La Flama del Canigó va arribar a Cambrils, ahir al vespre, en una celebració atípica de la festa de Sant Joan. La crisi del coronavirus ha condicionat tots els actes festius d’aquests dies, compresos entre les diades de Sant Joan i Sant Pere, i ahir a la tarda en vam tenir el primer tast.

La flama del Canigó va arribar a Cambrils de la mà d’uns representants del Diables Cagarrieres i de les pubilles i hereu. Tot seguida va ser exposada al peu de la Torre del Port on l’esperaven l’alcaldessa, Camí Mendoza; la regidora de Cultura, Cinta Ballesté, i el primer tinent d’alcalde, Lluís Abella, en un espai acordonat amb tanques. A les 19h es van iniciar els parlaments. Primer que tot, l’alcaldessa va destacar que aquest era el primer acte públic d’ençà de la crisi del coronavirus i va tenir un record per a les víctimes d’aquesta pandèmia.

Tot seguit es va iniciar la lectura del manifest d’enguany, elaborat per Òmnium, i que va ser compartit pels regidors, pubilles, hereu i un diable. L’acte va ser retransmès pels altaveus que hi havia al llarg del passeig Marítim. Després de llegir el manifest, es van encendre unes llànties que es van dipositar al terra. Amb l’espetec d’uns coets es va donar per acabat l’acte. Tot seguit, els altaveus del passeig van reproduir sardanes.

“Volem destacar tota aquell gent que manteniu encesa la Flama, dia rere dia, any rere any”

El manifest de la Flama del Canigó, enguany, ha tingut un caire diferent. En el manifest es recordava la “situació adversa i plena d’incerteses” que estem vivint però que “malgrat les dificultats, una petita xarxa col·lectiva fa possible, també aquest any, que la flama que es regenera al cim del Canigó arribi a tots els indrets de casa nostra. A cada ciutat, a cada vila, a cada barri, a cada balcó. Treballant col·lectivament per un objectiu comú. Un projecte que demostra, com tants altres, com és aquest país. Un país que té la seva principal fortalesa en la gent que el conformem”.

Més endavant el manifest apuntava que “enguany aprofitem aquest moment de l’encesa de la Flama a cada racó del país, no només per reivindicar la unitat de la llengua i la lluita pels drets i les llibertats dels Països Catalans, sinó també per recordar totes aquelles persones que ja no hi són i que trobem i trobarem a faltar. Volem destacar tota aquell gent que manteniu encesa la Flama, dia rere dia, any rere any. Una Flama que, passi el que passi, no s’apaga mai”.