Estampes cambrilenques / Setembre de 1999

Com en d’altres ocasions, m’he valgut d’escrits d’altri per confegir una «Estampa cambrilenca». Me n’he servit quan aquests escrits, llibres majoritàriament, parlant de temes aliens, retreuen alguna cosa que d’alguna manera fa referència a Cambrils. Això vol dir que la relació pot ser-hi directament o indirecta. O també quan el relat és aplicable en part o en tot al nostre poble.

Avui és un llibre d’Isabel Juncosa que, amb el títol de Tractat d’agricultura, fa referència a un manuscrit anònim del segle XVIII, procedent de Porrera i conservat inèdit a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. Fins ara mai no havia estat imprès i l’autora del treball el va fer servir com a memòria de llicenciatura a la Universitat de Barcelona. En la transcripció del text original diu l’autora que ha seguit les normes habituals de respecte escrupolós del text, si bé hi ha alguns arranjaments en l’accentuació i la puntuació del manuscrit. Aquí jo, si faig alguna transcripció de frases o parts del text, ho faré amb l’estil i normes d’avui.

Sembla, pel que es pot llegir, que l’autor del manuscrit era un home madur d’uns 60 anys, nascut a Porrera cap al 1739, fill d’una família de pagesos benestants, amb grans quantitats de terres que segurament no conreava personalment perquè tenia jornalers. Però és evident que estava al damunt de tot el que es feia al camp, tant a la terra com als ramats o a la mateixa casa familiar. És indubtable que l’home havia rebut una bona instrucció primària, cosa no pas corrent en la pagesia, no només al segle XVIII sinó tampoc en el curs del XIX. Arreu i a casa mateix, fins ben entrar al segle actual, hi havia a la pagesia un cens majoritari d’analfabets o poc menys. Tot i haver rebut potser ben cuitats primers estudis, l’home no excel·lia pas com a escriptor i era remarcable l’escassa formació literària i el dèficit cultural que mostrava l’home, poc habituat a escriure, però que de totes maneres i al seu aire va saber sortir-se’n en l’exposició de les seves idees.

El pròleg fa esment «dels enganys de la lluna vella i la lluna nova» i el manuscrit està dividit en 27 capítols i jo no faré altra cosa que transcriure’n els titulars, perquè amb això el lector ja podrà treure’n l’entrellat, si bé en alguns casos copiarem alguna part del text.

• Capítol 1, d’agricultura en el qual explicaré com és el més noble, el més antic i el més dilatat.
• Capítol 2, en què explicaré quina terra és de primera qualitat o millor de Catalunya.
• Capítol 3, en què explicaré les terres apartades del mar i rius cabalosos, quines són de primera, segona i tercera qualitat.
• Capítol 4, en què parlarem de les terres planes i les seves qualitats per tenir coneixement d’elles encara que no es sigui pagès.
• Capítol 5, en què parlarem de com n’és de necessari fer els marges a la terra i la qualitat d’arbres que s’han de plantar per donar-hi més profit.
• Capítol 6, en què explicaré, segons la terra, els arbres que convé plantar i la forma de plantar-los.
• Capítol 7, de plantar les vinyes.
• Capítol 8, com es deu podar la vinya.
• Capítol 9, de fer colgats i muragons.
• Capítol 10, en què explicaré com es deu portar el pagès per fer bo el vi i altres circumstàncies per mantenir-lo i treure’n més profit.
• Capítol 11, en què explicaré com haureu de plantar les vinyes i en quin temps per ser més aviat criades.
• Capítol 12, en què explicarem som s’han de fer els plançons per plantar els arbres, la forma de plantar-los i en quines qualitats de terra donaran més fruit.
• Capítol 13, en què explicaré com haureu de conrear els arbres en les muntanyes i plans i en quin temps.
• Capítol 14, en què explicaré com i en quin temps es deuen esporgar els arbres de totes les classes.
• Capítol 15, en què explicaré la forma d’esporgar els altres arbres.
• Capítol 16, en què parlaré de com conrear aquelles terres on hi ha arbres plantats i es sembren i de les que no hi ha cap arbre i també es sembren.
• Capítol 17, en què explicaré la forma de sembrar els blats i altres llavors de les que hi ha a Catalunya i en quin temps les haureu de sembrar segons la terra.
• Capítol 18, per ensenyar-vos com deveu custodiar els fems i espècies de fems de primera qualitat i altres.
• Capítol 19, en què explicaré com s’han d’empeltar els arbres, en quin temps i de quantes maneres.
• Capítol 20, en què explicaré l’engany que pateixen molts en la lluna vella, en la nova i altres.
• Capítol 21, en què explicaré alguns remeis per als arbres que estan malalts i altres que tenen detriment.
• Capítol 22, en què explicaré un remei universal per a la malaltia que pateixen les terres després de molt treballar i tornar-les al seu estat primitiu.
• Capítol 23, en què advertiré a l’amo i senyor de les terres el necessari perquè el masover no el deixi content i enganyat.
• Capítol 24, en què explicaré l’economia que deu tenir el masover per venir-li les coses ben governades.
• Capítol 25, en què explicaré el que toca cuidar la masovera per conservar la casa.
• Capítol 26, en què us donaré unes advertències que poden ser de profit per al masover i més encara per als pagesos dels pobles o viles.
• Capítol 27, en què explicaré l’obligació de la muller del pagès o masover per tirar endavant la casa.

Amb tot el que s’anuncia en la capitulació de l’obra és clar que el pagès del Priorat amb vocació d’escriptor erudit, encara que a ell no li semblés, dominava l’art de les feines agrícoles i a més tenia les idees clares en economia, almenys en l’economia com s’entenia al segle xviii. No cal dir que no podem jutjar amb ulls d’avui les afirmacions, els sistemes de treball, les maneres de criar els ramats i l’aviram i el que calia fer per millorar els cultius i l’administració de l’heretat i de la casa. En el curs de dos-cents o tres-cents anys les coses han canviat molt i moltíssim més en tots els sentis en els darrers cinquanta o seixanta anys. També en agricultura. Però, en el temps en què l’home escriu, déu-n’hi-do de com anava d’avançat en la feina i de com n’era de previsor en economia.

Ara serà del cas d’anar transcrivint alguns apartats de l’obra, no en l’aspecte d’utilitat, perquè, encara que alguns poden ser vigents, la gran majoria resten desfasats, sinó més que res amb caire de curiositat, que és el que farà més amena la relació.
Això, però, com que l’espai s’acaba, ho deixarem per al mes que ve.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques