariana, era un fidel enamorat de la Mare de Déu del Camí, en el santuari de la qual va voler celebrar les seves noces d’or sacerdotals i on també havia predicat en diverses ocasions, la darrera, no fa pas gaires anys, en ocasió de la missa solemne de la Festa Major de la Mare de Déu, el 8 de setembre.

Les exèquies del Dr. Pagès es van celebrar a la catedral de Tarragona, però posteriorment va ser enterrat en el cementiri de Cambrils, el seu poble.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques