Divendres passat, al Casal Popular El Polvorí va tenir lloc la presentació del llibre de l’escriptor Joan Pinyol “Avi, et trauré d’aquí!”, publicat l’any passat. Pinyol tenia previst presentar-lo el novembre passat, però per motius de salut i després pel confinament, l’acte s’ha anat posposant. Es tracta del dinovè llibre d’aquest escriptor de Capellades, que ha dedicat aquest treball a “La lluita per desenterrar la memòria republicana del Valle de los Caídos” inaugurat el 1959. 

Prèviament a la presentació, l’historiador Axel Baiget (La Selva del Camp) que ja va fer la xerrada el novembre passat, va contextualitzar el mausoleu de Franco (fins a l’octubre passat) i l’aberració que contingui milers de cossos expol·liats de cementeris de tot l’Estat durant el franquisme i fins al 1983. Baiget ha investigat nombrosos casos de famílies que, contra la seva voluntat, tenen avantpassats que van ser traslladats al mausoleu feixista. De la província de Tarragona n’hi ha uns 2.135 però com que normalment són fosses comunes de la Guerra Civil, la procedència pot ser diversa i potser hi ha fins i tot brigadistes internacionals. Del Baix Camp n’hi ha 7, 9 del Tarragonès i 1 de l’Alt Camp. Segons Baiget aquestes xifres augmentarien, ja que només es coneix la localització del 15% dels cossos originaris d’aquesta demarcació. Tal com coincidia amb Pinyol, degut a la megalomania personal de Franco, el mausoleu que havia de ser de reconciliació va tardar vint anys i aleshores ni els familiars de les víctimes del bàndol franquista volien traslladar les restes allí.

Pinyol va destacar el treball esclau que hi va haver en la construcció d’aquesta basílica excavada a la roca, i va fer el símil fotogràfic amb les pedreres nazis fetes amb esclaus jueus. Pinyol va detallar la descoberta de com el seu avi mobilitzat al final de la Guerra Civil, va anar a parar a una fossa del cementiri de Lleida i després al Valle de los Caídos. Aquest últim trasllat ho va descobrir fa 12 anys i des d’aleshores ha iniciat una tasca insaciable per tal de traslladar el cos del seu avi al cementeri al costat de la seva àvia. Des d’aleshores ha tramitat nombroses peticions individuals i col·lectives, ha participat en nombrosos mitjans i ara ha publicat aquest treball amb pròleg de Montse Armengou, directora del programa Sense ficció de Tv3. La de Cambrils era la 43a presentació que l’ha portat per diferents indrets dels Països Catalans. A la primera part del llibre Pinyol explica la història personal de l’avi, la mobilització de només cinc mesos i la mort per malaltia un cop a la presó de Lleida.  La segona part és la seva lluita personal des de 2008 per reclamar el trasllat al cementeri de Capellades, i finalment tanca el llibre amb l’apel·lació als seus dos fills petits perquè perseverin la seva feina en el cas que no se’n surti.