Atemptats
La comissió del 17-A demana millorar la prevenció i la coordinació policial
La majoria de grups lamenten la falta de transparència dels cossos estatals i critiquen la gestió del 112
La comissió d'investigació del Parlament sobre els atemptats del 17 d'agost del 2017 ha aprovat aquest dimarts les propostes de conclusió dels grups parlamentaris, que consideren que cal millorar en la prevenció de la radicalització islàmica i la integració dels immigrants. A més, també posa en qüestió la transparència dels cossos de seguretat de l'estat a l'hora d'informar sobre les seves relacions amb l'imam de Ripoll, cervell dels atemptats. La majoria de conclusions feliciten l'actuació dels cossos d'emergència en les hores i dies posteriors als atemptats, però demanen millorar la coordinació i l'intercanvi d'informació entre cossos policials.
En les votacions no s'ha aprovat una proposta de JxCat que denunciava que el CNI coneixia les intencions i preparatius de l'imam de Ripoll, tot i que sí que i tenia vincles, i s'ha lamentat la falta de transparència dels cossos de seguretat espanyols a l'hora de donar explicacions al Parlament, ja que no han comparegut, o al Congrés de Diputats, on es va denegar la creació d'una comissió d'investigació sobre els atemptats. En un sentit similar s'ha instat a la presència dels Mossos d'Esquadra a l'Europol i la Interpol, i a millorar la col·laboració entre cossos policials, tot i que s'admet que aquells dies la coordinació va ser prou bona.
Crítiques a la gestió del 112
La majoria de les conclusions aprovades elogien el paper dels cossos d'emergències durant la gestió dels atemptats, però també s'ha criticat el funcionament del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 de Catalunya (CAGTU) durant les primeres hores. Entre les 17.55 i les 18.25 hores d'aquella tarda el telèfon no va poder rebre trucades, ja que saltava un contestador i al final tallava la trucada. La comissió no ha pogut aclarir el motiu de l'incident.
També es critica que durant aquella tarda cap comandament del centre acudís presencialment al lloc de feina, i que la coordinació la fessin de forma telefònica i a través dels Mossos, cosa que va implicar missatges contradictoris a la població en alguns moments. Per això, es critica que en les clàusules del concurs públic de gestió externalitzada d'aquest telèfon no existeixi un protocol intern d'incorporació immediata del personal en situacions de crisi, ni protocols d'emergència operativa per a grans emergències, ni un sistema de guàrdies preventives per a casos similars. A més, en acabar el torn de tarda a la mitjanit, es van incorporar els treballadors del torn de nit, molt més reduït que el diürn, cosa que va afectar el servei quan es va produir l'atemptat de Cambrils ja de matinada. JxCat ha votat parcialment en contra d'aquestes conclusions.
També s'ha instat al Govern a millorar l'atenció continuada a les víctimes del terrorisme, més enllà dels primers dies, i s'ha criticat el paper d'alguns mitjans de comunicació a l'hora de difondre imatges de les víctimes.
També es critica que durant aquella tarda cap comandament del centre acudís presencialment al lloc de feina, i que la coordinació la fessin de forma telefònica i a través dels Mossos, cosa que va implicar missatges contradictoris a la població en alguns moments. Per això, es critica que en les clàusules del concurs públic de gestió externalitzada d'aquest telèfon no existeixi un protocol intern d'incorporació immediata del personal en situacions de crisi, ni protocols d'emergència operativa per a grans emergències, ni un sistema de guàrdies preventives per a casos similars. A més, en acabar el torn de tarda a la mitjanit, es van incorporar els treballadors del torn de nit, molt més reduït que el diürn, cosa que va afectar el servei quan es va produir l'atemptat de Cambrils ja de matinada. JxCat ha votat parcialment en contra d'aquestes conclusions.
També s'ha instat al Govern a millorar l'atenció continuada a les víctimes del terrorisme, més enllà dels primers dies, i s'ha criticat el paper d'alguns mitjans de comunicació a l'hora de difondre imatges de les víctimes.
Millorar el Protocol de Detecció de la Radicalització Islàmica (Proderai)
Entre les propostes per a la prevenció destaquen que es reclama garantir uns requisits mínims per als formadors que treballen a les mesquites i també un control dels imams i la formació que reben. En un sentit similar, es proposa millorar el Protocol de Detecció de la Radicalització Islàmica (Proderai) tant als centres educatius com a les presons. També es proposa implantar l'assignatura d'història de les religions a les escoles per tal d'augmentar el coneixement de les diverses confessions i fomentar la tolerància.
En les seves propostes, Cs ha estat molt crític amb les intencions dels independentistes de destapar la suposada connivència de l'estat amb els terroristes tant a la comissió com durant la manifestació posterior als atemptats, mentre la CUP ha seguit qüestionant el paper dels Mossos a l'hora d'abatre els jihadistes. ERC ha demanat que se substitueixi el terme "abatre" per "neutralitzar" els terroristes, així com que s'intenti evitar la paraula 'jihadisme'.
La sessió de la comissió, que ha durat més de dues hores i mitja, ha votat un total de 587 propostes de conclusions escrites en unes 130 pàgines. La comissió, aprovada l'abril del 2018 abans que hi hagués Govern, ha fet més d'una vintena de sessions amb desenes de compareixents, moltes d'elles a porta tancada per la compareixença de responsables policials. Ara les conclusions aprovades es portaran segurament al proper ple, on es votaran juntament amb les no aprovades i que els grups han mantingut vives.
En les seves propostes, Cs ha estat molt crític amb les intencions dels independentistes de destapar la suposada connivència de l'estat amb els terroristes tant a la comissió com durant la manifestació posterior als atemptats, mentre la CUP ha seguit qüestionant el paper dels Mossos a l'hora d'abatre els jihadistes. ERC ha demanat que se substitueixi el terme "abatre" per "neutralitzar" els terroristes, així com que s'intenti evitar la paraula 'jihadisme'.
La sessió de la comissió, que ha durat més de dues hores i mitja, ha votat un total de 587 propostes de conclusions escrites en unes 130 pàgines. La comissió, aprovada l'abril del 2018 abans que hi hagués Govern, ha fet més d'una vintena de sessions amb desenes de compareixents, moltes d'elles a porta tancada per la compareixença de responsables policials. Ara les conclusions aprovades es portaran segurament al proper ple, on es votaran juntament amb les no aprovades i que els grups han mantingut vives.