Estampes cambrilenques / Gener de 2001

Sense cap mena de dubte el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat de dos sectors molt remarcables del nostre país ens ha omplert de satisfacció als que som sensibles a tot el que representa cultura, història i vida a la nostra terra. A finals de novembre i des d'Austràlia venia el reconeixement, entre d'altres, de l'aplegament de les bellíssimes esglésies romàniques de la Vall de Boi, a l'Alta Ribagorça lleidatana, i del conjunt de monuments romans tant de Tarragona ciutat com de poblacions de l'entorn: Altafulla, Constantí i Roda de Berà. La nominació d'una població o d'un entorn com Patrimoni de la Humanitat no reporta la recepció d'ajudes econòmiques, sinó només de prestigi i d'atenció a nivell mundial de la importància històrica i representativa d'uns monuments o d'uns paisatges del tot singulars.

Amb anterioritat les comarques tarragonines ja s'havien vist afavorides en ser declarats Patrimoni de la Humanitat el monestir cistercenc de Poblet l'any 1991 i el conjunt d'art rupestre de l'arc mediterrani conservat en més de vuit-centes coves, trenta-nou de les quals estan ubicades en la part sud de la demarcació tarragonina. Aquestes ho foren l'any 1998.

De tothom és coneguda la categoria i el molt considerable valor dels monuments romans de Tarragona, de la magnificència dels quals n'han fet elogis totes les llengües i les plomes dels entesos de mig món. Tarragona va ser la capital de la Hispània Citerior, amb la presència del propi emperador durant llargues estades. Així, doncs, no és d'estranyar la bellesa i magnitud dels monuments que al llarg dels segles s'han pogut conservar, molts d'ells en la seva integritat original, d'altres en canvi s'han hagut de restaurar ja que els segles i els embats de la natura, sigui amb aigua, pedra, vent o tempestes, necessàriament han afectat l'obra, especialment els que, estant a l'aire lliure, ha hagut d'aguantar les inclemències del temps.

Els elements reconeguts a la capital són les Muralles, el Fòrum Provincial, l'Amfiteatre, el Circ, la Necròpolis, l'Aqüeducte romà, més conegut com el Pont del Diable, la torre dels Escipions i la pedrera del Mèdol, tots els quals tenen una antiguitat que va des del segle III aC fins el segle I dC. Els monuments de l'entorn, també declarats Patrimoni de la Humanitat són la Vil·la dels Munts, a Altafulla, del segle I dC; l'Arc de Berà, a Roda de Berà, també del segle I d C, i el Mausoleu de Centcelles, a Constantí, del segle II dC.

Els romans del temps que comentem tenien naturalment uns costums i unes maneres de fer les coses pròpies dels coneixements i les possibilitats del moment, però no tampoc tan diferents com ara i aquí. Tenien les idees molt clares respecte a la monumentalitat de les grans obres i també en els petits detalls de la vida quotidiana. Els que hem tingut la sort de visitar Roma i altres ciutats de França, d'Itàlia i de la pròpia Espanya, on fou important la presència de les hosts romanes, hem pogut veure les meravelles realitzades en arquitectura, urbanisme i art.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques