El passat dimarts a les 7 de la tarda tingué lloc a l’Arxiu Municipal de Reus la presentació del llibre ‘Resistir epidèmies al Camp i al Priorat’ a càrrec de la seva autora Montserrat Flores Juanpere, historiadora i arxivera reusenca, actualment regidora de Participació, Ciutadania i Transparència a la capital de la nostra comarca. Val a dir que l’autora manté una vinculació amb Cambrils des de l’any 2002 com a arxivera municipal de l’Ajuntament de Cambrils. L’acte de presentació fou molt concorregut i degut a la pandèmia del Covid-19 l’aforament permès en algun moment es va fer petit.

Ezequil Gort situa el context previ a l’arribada de la Pesta

L’etnòleg Salvador Palomar va iniciar l’acte recordant que l’entitat Carrutxa, dedicada a la recerca de festes i cultura popular i tradicional, celebra enguany el seu 40è aniversari i que la publicació del llibre de Montserrat Flores es podia considerar com un dels primers actes de celebració d’aquesta efemèride. Tot seguit l’historiador i també arxiver reusenc Ezequiel Gort va situar el context previ de l’obra, explicant detalladament l’arribada de la Pesta al camp de Tarragona en un moment de canvi climàtic i de males collites que va empobrir la població fent-la més vulnerable al primer azot d’aquesta pandèmia l’any 1348. Segons els càlculs d’aquest historiador la població de Reus es va reduir entre un 28 i un 32%, però la mortalitat fou molt superior a Riudoms i Mont-roig on moriren entre un 52 i un 67% dels seus habitants. Al Priorat va destacar el cas d’Ulldemolins on quedaren deshabitades 63 de les 127 cases existents deixant en el nostre territori nombrosos pobles deshabitats fins ben entrat el segle XVII. La Pesta negra va acabar amb pràcticament tota la comunitat de monjos del monestir de Poblet i les mines de Bellmunt del Priorat es van quedar sense miners havent-ne de buscar nous a l’illa de Sardenya. La pandèmia tingué caràcter cíclic provocant una greu precarietat econòmica durant els segles posteriors que sovint es barrejà amb guerres i més precarietat.

El llibre ens explica com va viure la població aquella pandèmia

En primer lloc, l’autora del llibre va voler reflexionar sobre algunes similituds existents entre la pandèmia de la Pesta dels segle XIV i la que estem vivint actualment amb el Covid-19. Va posar com a exemple la necessitat que tenim de buscar un culpable, en el passat fou acusada la comunitat jueva i a dia d’avui en un primer moment es va intentar responsabilitzar a la comunitat xinesa resident a l’occident o també als animals de companyia en alguna zona d’Itàlia.

La recerca que avui trobem en format de llibre va ser realitzada per Montserrat Flores fa vint anys durant els seus treballs de doctorat, les principals fonts consultades són els arxius municipals de Reus i Ulldemolins, concretament els registres municipals dels segles XIV, XV i XVI on es troben sovint referències a les decisions que les autoritats municipals d’aleshores prenien quan es feia present la malaltia. Aquesta recerca sistemàtica ha permès localitzar diverses referències de la Pesta relacionades amb Cambrils.

El llibre d’actes del consell de Reus, el 20 de setembre de 1673, parla sobre una dona malalta natural de Cambrils que és expulsada de la vila de Reus per ser originària d’una població costanera sospitosa de dur la pandèmia, el llibre recull concretament –que los senyors dochtors diuen que las malaltias de Cambrils sien malaltias de mala lley y apagadisas-. En un llibre anterior, el 4 de novembre de 1520 trobem referències d’una quarantena superada a Cambrils, -Com per los hómens de Cambrils són stats preguats los vullam donar pràtigua, com agen més de quoranta dies que res de peste en Cambrils no ha agut-. Aquesta cita té relació amb l’estigma que posaven als habitants de les poblacions que havien passat la malaltia i les dificultats que se’ls posaven alhora d’entrar en altres poblacions.

D’altra banda, al llibre d’actes del Consell d’Ulldemolins, el 27 de juny de 1558,  els jurats demanen al seu batlle que prohibeixin l’acolliment d’una dona cambrilenca perquè tenen notícia de morts de pesta a Reus i altres pobles del camp, -Fonch proposat per los senyós de jurats que lo balle jeneral [...] n’avie posat pena als jurat acollisen la muller del Sadat de Cambrils a companya. És lo determenat que atenent se té nova de Reus y a moviment y en altres llochs del camp se moren de peste-.

Aïllament, religiositat i medicina

Malgrat que el treball de Montserrat Flores es centri en les poblacions de Reus i Ulldemolins, l’estudi permet entreveure com possiblement es va viure a Cambrils la pandèmia de la Pesta. Per exemple la gestió de l’aïllament de la població quan hi havia pandèmia, les viles amullerades com Cambrils s’establien protocols alhora d’obrir els portals amb l’objectiu de controlar de les persones que hi transitaven evitant l’entrada a persones malaltes. El llibre de Flores recull les normes que es van definir a Reus alhora d’obrir els portals de les mullares durant el segle XV. També calia fer una gestió que requeia en els caps de casa alhora de controlar els portals i gestionar l’entrada i sortida de persones que havien de treballar fora muralla o en altres poblacions per exemple en temps de sega. D’altra banda desperta incògnites sobre com es gestionava l’aïllament de les persones malaltes enviades fora del poble per passar la quarentena. A Reus l’any 1523 es va construir una ermita per acollir els malalts de la Pesta, actualment aquest espai és la biblioteca del Institut Gabriel Ferrater. Desconeixem si a Cambrils es va fer una cosa semblant i on eren enviats els malalts que calia allunyar.

La població d’aleshores considerava la Pesta com un càstig diví, Flores documenta com la població a través de la religiositat redimia aquesta culpa en forma de peregrinatges o creant d’advocacions per demanar protecció, és el cas de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, creada en temps de pesta. El llibre també dedica un capítol a la sanitat, amb notes curioses referents a la contractació de metges i cirurgians on les autoritats municipals demanaven explícitament que no marxessin per por en el moment de l’epidèmia.

Flores va acabar la presentació reflexionant, -hi ha una cosa que ens distingeix del passat i és que ara podem decidir quina memòria queda d’això que estem passant. A través de les fonts municipals sabem què deien els consellers i els jurats d’aleshores però no sabem res de les persones particulars, no ens han deixat documents. Ara però tenim la oportunitat de fer-ho i per això molts dels arxius d’aquest país recullen testimonis particulars i això ens ha de servir perquè les generacions futures tinguin la veu dels que som aquí i no només les decisions municipals, això farà que la nostra epidèmia sigui diferent de les anteriors-.